El castell dels Bisbes de Sigüenza és un palau-fortalesa situat al municipi espanyol de Sigüenza (Guadalajara) Espanya. Erigit en el primer quart del segle XII sobre un altre anterior musulmà de començaments del segle VIII.
HISTÒRIA
Té remots orígens romans. Els moros van aixecar un primer castell o alcassaba.
Conquistat per al Regne de Castella definitivament en 1124, als almoràvits, per les mainades de l’arquebisbe de Toledo Bernardo d’Agén (c.1080-1152), de l’Ordre de Cluny, regnant a Castella Donya Urraca, filla d’Afonso VI, el que va prendre Toledo, i mare d’Alfonso VII, de la casa de Borgonya, anomenat l’Emperador. Des de llavors va ser propietat i feu dels bisbes de Sigüenza.
En 1298 va patir l’assalt per sorpresa dels partidaris de l’Infant Alfonso de la Truja (1270-1333), aspirant al tron de Castella, en la guerra que hi havia a Castella contra el rei nen Fernando IV (1285-1312). Aquests assaltants van ser desallotjats pels vassalls del bisbe García Martínez després de cremar les portes del castell mitjançant una cuba plena de cansalada.
A principis del segle XIV el bisbe Simón Girón de Cisneros va aixecar la nova porta defensada per dues torres bessones que dóna a la part de la ciutat, i en 1355 Pere I de Castella es va apoderar del castell bandejant al seu bisbe, D. Pedro Gómez Barroso, i empresonant en una torre a la seva esposa, Donya Blanca de Borbó (1339-1361) per evitar que servís de suport als nobles que volien deponerle del tron. Quatre anys va romandre confinada Donya Blanca en aquest castell (1355-1359): quan va arribar, ja casada, tenia tan sols setze anys. Moriria assassinada als vint-i-anys.
Durant el segle XV va servir de refugi contra les ràtzies efectuades pels navarresos, durant la guerra dels Infants d’Aragó. El bisbe Fernando Luján (1449-1465) va manar en aquells dies que tots els habitants de Sigüenza acudissin armats a les muralles davant el toc de campana, sota pena de la confiscació dels seus béns. A la mort de Luján, en 1465, Diego López de Madrid va ser triat bisbe sense l’aprovació papal, i es va fer fort al castell. Tot i que el papa no li va reconèixer en el càrrec, va resistir allà durant tres anys, al cap dels quals la fortalesa no va ser presa per les armes sinó per la traïció d’un criat. El va succeir el gran Cardenal Mendoza (1428-1495), que sent primer bisbe de Sigüenza, va manar aixecar la gran barbacana (o antemuro) que defensa les portes i va transformar la fortalesa en un palau, similar per les seves dependències a les actuals del Parador.
https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Sig%C3%BCenza
Imágenes: Malaya, Randi Hausken.
