El castell de Montsó de Camps, situat en aquesta localitat de la província de Palència, està emplaçat a la part alta d’un turó des del qual es dominen els camps circumdants, sent un dels dos que va tenir la vila en el seu dia, ja que el un altre, que se situava en un collet proper al riu, va ser poc a poc sent arrossegat pels corrents del Carrión.
Centre polític del Comtat de Montsó, el qual en els seus inicis comprenia gran part de l’est de la província de Palència, al nord les possessions del comtat arribaven fins a les terres de la Ojeda i Mudá arribant pràcticament fins a l’actual Província de Cantàbria. El comtat de Montsó estava situat entre mitjanes dels comtats de Saldaña i de Castella.
Des d’aquest castell es controlava l’activitat política i comercial de totes les terres compreses entre el riu Pisuerga fins a la confluència amb el riu Arlanza, fent frontera amb el Comtat de Castella, quedant a la Muntanya Palentina les comarques de Brañosera, Barruelo de Santullán i Aguilar de Campoo en costat castellà, i les comarques de Mudá, Cervera de Pisuerga i Salines de Pisuerga al comtat de Montsó.
Més avall de l’Arlanza El Cerrato palentino quedava dins de Montsó excloent l’entorn de Palenzuela. A la província de Valladolid la comarca de Camp de Peñafiel quedava integrada a Montsó, ia la província de Segòvia l’entorn de Sacramenia quedava com a extrem del comtat.
HISTÒRIA
Després de la victòria de les tropes cristianes en la batalla de Simancas, l’any 939, es va decidir el domini de les terres del Duero, permetent l’avanç dels cristians cap al sud. Ramir II va manar a Ansur Fernández de la família Ansúrez, la tasca de repoblar i fortificar un extens territori limítrof entre Lleó i Castella creant així el Comtat de Montsó amb base en aquest castell.
L’any 1028 els tres germans Vela; Rodrigo, Íñigo i Diego, assassinen a Lleó al comte García Sánchez de Castella quan va anar a conèixer a la seva promesa, als voltants de l’Església de Sant Joan Baptista, en venjança per l’ofensa comesa pel pare de la víctima contra la seva família. Segons la llegenda, es refugien al castell de Montsó de Camps, on són tancats i derrotats pel rei Sancho el Major de Navarra, cunyat de García II, qui, en venjança, els crema vius al costat del castell.
En 1109 és l’escenari de l’enllaç de donya Urraca, reina de Lleó, amb Alfons el Bataller, rei d’Aragó, amb l’alcaid la fortalesa, don Pedro Ansúrez exercint com a padrí de l’enllaç.
En 1111, amb el regi matrimoni ja separat, resideix al castell don Pedro González de Lara que s’havia enemistat amb els magnats castellans pels favors de la reina. Aquests van voltar la fortalesa i li van capturar, portant al castell de Mansilla de les Mulas, d’on aconsegueix escapar-buscant refugi en el regne aragonès.
En 1217, durant la guerra entre els partidaris del rei Enrique I i els de la seva germana donya Berenguela, la fortalesa és atacada per les tropes del rei nen a refugiar-se al mateix els adeptes a la reina.
En 1299, la reina mare Sra. María de Molina conquesta el castell de Montsó, sota el poder dels Infants de la Cerda, els quals disputen el tron al seu fill Fernando IV.
En 1304 Alfonso de la Truja, el qual fins llavors es feia dir rei de Castella, fa plet homenatge a Fernando IV com a rei de Castella i Lleó. A canvi rep una sèrie de viles i fortaleses, entre elles Montsó de Camps, però, el castell li torna a ser pres pel rei en 1312 en no complir l’obediència que havia jurat.
El castell serà real fins que Alfons XI lliura la vila a la seva favorita, Leonor de Guzmán. A la mort d’aquesta passa, en 1352, a Sancho Sánchez de Rojas.
Enric II confirma la donació de Montsó a la família dels Rojas, futurs marquesos de Poza.
Posteriorment don Joan de Rojas, va contreure matrimoni amb la filla de l’almirall de Castella donya Maria Enríquez, recuperant la vila certa importància.
El 15 de setembre de 1419, Juan Rodríguez de Rojas, forma mayorazgo en el qual inclou la vila i castell de Montsó.
Durant la Guerra de les Comunitats és ocupat, sense resistència, per les tropes comuneras del bisbe Acuña.
DESCRIPCIÓ
Estructurat al voltant d’un sòlid torrassa de planta quadrada, d’uns 13 metres de costat, està acompanyat per un recinte de forma trapezoïdal en un dels seus costats.
La part més antiga correspon a la torre de l’homenatge, que presenta, a la façana orientada a l’interior del recinte, una porta d’accés elevada, a la qual s’arriba per mitjà d’una passarel·la. La portada romànica de la porta d’entrada a la planta baixa no és original del castell, correspon a la desapareguda església de Zenera de Zalima negada per les aigües del pantà d’Aguilar de Campoo.
Tot la torrassa, construït amb molt bon cadirat, compta amb nombroses espitlleres a diferents altures i en les seves quatre cares, així com un balcó amatacanado situat sobre l’entrada elevada. Està coronat per merlets acabades en forma piramidal.
El recinte que s’adossa a la torre és de la primera meitat del segle XIV, i està construït amb maçoneria. L’accés al mateix es realitza per mitjà d’un arc apuntat sobre el qual figura l’escut de la Família Rojas. A la part baixa de la façana nord presenta una bateria de sageteres.
https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Monz%C3%B3n_de_Campos
Imatges: Wamba Wambez.