El castell de Pedraza situat davant de la vila emmurallada de Pedraza. És tracta d’una fortalesa construïda al segle XIII que es va reedificar al segle XV per García Herrera.
A principis del segle XVI els Ducs de Fredes, Condestables de Castella, van reformar el castell de nou, afegint-li el gran mur defensiu adherit a la torre de l’homenatge i el mur exterior dotat d’canoneres i un pont llevadís (avui desaparegut). El castell compta amb una imponent torre de l’homenatge, fossat, i està envoltat en la majoria del seu perímetre per un precipici.
En aquesta fortalesa van estar presoners dos fills del rei Francesc I de França, Francesc, el dofí que va morir jove i el seu germà menor que va regnar com Enrique II. Havien estat lliurats pel seu pare com a ostatges a l’Emperador Carles I d’Espanya. Per alliberar-los, el rei francès havia de complir els acords del Tractat de Madrid, de 1526, signat després de la derrota de l’exèrcit de Francisco I a la batalla de Pavia, on va ser fet presoner. Al castell de Pedraza van romandre durant dos anys, fins a març de 1530, quan per la Pau de les Dames van ser retornats a França. Anteriorment havien estat en els castells de Villalba, Villalpando i Berlanga de Duero i una curta etapa de descans en Castilnovo. Igual que Pedraza, totes aquestes fortaleses pertanyien a la família Fernández de Velasco, Ducs de Fredes i Condestables de Castella. La documentació sobre aquests fets es conserva a l’Arxiu General de Simancas.
LA VILA DE PEDRAZA
Pedraza és una una vila medieval emmurallada situada a 37 km al nord-est de Segòvia.
El seu nom sembla derivar de la Pretaria romana, tot i que les primeres dades històriques es remunten al senyor Fernando Gómez d’Albornoz, comendador major de Montalbán, que va ser nomenat per rei Enric II de Castella Senyor de Pedraza. Posteriorment va passar a mans de la família Herrera i a la fi del segle XV va passar als condestables de Castella pel matrimoni entre Donya Blanca Herrera i Don Bernardino Fernández de Velasco.
PORTA DE LA VILA
La porta de la vila és l’únic accés a Pedraza, i per tant és utilitzada com a entrada i com a sortida única del poble. Els seus orígens es remunten al segle XI, i va ser reconstruïda al segle XVI sent senyor de Pedraza Íñigo Fernández de Velasco, l’escut presideix l’entrada. Els portes grans són de fusta de pollancre i durant diversos segles eren tancats durant la nit impedint l’entrada o sortida de qualsevol persona excepte emergència; en aquest cas era el carceller el responsable d’obrir la porta.
PRESÓ
La presó de Pedraza està situada en el que al principi va ser una torre de guaita en el lloc on es troba la porta de la vila. En ella vivia el carceller i hi havia diverses sales annexes on malvivien els presos.
Per als delinqüents comuns, normalment lladres, existien dues cel·les fetes de fusta de 3×3 metres per les que tot just entrava la llum i en les que podien estar presoners fins a quinze persones durant diversos dies.
Per als delictes de sang es reservava un destí més cruel, ja que els presos eren llançats individualment a una habitació inferior, el que provocava de forma freqüent lesions o trencaments en cames i turmells, amb el que es reduïa gairebé a zero la possibilitat de fugida. El pres moria als pocs dies, i com el carceller havia de trucar al botxí de Segòvia i pagar-li perquè es portés el cadàver, al següent pres que llançava a aquest habitacle li donaven una cistella i era ell mateix l’encarregat de recollir-lo i donar- al carceller, qui ho venia com a adob per a les terres. Els altres presos, eren llançats a una altra habitació per una trapa, el que també provocava trencaments de membres.
A part del càstig físic que suposava una caiguda des de diversos metres, els criminals patien el turment d’habitar en una estada especialment dissenyada perquè els excrements dels presos dels pisos superiors fossin evacuats en ella. Tot això produïa una lenta agonia en el pres fins que moria fruit de les ferides o d’infeccions.
Existia una altra habitació per als presos preventius, en la qual de dia estaven solts però que en arribar la nit i per seguretat del carceller, que vivia allà a la presó, se’ls trobava a una taula de fusta amb els peus subjectes a un cep i el cap enganxada amb un grilló a la paret o els col·locava de peu sobre la paret i els posava un grilló subjectant el cap, segons la crueltat del carceller, a l’altura del pres o una alçada més elevada perquè el pres passés la nit de puntetes.
https://es.wikipedia.org/wiki/Pedraza_(Segovia)
Imatges: Jberrosl, Windwhistler.
