El castell de Loarre o castell abadia de Loarre és un castell romànic situat a la localitat del mateix nom, a la serra de Loarre, a la província d’Osca, comunitat autònoma d’Aragó.
Va ser construït al segle XI. Des de la seva posició es té un control sobre tota la plana de la Foia d’Osca i en particular sobre Bolea, principal plaça musulmana de la zona i que controlava les riques terres agrícoles de la plana.
El castell s’assenta sobre un promontori de roca calcària que utilitza com a fonaments. Això suposava un gran avantatge defensiva, ja que així els murs no podien ser minats (tècnica habitual en el setge de fortaleses, que consistia a construir un túnel per sota del mur per després enfonsar i obrir així una bretxa per la qual assaltar). A més està envoltat per una muralla amb torrasses.
UBICACIÓ
La ubicació de la construcció és un aspecte fonamental per entendre el seu caràcter militar. Està situat a l’entrada dels Pirineus, just quan les muntanyes donen lloc a la plana, dominant tota la comarca. La gran plana que forma “La Foia” s’estén fins a les ribes de l’Ebre, fins a Saragossa.
A l’esquena del castell, al nord, estan les muntanyes Pirineus i la important ciutat de Jaca.
La troballa de monedes romanes al solar del castell dóna peu a pensar que aquest es va construir sobre l’assentament romà de Calagurris Fibularia.
HISTÒRIA
El castell va ser construït al segle XI per ordre del rei Sancho III, per servir com a avançada fronterera, des de la que van organitzar els atacs contra la localitat de Bolea, situada a la plana que domina la construcció. D’aquesta època daten l’edifici real, la capella, la torrassa de la Reina, el pati d’armes, les estades militars i de servei i la torre de l’homenatge (antiga torre albarrana).
Posteriorment, cap a 1071, durant el regnat de Sancho Ramírez es realitza un ampliació que li dóna la forma que manté en l’actualitat. D’aquesta època són les altres construccions inclosa l’església. El recinte emmurallat es construeix en 1287.
Després de l’ampliació es funda un monestir de canòniques de Sant Agustí. Pere I d’Aragó, fill de Sancho Ramírez, canvia el cap de la congregació a Montearagón, amb el que Loarre perd el caràcter monasterial. El desallotjament dels musulmans de la comarca de la Foia, fa que el castell perdi el seu caràcter militar, perdent rellevància i influència. En el marc de la revolta del comte d’Urgell, aquesta fortalesa va servir al bàndol urgelista, i va veure acció en el setge de 1413, quan l’abadessa Violant de Luna va defensar amb ferocitat el castell però igualment va caure derrotada pel bàndol reial.
Al segle XV, la població que vivia als peus del castell es trasllada a l’actual vila de Loarre, reutilitzant materials de la fortalesa.
DESCRIPCIÓ
La construcció es mimetitza amb el terreny arribant a confondre amb ell malgrat la seva gran grandària. Tot el conjunt està envoltat d’una gran muralla que es va construir en 1287. La muralla abasta uns 10.000 metres quadrats i té un perímetre de 172 metres. Està realitzada amb torrasses semicirculars, n’hi ha un rectangular on se situa una de les entrades.
La porta d’entrada de la construcció és d’estil romànic amb decoració en el timpà. Després d’ella s’obre una imponent escala coberta per una volta de canó i adornada amb una sanefa de escacat jaqués. Als costats de l’escala hi ha dues estades, la de l’esquerra és el cos de guàrdia i la de la dreta és la cripta de santa Quinteria, que va ser lloc d’enterraments. Des d’ella per dues estretes escales s’accedeix a l’església.
Sobre la cripta s’ubica l’església de Sant Pere, una construcció romànica d’una única nau i absis semicircular decorat amb columnes adossades als murs amb capitells sobre la cripta s’ubica l’església de Sant Pere, una construcció romànica d’una única nau i absis semicircular decorat amb columnes adossades als murs amb capitells tallats amb motius fantàstics, vegetals i bíblics. La nau està coberta per volta de canó i decorada per una llarga sanefa de escacat jaqués. Entre l’absis i la nau s’obre una cúpula de 26 metres d’altura.
A la dreta de la construcció es troben les dependències dels canònics i dels nobles que van habitar el castell. També hi ha el calabós (que va ser també utilitzat de magatzem) i la sala d’armes. Diverses finestres coronelles donen vista cap a on es va ubicar el poble de Loarre fins al segle XVI.
Al sud, en el que va ser la part del castell original i més militar, està el pati d’armes i al costat d’ell l’església de Santa Maria, la que hi havia abans de la fundació del monestir. Destaca l’aljub amb capacitat per guardar fins a 8.000 litres d’aigua, les estades militars, la torre nord (que està destruïda) i les cuines.
La torre de la reina se situa sobre l’entrada a la part militar i protegeix la mateixa. La torre de l’homenatge, de 22 metres d’altura, té 5 plantes i està comunicada amb el castell per un pont llevadís.
Plànol del Castell de Loarre
Es mostra la planta general de l’edifici. En color més fosc els murs de la construcció defensiva original realitzada entre els anys 1020 i 1035 i de color més clar l’ampliació realitzada en 1071 per condicionar la fortificació a les noves funcions monacals.
https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Loarre
Imatges: Samueloku, Daniel Feliciano
Pla: Falconaumanni
