El castell de Salobreña està situat a la localitat granadina de Salobreña.
Es coneix l’existència d’una fortificació a Salobreña des del segle X. Tot i que la distribució correspon a la construcció que es va aixecar en època nazarí, el castell àrab és el resultat de l’aportació de l’arquitectura musulmana i cristiana.
HISTÒRIA
Si ens situem al Castell de Salobreña, en ser la cúspide del poble, situat a sobre d’una enorme roca, lloc estratègic de defensa per defensar-se dels atacs, per la part sud podem veure el mar blau, amb el Penyal de Salobreña, que es confon amb l’horitzó del cel, i fins i tot si hi ha un dia esclarissat podem veure territori Africà. Just a sota trobem l’enorme vega verd, antigament coberta tot per aigua, sent el Castell un illot i des d’on començava el poble. Per l’altre costat, la part nord, podem veure Sierra Nevada, que en èpoques d’hivern, si ens situem a la torrassa més alt podem veure a la dreta el mar i a l’esquerra les muntanyes nevades, tot un espectacle de la natura. Als peus del Castell es troba l’emblemàtic passeig de les Flors, i camins que baixen fins a la platja.
Al S.XV el Castell va ser construït com un mitjà de defensa, com bé hem esmentat, però en el període Nazarí aquest va passar a ser una presó per la qual van passar alguns monarques com Yusuf III, Muhammad VIII el Petit, Muhammad IX l’Esquerrà , Abu Nasr Sad i Muley Hacén.
Després de les conquestes i l’entrada de les tropes militars espanyoles a Salobreña el castell va passar a ser “propietat” de l’alcalde Francisco Ramírez de Madrid, en 1489, nomenat pels Reis Catòlics.
RECINTES
De planta trapezoïdal, disposa de tres recintes: l’interior es correspon en la seva disposició amb l’antic alcàsser nazarí jalonat per quatre torres: la Torre de l’Homenatge, la Torre Nova, la Torre del Polvorí i la Torre Vella; els altres dos, amb una funció defensiva, són una ampliació castellana de finals del segle XV. Trobem aquí la torre d’accés i la barrera exterior, flanquejada per dues torres més, El Cub (de planta el·líptica) i La Bateria (de planta pentagonal). Finalment la Corachan, que fa al·lusió a un sistema defensiu que protegeix una presa d’aigua i que presenta en els seus extrems la Torre de l’Aigua i la Torre de la Corachan o el Baluard. Refrescants jardins interns emboliquen els volums arquitectònics. Durant el període nassarita va albergar, a més, un palau reial per descans que també seria utilitzat com a presó real. Segons les cròniques, diversos van ser els monarques que van patir presó entre els seus murs: Yusuf III, Muhammad VIII el Petit, Muhammad IX l’Esquerrà, Abu Nasr Sad i Muley Hacén.3 Des dels seus torres es pot contemplar d’un sol cop d’ull la trama urbana de Salobreña, la vega, el mar Mediterrani, les serres confrontants i, fins i tot, Sierra Nevada. Les seves torres, merlets i muralles, el seu enclavament i paisatges han propiciat que el castell sigui un dels monuments més visitats de la Costa Granadina.
https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Salobre%C3%B1a
Imágenes: Luis Vinuesa, Miguel Vargas,
