El castell de Santa Catalina és una antiga construcció defensiva d’acabat cristià-medieval, que corona el turó del mateix nom, en un contrafort de la Serra de Jabalcuz a 820 m d’altitud, des de la qual es divisa tota la ciutat de Jaén, els oliveres i les muntanyes circumdants de la zona.
El nom li ve donat per la capella que es construiria al castell després de la seva conquesta. La capella de Santa Caterina d’Alexandria és d’estil gòtic, i va ser construïda entre els segles XIII i XIV.
DESCRIPCIÓ
Aquest recinte, també anomenat Castell o Alcàsser Nou, s’assenta sobre la roca viva del turó, i és un dels tres recintes defensius que constitueixen el Castell de Jaén. En el seu costat oest, se situa la Torre de l’Homenatge que, en altres temps, servia de vertebració amb l’antiga alcassaba. És una gran torre de planta quadrada, amb 15,45 m de costat, i més de 30 m d’alçada, amb tres plantes i terrassa, amb voltes creuades amb arcs ogivals, i accés des del pati d’armes.
Tot el perímetre sud no té torres, en estar construït sobre un escarpe vertical. Hi ha en aquest drap, un poterna i un volada, que alberga una latrina. En canvi, en el seu perímetre nord hi ha situades tres torres, dues d’elles albarranes i una tercera, al costat de la porta d’accés. Finalment, hi ha una cinquena torre, pentagonal, a l’extrem oriental del recinte. El pati d’armes és de gran superfície, i en ell es troben restes de construccions diverses, entre elles dos aljubs i un bastió.
Tot el parament d’aquest castell respon a un tipus arquitectònic nou, en relació amb l’alcassaba existent: maçoneria menuda en l’obra general, carreu o sillarejo en els angles, i maó o dovelles de pedra picada en els arcs.
Els primers indicis d’ocupació del turó de Santa Catalina es remunten a l’Edat del Bronze, i correspon a restes ceràmiques trobades a la vessant nord i al cim, sense evidències concretes pel que fa al tipus d’hàbitat.
ELS IBERS
Els primers elements defensius que s’adverteixen en el turó de Santa Catalina daten de l’època ibèrica; són restes ciclopis situats a la vessant septentrional del turó i corresponents a un oppidum, i relacionat especialment amb el proper assentament de Pont Taules, del qual hauria absorbit la seva població després d’un primer abandó d’aquest últim que s’aprecia en la transició entre el segle IV a. C. i el III. La funció pròpiament militar del turó es remunta a l’època cartaginesa, quan Aníbal va construir una important fortalesa per protegir la colònia cartaginesa que va fundar a la ciutat, una instal·lació que seria mantinguda i reforçada pels romans després de la conquesta.
ELS mUSULMANS
En època islàmica (a partir del segle VIII) comença la reconstrucció del nou recinte fortificat al cim del turó, que patiria progressives ampliacions fins arribar a la seva màxima grandària entre els segles XII i XIII.
Així doncs, al costat del castell de Santa Catalina, on avui hi ha el Parador Nacional, va existir una fortalesa anterior d’origen àrab, l’Alcàsser Vell, de la qual encara queden algunes evidències.
ELS CRISTIANS
No obstant això, la construcció visible actual és d’origen cristià, sent erigida després de la conquesta de la ciutat per Fernando III el Sant en 1246, qui per tant la hi va arrabassar al rei moro Al-Ahmar. També és cristià el tercer recinte de l’alcàsser, denominat Abrehuí.
Durant el segle XV es van dur a terme unes reformes impulsades pel Condestable de Castella Miguel Lucas d’Iranzo, que va donar lloc a la unió de l’Alcàsser Nou i l’Alcàsser de Abrehuy, separats fins aleshores per una esplanada. Aquestes obres finalitzarien amb la construcció de la Torre de l’Homenatge. D’això hi ha constància documental doncs, en 1529, “hi va haver de gastar 10.000 maravedís en obra urgent” al castell.
Encara que l’Alcàsser Nou va ser manat construir per Fernando III, van ser Alfons X i Fernando IV els reis que van intensificar i van culminar les obres.
https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Santa_Catalina_ (Ja% C3% A9n)
Imatges: Pepepitos, Kordas.
Plànol: Kordas.
