El castell de Fantova és una fortificació cristiana del segle X situada a la localitat d’Osca de la Pobla de Fantova al municipi de Graus.
HISTÒRIA
La seva història escrita ens porta a l’any 960, en el qual trobem al bisbe de Roda consagrant l’Església de Santa Cecilia al castro de Fantova. Per aquell temps, el comtat de Ribagorça travessava una etapa d’esplendor sota el govern de Ramon II de la seva esposa Garsenda de Fazenac. Ells van fundar la diòcesi de Roda d’Isàvena i van desplaçar les fronteres cap al sud, reforçant així l’autonomia religiosa i política dels seus dominis.
Un precedent de l’actual castell de Fantova va ser el seu més avançat important baluard defensiu. Als seus peus, quedava una extensió de terreny retallat anomenat Fonte Tova, on alguns dels seus deus d’aigües termals i eren coneguts des de temps romans. En tant que el territori i era considerat una civitas. L’elecció del lloc va ser la més encertada, ja que tota aquesta zona, al costat de Güell, es va lliurar de l’ocupació musulmana dirigida per Abd el-Malik entre 1006 i 1009.
Guillermo Isárnez va ser l’últim comte de Ribagorça independent. Fill natural del comte Isarno, aviat va ser enviat aportació de Castella, on la seva tia Ava, casada amb el comte castellà, va tutelar la seva educació. El seu Pare va morir en el monsó d’guerrejant contra l’infidel i, el govern va recaure en Tota, la tia ja gran i soltera de Guillem. La ràtzia de les tropes d’Abd el-Malik va agreujar la crisi dinàstica i Tota tracte de superar la casant-se, amb el vidu, ancià i àvid comte Sunyer de Pallars. La tardor casament no va ser la solució de la comtessa va cedir la successió ha suggerit nebot. L’arribada del jove Guillem Isárnez en 1009, acompanyat d’una nodrida tropa de castellans, va acabar amb l’ocupació musulmana, va restablir l’ordre i va alimentar les esperances dels ribagorçans.
Possiblement, va sentir la necessitat de tenir una residència d’acord amb els nous temps i, per això, havia de decidir la renovació del vell castro de Fantova cap 1015. El seu regnat va ser feliç, però breu. El comte va ser assassinat a la vall d’Aran cap 1016, on havia acudit per reclamar els drets senyorials que li corresponien.
En aquesta època Tant el castell de Güell com el de Fantova, eren les avantguarda del comtat de Ribagorça enfront dels musulmans situats en els castells de Lascuarre, Laguarres i Castigaleu, que van ser conquerits per Sancho el Major en 1017.
Hi ha constància d’alguns Tenentes de Fantova com ara l’infant Sancho Ramírez (germà del rei), Bernardo Ramon, Barbatuerta, Arnal Mir comte de Pallars … Posteriorment Jaume I d’Aragó el va vendre a Berenguer d’Eril en 1228, un segle més tard el 1322, Jaume II d’Aragó va recuperar el comtat de Ribagorça per al seu fill i va obligar a lliurar al rei els castells de Fantova, Fals, Viacamp, Areny i Montanyana entre d’altres. En 1718, les famílies Agulaneo i Bagüés ostentaven el títol honorífic de carlanes de Fantova.
ELS MESTRES LLOMBARDS
La fortalesa Fantova també va ser concebuda com a resistència Conda, d’aquí el nom de Palaço. Brou gros es deu als mestres de l’obra llombards que estenien les seves evoluciona les tècniques arquitectòniques per tot Europa ratllant l’any mil. De fet, entre els habitants de Fantova, allà per l’any 1015, trobem a Apo i Guafrido, fills de Languarda, qui possiblement és el mateix artista llombard encarregat de la realització del proper monestir d’Obarra.
Potser fossin ells els responsables de tot el projecte o, almenys, de l’acurada i elaborada torre circular, anomenada parietes altes, on les cuidades filades de sillarejo recorden al totxo de la seva terra natal. Tampoc cal descartar que dirigir-se a la quadrilla de paletes locals que van aixecar la muralla del recinte.
DESCRIPCIÓ
Com en tots els castells altoaragoneses tenim davant nostre un conjunt format per una torre, una església i un mur que l’envolta.
El castell està situat sobre un gran esperó rocós a la vora d’un penya-segat, visible des de diversos quilòmetres de distància. Tenim una torre circular d’uns quatre metres i mig de diàmetre, i deu i vuit metres d’alt. El gruix dels murs és d’uns dos metres. Té un espai buit de 16m2. És una construcció de maçoneria revestida de carreus i la planta baixa conserva la seva volta d’aresta de pedra resolent d’aquesta manera el pas de cercle a quadrat.
La porta d’accés a la torre se situa en alt accedint mitjançant una escala de fusta. Des d’aquesta planta s’accedeix a la part alta de la torre per una escala encastada a la paret. Acaba l’escala en un altre vestíbul que comunica amb el pis següent, al qual s’accedeix per una trapa. Aquest pis és totalment defensiu amb grans obertures de mig punt. S’observen espitlleres de traça molt tosca en tota la torre.
L’ermita de Santa Cecília és de nau única amb absis semicircular, sense decoració. Als seus peus s’alça un campanar semicilíndrico, de pedra similar a l’altra torre, concebut com a segona torre defensiva. Sobre la porta té una creu esculpida i es conserva la pica baptismal.
Del recinte emmurallat destaca l’entrada en recodo i encara que es troba molt rebaixat en alçada, a més la vegetació impedeix veure amb claredat la seva restes.
Completen el conjunt dues tombes antropomorfes, segons costum en els segles X i XI de la zona prepirinenca.
https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Fantova
Imatges: Vicenç Salvador Torres Guerola
Plànols: Vicenç Salvador Torres Guerola
