COLEGIATA DE SANTA MARIA LA MAJOR

La col·legiata de Santa Maria la Major és una col·legiata-castell amb orígens de fortalesa, construïda al segle IX per Jalaf ibn Rasid per frenar els regnes cristians del nord. Situada a la localitat d’Alquézar a la província d’Osca.

HISTÒRIA
A principis del segle IX, Jalaf ibn Rasid construeix el primer castell per impedir l’avanç de la resistència cristiana.

Al voltant de 1067, és conquistada per Sancho Ramírez, fill de Ramiro I, i passa a ser una fortalesa cristiana a la qual se li va denominar “Castrum Alqueçaris”. A mesura que el procés de la Reconquesta avança cap a Barbastre o Osca, aquesta fortalesa va perdent la seva importància militar i estratègica i es converteix en una institució religiosa.

És en 1099 quan Sancho Ramírez decideix dotar Alquézar d’una comunitat de canonges agustins. Per a això, construeix una església col·legiata romànica que serà substituïda al segle XVI per una altra tardogòtica i de la qual només es conserva l’atri amb capitells historiats.

Al segle XIV es va construir el claustre gòtic però en un estil proper al romànic. La seva planta és la d’un quadrilàter irregular, amb columnes aparellades i arcs de mig punt. Encara es mantenen 06:00 capitells historiats romànics de la primera meitat del segle XII amb temes com el de la creació d’Adam, la Temptació d’Eva i Adam al Paradís, Caín i Abel, el Diluvi Universal o la Història d’Abraham entre d’altres.

Entre els segles XV i XVIII, els murs del claustre van ser decorats amb pintures al fresc que relaten escenes del Nou Testament.

A la primera meitat del segle XVI es va erigir l’actual Col·legiata de Santa Maria, un dels monuments més visitats d’Alquézar. És obra de l’arquitecte Juan de Segura, també autor de la Seu de Barbastro. Durant el segle XVII se li afegeixen algunes capelles i el retaule major, situat al presbiteri. És de fusta daurada i policromada, realitzat en un estil de transició entre el renaixement i el barroc.

CLAUSTRE
Conserva un curiós i elegant claustre romànic trapezoïdal, aquest tipus no és tan infreqüent com podria semblar, el trobem a la catedral de Girona, a Sant Sebastià dels Gorgs, Sant Cugat del Vallès o Sant Pere de Rodes. Sant Diumenge de Silos tampoc és simètric i presenta aquesta forma. S’ha dit que aquest tipus és d’influència islàmica, però els trobem també al nord dels Pirineus: Sant-Martin du Canigou, Le Thoronet o Saint-Guilhem-le-Désert. Aquest tipus de planta normalment es genera per haver d’adaptar els mestres d’obra a un espai determinat.

Els arcs del claustre no tenen clau, sinó que estan construïdes per dovelles contigües sense necessitat d’ubicar una d’elles en el punt central de l’arc. La manca d’una dovella central no implica cap problemàtica constructiva, i als visigots ho feien al segle VI i VII, construint arcs amb dovelles regulars o irregulars i normalment, no sempre, sense clau.

https://es.wikipedia.org/wiki/Colegiata_de_Santa_Mar%C3%ADa_la_Mayor_(Alqu%C3%A9zar)

Imatge: ecelan