CASTELL DE COCA

El castell de Coca és una fortificació de la localitat de Coca a Segòvia, Castella i Lleó, va ser construït al segle XV.

SITUACIÓ
El castell de Coca està situat als afores de la vila, s’aixeca sobre el meandre del riu Voltoya, afluent de l’Eresma, en les fora de la vila de Coca, Segòvia, es troba el bell castell que porta el nom d’aquesta vila. Construïda al segle XV sobre una esplanada d’una zona escarpada, és un dels millors exponents de l’arquitectura gòtic-mudèjar espanyola.

DESCRIPCIÓ
La seva construcció, atribuïda als mestres d’obres sevillans, es va realitzar al segle XV principalment en maó, utilitzat no només com a material d’obra, sinó també com a element decoratiu; la pedra calcària apareix en les espitlleres, les columnes del pati d’armes i altres elements decoratius.

El seu sistema defensiu consta de tres parts: la fossa i dos recintes emmurallats amb torrasses. A més, disposa d’un pont defensiu sobre el fossat, que condueix al primer recinte emmurallat; després d’ell, es registra una porta reixada que porta al pati d’armes.

El recinte inferior és de planta quadrada, i es troba flanquejat en les seves cantonades per quatre torres, sent la de major grandària la torre de l’homenatge, recorreguda en el seu interior per una estreta escala de caragol realitzada en maó que permet l’accés a diverses plantes destinades a capella, sala d’armes i altres estances.

La Sala d’armes posseeix una volta de nervadures gòtiques amb mosaics decorats de motius geomètrics de diversos colors. Des de dalt de la torre s’albiren els castells de Cuéllar i d’Íscar.

La torre de Pere Mata segueix en grandària a la de l’homenatge, segurament perquè al costat d’ella protegeix la porta d’accés al pati d’armes. Les dues restants són la torre de la Muralla i la dels Peixos. Dins el recinte poden trobar-se també altres habitacions amb decoració d’estuc i mural, així com una masmorra.

HISTÒRIA
La vila va pertànyer a la Corona de Castella fins que en 1439 va ser cedida a Íñigo López de Mendoza, marquès de Santillana, qui en 1451 la va permutar per la vila de Saldaña amb Alonso de Fonseca i Ulloa, bisbe d’Àvila i arquebisbe de Sevilla. En 1453, Alonso de Fonseca i Ulloa va obtenir del rei Juan II de Castella el permís reial per edificar el castell, encara que la seva construcció no es va començar fins a diversos anys després. En tenir d’absentar de Coca, Alonso de Fonseca i Ulloa va cedir en 1460 els drets de la vila al seu germà Fernando de Fonseca, que els va exercir fins a la seva mort en 1463. Alonso va morir en 1473 sent arquebisbe de Sevilla, i Coca va ser heretada per seu nebot, Alonso de Fonseca i Avellaneda, fill de Fernando, qui va dur a terme la construcció de la major part del castell, fins a quedar pràcticament acabada en 1493. a partir de llavors va ser residència palatina i escenari de grans festes, a les quals van assistir notables personalitats.

Va nomenar pel seu successor al seu nebot Alonso de Fonseca i Acevedo, qui va manar construir el castell en 1473 i el va convertir en residència senyorial, on va celebrar grans festes que eren freqüentades per diferents personalitats, entre les quals destaca el cardenal francès Jean Jouffroi, que va arribar a Castella amb la proposta de matrimoni entre la infanta Isabel (després reina) amb el duc de Berry de Guiena, germà de Lluís XI de França. També va visitar el castell Beatriz de Bobadilla, marquesa de Moya.

En 1502, els Reis Catòlics es van assegurar que en cas de mort d’Alonso, el castell passés al seu germà Antonio Fonseca. I a l’any següent la reina Isabel va decretar que els hereus de la vila de Coca només podrien ser homes, de manera que va eliminar la possibilitat que el castell fos heretat per una de les dues úniques filles del seu amo. Per això en 1505, Coca pas al seu germà Antonio Fonseca, capità dels Reis Catòlics.

En 1504 va passar a ser propietat d’Antonio de Fonseca, que va ampliar els elements defensius del castell, que més tard va haver de defensar-se del infortunat atac del marquès del Cenete, qui pretenia rescatar la seva promesa, Maria de Fonseca, que estava retinguda pel seu oncle . En 1512 van treballar al castell mestres d’obres sevillans (mestres d’obres), que possiblement van ser els artífexs de moltes de les seves decoracions. En 1521 va ser atacat per les tropes comuneras en represàlia per l’incendi de Medina del Camp dut a terme pel propi Antonio de Fonseca; al no aconseguir accedir al castell, van destruir la propera fortalesa d’Alaejos. En 1645, va ser presó del duc de Medina Sidonia, acusat d’haver-se volgut proclamar rei d’Andalusia. I més endavant, per casaments, el castell va passar a ser propietat de la Casa d’Alba.

https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Coca

Imatges: Ignacio Cobos Rey, Elixa22, Dominique Vivant Denon, Rowanwindwhistler.