El castell de Sant Jaume do Cacém està situat a Santiago do Cacém, a la regió portuguesa de Alentejo, i està classificat com a monument nacional.
En posició dominant sobre un turó, prop de la costa atlàntica i el port de Sines, controlava la plana veïna.
ANTECEDENTS
El primer assentament humà es remunta a les tribus celtes. Durant la romanització de la península ibèrica, la població existent en aquell moment es denominava Miróbriga, integrant la jurisdicció de Pax Julia, actual Beja.
Ocupat pels Alans durant les primeres dècades del segle V, va ser abandonat al segle VI, mudant-se la població al turó, veïna més propera al mar. La nova població va ser successivament dominada pels visigots i en el començament del segon decenni del segle VIII, pels musulmans, quan va passar a ser denominada com Kassen.
EL CASTELL MEDIEVAL
Durant l’època de la reconquesta cristiana de la península, Santiago do Cacém va ser per primera vegada presa en 1158, en el context de la conquesta de Alcàsser do Surt per les forces d’Alfons Enríquez (1112-1185). De la mateixa manera, seria recuperada entre 1190 i 1191 per les forces del califa almohade Abu Yaqub Yusuf al-Mansur.
Des 1186, Sancho I de Portugal havia donat a l’Ordre de Santiago dels dominis d’Almada, Palmela i Alcácer do Sal. Les dues primeres havien estat reconquerides anteriorment en 1994; l’última va romandre en possessió musulmana fins 1217. En aquest any, sota el regnat d’Alfons II (1211-1223), Cacém passa definitivament a ser possessió de Portugal quan els seus dominis van ser també donats als cavallers de l’Ordre, passant aquests monjos guerrers a ocupar-se de la reconstrucció de les seves defenses. A partir d’aquest període, la població passa a ser coneguda pel seu actual topònim: Santiago do Cacém.
Sota el regnat de Dionís I de Portugal (1279-1325), el castell va estar en possessió de Vataça Lascaris, aliada i amiga de la reina Isabel, en el període de 1315-1336 quan va tornar als dominis de l’Ordre de Santiago.
Durant l’època de crisi de 1383-1385, va ser una de les primeres viles en declarar-se partidària del maestre d’Avís, una vegada que Fernando Alfonso d’Albuquerque, Maestre de Santiago, havia disponibilitzat al seu servei tots els recursos de la seva Ordre.
Sota el regnat de Manuel I de Portugal es va escriure el Foral Novo (1512).
Durant l’època de la Dinastia Filipina, Felipe II d’Espanya va donar el castell als ducs d’Aveiro (1594).
CARACTERÍSTIQUES
El castell presenta una planta aproximadament rectangular, conservant els seus murs encara traços de la fortificació musulmana. Les muralles, emmerletades, són reforçades per deu torres de planta quadrangular i torres semicirculars defensades externament per una barbacana, també reforçada per torres semicirculars. En el conjunt destaca la torre de l’homenatge.
A la part sud-est de la muralla es troba adossada l’antiga Església Matriu de Sant Jaume, on s’observen traços del primitiu estil romànic, de l’estil gòtic i de posteriors remodelacions. En el seu interior destaca un grup escultòric en relleu, representant a Santiago combatent als Moros. En el pòrtic sud destaca la decoració amb motius zoomòrfics.
A la ciutadella medieval encara existeixen vestigis de la primitiva alcassaba.
LA LLEGENDA DE LA FUNDACIÓ
Durant els temps de l’ocupació musulmana, era senyor d’aquesta regió un moro molt ric que tenia tres fills: dos nois i una noia. Molt vell, sentint que s’acostava la mort, va cridar els seus fills i els va comunicar el seu desig de repartir els béns, demanant-los que ho fessin pacíficament entre si. Segons el costum, el major prendre per a si les terres que desitjava; el segon va procedir de la mateixa manera, amb la part restant. Quedant encara una gran extensió de propietats i riqueses per a la jove, el vell pare li pregunta si quedarà satisfeta amb la part que li tocarà, al que ella respon: – Sí, pare, però no desitjo propietats. Penso que és més necessari que tinguem un castell per a la nostra defensa. Per a mi desig només el terreny que es pugui cobrir amb la pell d’un bou. Davant l’admiració del pare i els germans, li van donar la pell que demanava perquè pogués marcar la part que reclamaria de l’herència. La jove va fer llavors tallar la pell en fines tires, i amb elles va delimitar el perímetre de l’àrea que volia. En acabar, es van succeir tres dies de forta nevada, al final dels quals es va calmar: tots van veure llavors, aixecat per art de màgia, el Castell de Santiago do Cacém. (Suplement Litoral Alentejano, desembre de 1998, adaptat.)
LA LLEGENDA DE LA PRINCESA BIZANTINA
Una altra llegenda narra que una princesa, anomenada bataca Lascaris (Vataça Lascaris), va fugir de la Mediterrània oriental, al comandament d’un esquadró ferotgement armat per ella mateixa. La princesa va desembarcar a Sines i, al capdavant de les seves tropes, va marxar cap al sud atacant així una població islàmica governada per un senyor anomenat Kassen. Combatent-, la princesa ho va derrotar i el va matar, prenent el seu castell en el dia de Sant Jaume (25 de juliol). Per aquesta raó, va nomenar a la vila Santiago de Kassen. (Júlio Gil. Us Mais Belos Castelos de Portugal, adaptat.)
https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Santiago_do_Cac%C3%A9m
Imatges: Alvesgaspar, Adriao, Joaomartinho63.
