Monleón és un dels pobles més antics i de major ressonància històrica de Salamanca.
El primer esment a Monleón podria deduir-se del lloc Leocaput, esmentat sobre la batalla de Alhandega, que va tenir lloc a continuació de la famosa batalla de Simancas, en què va ser vençut l’exèrcit d’Abderramán III, tenint lloc la de Alhandega en la seva retirada amb un posterior trobada amb les forces del rei Ramir II de Lleó el 21 d’agost de 939, quedant els cordovesos totalment dispersos.
Definitivament va haver de ser conquistada Monleón per les hosts d’Alfonso VI de Lleó, abans del 1077, ja que en aquest any aquest monarca guanyava la fortalesa de Còria.
Tot i que la llarga treva de cinquanta anys fixada en la pau de Valladolid entre els regnes de Lleó i de Castella, permetia al lleonès millorar la desfavorable situació que el tractat de Tordehumos en 1194 li havia col·locat davant de Castella, el programa reconquistador del monarca lleonès li obligava amb certa premura a deixar ben guarnides les conques altes del Tormes i de l’Alagón, ja que en 1227 no només quedava repoblat Salvaleón sinó que Alfonso IX de Lleó havia conquistat la Plaça de Càceres.
Monleón per aquest temps formava part d’una sèrie de noves fortaleses frontereres juntament amb Carpio, Salvatierra de Tormes, Monreal, Miranda del Castañar, Granadilla, Galisteo i Salvaleón.
En 1199 Monleón va ser nomenada vila pel rei de Lleó Alfons IX, que la va convertir en cap d’un consell propi del que van passar a dependre diverses de les localitats més properes. Aquest mateix monarca va ordenar l’elevació a rectoria d’aquesta localitat en l’eclesiàstic a inicis del segle XIII.
En un document de 1330 es pot veure com els homes bons del castell de Monleón es queixaven amargament davant Alfonso XI perquè la conducta del municipi rector de la terra no és conforme als principis amplis i acollidors de la carta o fur de repoblació a ells atorgada , convertint-se segons la declaració d’aquesta gent en paper mullat. Alfonso XI surt pel que sembla com amigable componedor però en defensa dels pobladors, per contenir al mateix temps la querella que pretenia imposar davant la seva autoritat. Als abusos comesos pels representants de Salamanca en Monleón afegirem la del regidor Rodrigo Maldonado, que segons Villar i Macías va ser designat per l’alcaldia pel Concejo de Salamanca. Aquest cavaller (segons Hernando del Pulgar) posseïa tirànicament el Castell, llaurant en ell moneda sense autorització real, cometent altres delictes i crims com a amo de tota la terra, la qual tenia oprimida amb robatoris i abusos de poder.
El rei Ferran el Catòlic, acompanyat de cavallers armats, es va desplaçar des de Medina del Camp fins a Salamanca, per fer pres al llavors alcalde de Monleón, Rodrigo Maldonado. Un cop fet presoner, el va portar fins a les portes del castell perquè li fes la seva entrega. No va ser fàcil convèncer els seus habitants ja que van oposar una forta resistència, especialment la dona de Maldonado que es trobava al comandament.
Finalment, i veient que el Rei estava decidit a executar a l’alcalde, van decidir rendir-se i lliurar la fortalesa, i els és perdonada a tots la vida i deixats en llibertat.
En 1248 Monleón va perdre per ordre de Fernando III el Sant la condició de consell, integrant-lo en el de Salamanca.
https://es.wikipedia.org/wiki/Monle%C3%B3n
Imatges: Ramajero, Oddmeter.
