El Monestir de Sant Joan, anomenat antigament Sant Joan de Ripoll és un antic monestir al nucli de Sant Joan de les Abadesses (el Ripollès). Fundat el 887, fins a l’any 945 va ser l’únic monestir femení de Catalunya.
ARQUITECTURA
L’església del Monestir de Sant Joan, concebuda com un edifici de tres naus, amb transsepte, i una àmplia capçalera amb absis, girola i capelles radials, segueix una estructura usual a França i especialment de les anomenades esglésies de peregrinació. El pla, però, no es dugué a terme i l’església té únicament una nau molt curta, de manera que a la pràctica esdevé un edifici de creu grega. Els absis són decorats interna i externament per arcuacions i columnetes formant una estructura de dos pisos. El terratrèmol de 1428 afectà la capçalera, que ja no fou reconstruïda a la manera original. Actualment, tres capelles radials s’obren al gran absis central, mentre que un petit absis s’obre a cada braç del creuer.
Un senzill claustre d’estil gòtic, iniciat el 1442 pels artistes Joan de Bar i Joan de Girard, i algunes arcades de l’anterior claustre romànic completen el conjunt. Entre l’església i el claustre trobem la capella dels Dolors (o del Santíssim), d’època barroca, amb cúpula i elements decoratius del tallista Josep Moretó, l’obra del qual (1710) fou continuada pel seu germà Jacint (1714). Estatja una notable talla de la Pietat, obra de Josep Viladomat i Massanas.
Destaca sobre tot el conjunt escultòric que presideix l’absis major, anomenat el Davallament, tallat el 1250 i considerat com una de les mostres més destacades del romànic català. Aquest conjunt escultòric es coneix també amb el nom de Santíssim Misteri, ja que el 1426 es van trobar unes restes incorruptes a l’interior d’un reliquiari amagat en el cap de Crist. També cal assenyalar la tomba de Miró de Tagamanent, mort a Sant Joan el 12 de setembre de 1161 i al que es va venerar com beat en el monestir. Aquest sepulcre gòtic, del 1345 és obra d’un taller d’escultors especialitzat en la talla de l’alabastre que va tenir la seva base a Sant Joan de les Abadesses al segle XIV. Al mateix taller s’atribueixen altres obres conservades a l’església del monestir com el retaule de Santa Maria la Blanca, presidit per la imatge de la Mare de Déu (1343) i el reconstruït retaule de Sant Agustí.
HISTÒRIA
El monestir, conegut en els seus orígens com Sant Joan de Ripoll o Sant Joan de Ter, va ser fundat cap al 885 pel comte Guifré el Pilós i destinat a la seva filla Emma. Guifré havia fet una cosa similar uns anys abans en fundar el Monestir de Santa Maria de Ripoll que va deixar en mans del seu fill Radulf.
L’església del nou monestir va ser consagrada el 24 de juny del 887 pel bisbe de Vic. En ser Emma encara una nena, el cenobi va quedar en mans d’un grup de preveres que es van encarregar d’organitzar la comunitat i de tenir cura de la petita . A l’arribar a l’edat adulta, Emma es va convertir en la primera de les abadesses de Sant Joan.
Guifré va dotar al monestir de nombrosos béns que es van ampliar gràcies a l’empenta de l’abadessa. Emma va ampliar els dominis de Sant Joan fins al Berguedà o la Roca del Vallès.
Emma va morir l’any 942 i va ser substituïda per una altra abadessa de la qual no es coneixen dades. En total el monestir va tenir sis abadesses.
L’any 1017, Bernat Tallaferro que volia annexionar-se els territoris controlats per l’abadia, va aconseguir que el papa emetés una butlla que suprimia la comunitat de religioses. El motiu al·ludit va ser la suposada vida díscola de la comunitat. Després de la dissolució de la comunitat femenina, Bernat Tallaferro va unir el monestir al bisbat de Besalú i va posar-hi a una comunitat de frares. L’emissió d’aquesta butlla va donar origen a la llegenda catalana del Comte Arnau.
Entre 1083 i 1114 Sant Joan va quedar annexionat al monestir de Sant Víctor de Marsella que va col·locar de nou una comunitat femenina d’origen grec.
Amb tot, els canonges, sota la protecció del bisbe de Vic i de la regla agustiniana van triomfar a instal·lar-se definitivament a 1114 i van quedar fins al 1484. D’aquesta data fins al 1581, el monestir va ser regit per bisbes i cardenals forasters i el 1592, el Papa Climent VIII, en suprimir les canòniques regulars agustines de Catalunya i Rosselló, va erigir en col·legiata secular, suprimida pel Concordat de 1856.
LLEGENDA DEL COMTE ARNAU
Segons aquesta llegenda, Arnau era un jove que passava els dies seduint a les donzelles. Una de les dones que va caure a les seves xarxes va ser l’abadessa de Sant Joan, a la qual anava a visitar utilitzant el túnel d’una antiga mina que creuava les muntanyes. En morir, el comte Arnau va ser condemnat pels seus pecats a vagar eternament, galopant sobre el seu cavall envoltat de flames.
ABACIOLOGI
Abadesses benedictines
898-942 : Emma de Barcelona, filla de Guifré el Pilós.
942-949 : Nom desconegut.
949-955 : Adelaida de Barcelona, filla del comte de Barcelona Sunyer I i vídua del comte d’Urgell Sunifred II.
955-962 : Ranlo, filla de Delà, comte d’Empúries.
962-996 : Fredeburga, filla de Miró II de Cerdanya i germana dels comtes de Cerdanya Sunifred, Miró i Oliba.
996-1017 : Ingilberga, filla bastarda del comte de Cerdanya i de Besalú Oliba Cabreta i germana de Gombau de Besora.
Abats canonicals
1017-1054 Guifré, bisbe de Besalú
1055-1077 Andreu
1083-1098 Berenguer de Lluçà
1098-1111 Gaufred d’Atzerat
1111-1131 Berenguer Arnau
1131-1139 Pere Guillem
1140-1193 Ponç de Monells
1193-1197 Pere Guillem II
1198-1203 Ramon de Blanes
1203-1217 Pere de Soler
1217-1225 Arnau de Corsavell
1226-1229 Arnau de Manlleu
1230-1250 Ramon de la Bisbal
1248-1250 Guillem III
1250-1252 Ramon de Vallmanya I
1252-1259 Berenguer Arnau de Sant Esteve
1260-1273 Dalmau de Minyana
1273-1293 Berenguer de Blanes
1293-1314 Guillem de Sant Joan de Pla de Corts
1314-1319 Ramon de Cornellà
1321-1323 Guillem de Sant Joan de Pla de Corts
1324-1348 Ramon de Bianya
1348-1355 Francesc Roig
1356-1393 Ramon de Vallmanya II
1393-1427 Arnau de Vilalba
1427-1447 Pere de Montcorb
1448-1454 Pere de Calvó
1454-1456 Bernat Guillem de Samasó
1456-1484 Miquel Isalguer
Abats comendataris
1484-1485 Joan d’Aragó i Chiaramonte
1485-1496 Joan Miquel de Sant Àngel
1401-1505 Joan de Peralta
1507-1510 Francesc Fascio Santori
1510-1518 Alfons d’Aragó
1518-1524 Baldassare Turini
1524-1526 Bernat de Sant Climent
1527-1528 Enric de Cardona i Enríquez
1528-1581 Miquel Agullana
https://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Sant_Joan_de_les_Abadesses
Imágenes: Jordiferrer, José Luis Filpo Cabana, PMRMaeyaert, pireneta
Mapa: Amadalvarez
