El castell de Prendre, (en portuguès: Castelo de Prendre) és un castell templer situat a la ciutat de Prendre, en la marge dreta del riu Nabão, freguesía de São João Baptista, Districte de Santarém, Portugal.
El castell formava part durant la Reconquesta de l’anomenada Línia del Tajo, juntament amb altres castells de la regió, tots de la mateixa època i estil: Almourol, Idanha, Monsanto, Pombal i Zêzere.
Alberga en el seu interior al Convent de Crist, al qual servia de protecció.
HISTÒRIA
A mitjan segle XII es feia necessària una línia de defensa que protegís l’accés a la llavors capital del naixent Regne de Portugal, Coïmbra. En 1159 el rei Alfons I de Portugal va lliurar a l’Orde del Temple el Castell de Cera, a la regió de Santarém amb aquest propòsit. No obstant això, el Maestre dels templers a Portugal, Gualdim País va decidir abandonar el castell i construir un de nou a Prendre en la marge dreta del riu Nabão, que a més es convertiria en la seu de l’orde al país.
La construcció del castell de Prendre va començar l’1 de març de 1160 d’acord a una inscripció epigràfica trobada a la torre de l’homenatge del castell.
En 1162 el Maestre va concedir un fur als pobladors del castell el que indica la preocupació dels templers a poblar i dotar la nova població. Aquest document va ser de nou confirmat en 1174. En 1165, els templers van rebre també els dominis d’Idanha i Monsanto i en 1170 la línia de defensa del Tajo es va completar amb la construcció del Castell de Almourol.
Durant el regnat de Sancho I, en 1190 va tenir lloc una ofensiva almohade al comandament del califa Yusuf II que després de prendre el Castell de Silves, es va dirigir al nord prenent successivament els castells de Alcàsser do Surt, Palmela i Almada. va creuar la línia del Tajo destruint les localitats de Torres Novas i Abrantes fins a arribar Prendre, que es va defensar durant sis dies de l’atac almohade. Aquests van forçar la Porta del Sud, però el contraatac dels templers va ser tan aferrissat, que després de desallotjar els invasors, la porta va ser anomenada Porta de la Sang.
Després de l’extinció de l’Orde del Temple pel papa Climent V, el rei Dionís I de Portugal va crear l’Ordre de Crist en 1321 a la qual va transferir tot el patrimoni dels templers.
Durant el segle XVI, els reis Manuel I i Juan III van realitzar obres d’ampliació i reforç quan va ser ampliat el Convent de Crist. Per ordre del primer, es va desallotjar a la població que vivia dins el castell que va passar a residir a la població a la vora del riu. També van ser ampliats els Palaus de la Reina desenvolupant-se entre la girola del Convent de Crist i l’alcàsser. En 1618 es va destruir la Torre Nord-oest per tal d’ampliar la porta d’accés al castell.
DESCRIPCIÓ
El castell presenta elements d’arquitectura militar d’estils romámico, gòtic i renaixentista. S’ha apuntat que presenta vestigis d’una estructura militar anterior que es podria remuntar-se a l’època romana i que hauria perdurat fins a època musulmana, basant-se en la presència en els murs d’algunes plaques decoratives d’origen visigòtic o mossàrab, probablement procedents de Santa Maria de els Olivares, en la marge esquerra del riu Nabão.
El castell està constituït per una doble muralla que delimitava la primitiva ciutat intramurs i el pati d’armes. La primera d’elles, en un pla superior, de planta poligonal irregular, començant per l’anomenada Casa do Capítol fins a la Torre de Dona Catarina. Delimita l’alcassaba i únicament tanca dins d’aquest recinte la cisterna i la torre de l’homenatge, configuració defensiva introduïda a Portugal pels templers. La segona muralla, en un pla inferior, uneix la façana est de la Charola (girola) a la zona sud de l’alcassaba, recinte que correspon a la primitiva vila fortificada de la Baixa Edat Mitjana.
També és de planta poligonal irregular desenvolupant-se en falca en direcció est rematada per una torre de planta quadrada anomenada Torre da Rainha (torre de la reina). Aquest emmurallament incorpora un altre element defensiu introduït per la templers, la base de les muralles no són rectes sinó inclinades per impedir la aproxmación de les torres d’assalt i igualment els treballs de sapa que poguessin fer els assetjadors.
La muralla està reforçada a espais regulars per cubs de plantes semicircular i quadrada.
Entrant per la Porta de Santiago i continuant fins a la Porta do Sol, es troben a la dreta l’Alcazaba i la Torre de l’homenatge. S’obre llavors una esplanada que va a donar a la Charola. Cap al sud-est, s’obre una altra esplanada rematada per la Torre de Dona Caterina. La muralla prossegueix entre torrasses fins a la Porta do Sangue (Porta de la Sang) i la Torre dóna Condessa. Passada la Charola, s’obre la Porta de São Martinho, dirigint-se la muralla de nou cap a l’alcassaba.
Tot i les alteracions que va patir el recinte fortificat al llarg del temps, la major part d’elles a causa de les successives ampliacions del Convent de Crist, al sector oest són encara nombrosos els elements romànics del castell. Entre ells destaca la Torre de l’Homenatge, de planta rectangular dividida internament en tres pisos. En el segon es troba una inscripció en llatí que informa de l’inici de la construcció del castell.
https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Tomar
Imatges: Concierge 2C, Marcio, Jaimrsilva, CristianChirita.
