El castell de Peñafiel és un castell situat a la localitat val·lisoletana de Peñafiel, que s’alça sobre un turó estreta i llarga que li proporciona la característica de tenir la forma d’un vaixell.
HISTÒRIA
En aquest emplaçament hi havia una fortalesa almenys des del segle X, quedant constància documental de la seva existència en 943, quan era rei de Lleó Ramir II. En 983 es va apoderar d’ella Almanzor, fins que en 1013, va ser reconquerida pel comte castellà Sancho García; a ell sembla que es deu el canvi del primitiu nom de Peña Falcón pel de Peñafiel (en llatí Penna Fidele); quan el comte Sancho García ho pren als àrabs i pronuncia la cèlebre frase “des d’avui en endavant aquesta serà la penya més fidel de Castella”.
Les desavinences matrimonials entre Urraca de Castella i Alfons I el Batallador van donar lloc al fet que aquest es veiés assetjat al castell de Peñafiel a 1112 per les tropes de la seva esposa i, en una altra ocasió, per les del seu sogre Alfons VI. En aquells dies havia estat alcaid de la fortalesa el burgalès Álvar Fáñez, cosí germà de Rodrigo Díaz de Vivar i personatge celebrat també en el Cantar de mio Cid.
Fernando III el Sant va instituir el senyoriu de Peñafiel per al seu fill Alfons X el Savi, el qual ho va transferir al seu nebot, i nét del rei sant, l’infant don Juan Manuel. Aquest va ser qui es va ocupar de la reedificació del castell i del recinte emmurallat en la primera meitat del segle XIV. Alguna cosa després, sent rei de Castella Pere I el Cruel, es va suprimir el senyoriu i van passar els seus béns a propietat règia.
De Joan I va passar el castell a mans de Ferran d’Antequera, i de les d’aquest al seu fill Joan II d’Aragó. Sent Juan encara infant va residir al castell durant algun temps, de manera que en ell va néixer (1421) el seu primer fill, Carlos, príncep de Viana. En ell també va protagonitzar una revolta contra Joan II de Castella, qui ho va prendre en 1451 i va ordenar la seva demolició.
L’actual castell va ser edificat al segle XV, ja que el mateix Joan II en 1456 va concedir a don Pedro Téllez Girón, Maestre de l’Ordre de Calatrava, els drets sobre les restes de la fortalesa, i li va encomanar la seva reedificació. Es va reconstruir seguint el model de castell anomenat escola de Valladolid. A la mort de Pedro Girón, els escuts campegen a la torre de l’homenatge, s’afegeixen un mur, un fossat interior i es reformen els adarves i la torrassa nord per a l’ús de l’artilleria.
DESCRIPCIÓ
El seu traçat en planta posseeix forma molt estreta i allargada (uns 35 m d’amplada davant de 210 m de longitud). El conjunt està defensat per una primera muralla exterior de llenços llisos que pot datar del segle XI i ser, per tant, la part més antiga de la construcció. En el seu costat oriental s’obre una única porta d’accés flanquejada per sengles torrasses circulars i coronada per un matacà. Una segona formació de muralles delimita el recinte interior. Està constituïda per 28 cubs emmerletats que s’intercalen forma equidistant al prolongat tancament definint una successió de cortines també emmerletades i transitables en el seu cim a través d’un adarve.
Al centre aproximat d’aquest espai s’aixeca la torre de l’homenatge, prisma rectangular d’uns 34 m d’alçada que alberga tres plantes abovedadas.
La resta queda dividit per ella en dues zones els primitius forjats han desaparegut; servirien d’allotjament per a la tropa i acollirien els magatzems i àrees de servei. Les seves terrasses farien funció de patis elevats.
https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Pe%C3%B1afiel
Imatges: GS3, PMRMaeyaert, Numisfiel, AnTeMi, Jose Luis Filpo Cabana.
Maqueta: Lancastermerrin88
