El Castell de Rocabruna és una fortificació del veïnat de Rocabruna, dins el terme municipal de Camprodon. És un notable conjunt, torre i murs, amb opus spicatum. El castell domina un turó envoltat de cingles, el Tossal del Castell, i la seva altitud de 995 metres Ofereix al visitant unes vistes molt interessants sobre el Pirineu i l’Alta Garrotxa. Els seus orígens es remunten al segle X (hi ha documentació del 1070).
Sembla que el nom del castell prové del color del sòl i de les pedres de l’entorn i de les que formen part dels murs, que és molt ennegrit o bru.
DESCRIPCIÓ
El castell de Rocabruna era un dels més importants de la regió. Estava format per un doble recinte de muralles. El primer era més reforçat per la part nord per ser el lloc on hi havia menys protecció natural. La muralla del costat sud estava protegida per dues torres, una de planta circular i la segona de planta quadrada feta de carreus molt ben tallats. El costat nord estava protegit per una torre de planta irregular. La banda aquest és la més complicada, la muralla segueix la línia totalment irregular per adequar-se al terreny. Diverses torres quadrades protegien la porta d’accés al recinte.
Els costats nord i oest són part de la muralla que tanca el recinte i les ales sud i est són, respectivament, l’ala nord d’una plaça lateral al castell i la muralla occidental de la plaça d’armes.
Seguint la volta del castell es passa per una gran ala de muralla de 39 m, després dues torres (una d’elles podria ser la de l’homenatge) entre les quals hi ha 23 m més de muralla. Hi ha 18 m més fins arribar a l’única part del castell que no té doble muralla.
En primer terme hi ha la capella dedicada a Sant Llorenç. Segueixen 21 m de muralla, que forma l’ala oriental de la part habitada.
L’entrada al castell queda amagada entre les columnes de la forca, en un punt de difícil accés. A l’entrar hi havia una espaiosa plaça d’armes envoltada de torres en tres dels 4 costats i, enmig de la plaça, la cisterna. Entrant hi ha una gran torre de defensa, al nord la muralla, al sud la part habitada del castell i a l’esquerra del que podria ser la caserna.
La gran sala rectangular del castell de Rocabruna està recolzada a la part oest de la muralla, és a dir, a la part que mira al poble. Els murs estan construïts amb opus spicatum i demostren una antiguitat remarcable. Disposava d’un pis superior.
“Encara que no tinguessin un gran nombre de soldats, al castell, una dotzena d’homes i alguns cavalls ben estaven, i ho és fet per posar a la part profunda el cavall, al pis la tropa i al cim, torre de defensa i vigilància, unida probablement per un pont llevadís amb la part habitada del castell “.
HISTÒRIA
És un castell fronterer documentat el 1087. En una data posterior a 1070 i anterior 1100 compareix Arnau de Llers prestant jurament al comte Bernat II de Besalú, pel “castrum de Rochebrune”. També a finals del segle XII i principis del XIII, l’ombra de la casa de Llers es projectava sobre aquest castell. De l’església de “Sancti Laurentii de Rochebrune” hi ha esment el 1209.
Arnau de Llers, senyor de Rocabruna, va deixar heura del castell al seu fill Guillem de Cervià. Ermengald de Cervià va vendre el castell de Rocabruna el 1258 a Ramon de Melany, que va ser pare de la Marquesa de Melany, que va portar en dot el castell de Rocabruna al seu marit Jaume de Besora, senyor de Besora.
El seu fill va vendre el castell a Ramon Desbac: “castell i parròquia de Rochebrune, desgleya i Cavallers … XVII Fochs” i dins de la vegueria de Camprodon s’assenta el cens de 1365-70. Pere Desbac va ser partidari de Joan II i va arribar a ser capità general de la Muntanya, títol expedit pel rei. El 1698 Rocabruna era lloc reial.
Podem esmentar els senyors del castell a través de la història:
– El primer és un tal Pere l’any 986 que va acompanyar Oliba Cabreta en la reconquesta de Barcelona en mans d’Almanzor.
-Raimon Adalbert (1111-1112).
Guillermo Godofredo (1117-1131).
Godofredo (1158).
Arnald de Creixell (1198-1200).
Guillem de Cervià (1258).
Ermengol de Cervià (1258) que ven el castell a Raimon de Milany (1258 a 1279).
Marquesa (1279) filla de Raimon de Milany, que segurament ho va rebre com a dot pel seu casament amb Jaume de Besora.
Jaume de Besora (1279-1308).
Pere de Rocabruna (1320-1354) que va formar part en l’expedició a Sardenya l’any 1330.
Dalmau de Rocabruna (1366).
Ramon de Rocabruna (1377).
Dalmau de Rocabruna (1399-1447) va vendre el castell a la família Desbach.
Pere Desbach (1409).
Pere Desbach (1469-1477), va ser conegut per la seva fidelitat a Joan II d’Aragó i per la seva política pro remences. Va protagonitzar incursions armades al Vallespir i el Ripollès en Sant Joan, Camprodon, Olot i Ripoll.
Pere Desbach (1469-1477), va ser conegut per la seva fidelitat a Joan II d’Aragó i per la seva política pro remences. Va protagonitzar incursions armades al Vallespir i el Ripollès en Sant Joan, Camprodon, Olot i Ripoll.
A principis del segle XVII el castell passà a la família Descatllar pel casament d’una germana de Pedro Desbach amb un Descatllar.
llegendes
A l’entorn del castell s’expliquen moltes llegendes.
1. Una diu que en temps dels àrabs, estant assetjada Rocabruna, els seus habitants van fer una llarga mina per baixar a buscar aigua al riu. És la llegenda del lloc de la fam.
2. Es diu que al castell hi ha un tresor enterrat. És tan ferma la creença que una vegada va caure un llamp i els veïns van ser amb l’esperança que l’enderroc d’un llenç de muralla interior fet pel llamp hagués exposat a l’exterior el famós tresor.
3. A la Tuta de Maimona, sota el cingle de Coll de la Mola per davant de La Guardiola, en dies de vent, surten follets a recórrer aquells cims embolicats en una gran llençol. A la casa que els agafessin mai més els faltaria roba.
https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Rocabruna
Imatges: Jordiipa
