El castell de Medellín és una edificació defensiva i els seus orígens es remunten al segle XIII i està ubicat en un elevat turó en la marge esquerra del riu Guadiana, al costat de la població de Medellín del municipi espanyol homònim i situat a uns 103 km de Badajoz, capital de la província del mateix nom, en la comunitat autònoma d’Extremadura, a 44 km de Mèrida ja 89 km de Càceres. Es troba emplaçat sobre un turó al costat del Guadiana i de la localitat i presenta una planta irregular aproximada a la d’una el·lipse.
HISTÒRIA
L’imperi romà va establir l’any 74 d.C. un campament en el que en l’actualitat és la zona urbana, donant lloc a l’origen de la ciutat. Els escrits dels historiadors musulmans són molt antics i tant Al-Bakri al segle X com Al-Idrisi al segle XII ja feien referència al castell, del qual deien que «estava molt ben poblat».
Després de la reconquesta del castell l’any 1234 per Fernando III el Sant va pertànyer a diversos propietaris durant el segle XIV, tots ells molt belicosos de manera que la fortalesa va patir múltiples desperfectes, destruccions i reformes successives. Quan Alfonso d’Alburquerque era alcalde del castell, el rei Pere I va manar destruir totalment el castell ja que l’esmentat alcalde li havia recriminat la seva infidelitat a la seva esposa Leonor d’Aragó ja que el rei mantenia amors amb María de Padilla.
El castell el va reconstruir el rei Enric II l’any 1357 si bé no va aconseguir la seva forma definitiva fins a la segona meitat del segle XV per al que es van aprofitar de les anteriors ruïnes alguns dels elements necessaris per a construcció. En aquesta època era amo del castell Rodrigo de Portocarrero Monroy, Comte de Medellín a que deu correspondre un escut jaquelado que corona la porta gòtica del flanc occidental, típica de l’època de mitjans del segle XV. A la mort d’aquest, li va correspondre encapçalar la casa a la seva vídua Beatriz de Portocarrero.
Com Beatriz de Portocarrero era molt bel·licosa, el castell es va veure embolicat en gran nombre d’enfrontaments durant el seu mandat sobre la fortificació ja que en els conflictes sobre la successió a la Corona que van tenir lloc entre els anys 1475 i 1479, va prendre part a favor de Juana la Beltraneja igual que la majoria de la noblesa extremenya. Els mateixos enfrontaments van tenir lloc poc abans entre Enric IV i el seu germà, l’infant don Alfonso. Per tot això, el castllo va haver de prendre una sèrie de mesures pel que fa a la millora dels seus defenses i de la seva habitabilitat pels possibles cèrcols a de llarga durada a què està sotmès.
EL CASTELL
El cos principal té forma allargada ja que els diferents llenços s’ajusten als desnivells del terreny i està dividit en dues meitats per mitjà d’un mur transversal. A poca distància del recinte principal hi ha una altra muralla perifèrica aproximadament paral·lela a l’anterior que fa les funcions de avantmuralla o barbacana. D’aquesta muralla exterior es conserven solament alguns llenços però es pot intuir la forma que tenia pel paral·lelisme esmentat. També es pot comprovar l’existència d’un sistema de seguretat i defensa dels accessos complicats mitjançant baluards i torres en els flancs nord i sud. Juan de Portocarrero va ser el va promoure la realització de les estructures defensives de la porta meridional.
Pel que fa al cos principal de la fortalesa, destaquen les dues altes torres que hi ha al centre dels flancs nord i sud.
Aquestes dues torres estan comunicades mitjançant conductes i escales, no solament entre si, sinó entre les diferents plantes de cada torre i amb els adarves dels murs laterals i la «muralla diafragma». Aquest diafragma divideix en dos la part principal del castell i permet una millor circulació dels defensors i una major facilitat defensiva. La tipologia de la fortalesa es correspon amb la de finals del segle XV ja que té dues petites torres semicilíndriques, una a cada costat, que reposen sobre mènsules.
El seu interior conserva les restes d’un safareig de planta rectangular d’origen anterior a la reconquesta cristiana (El bany del moro).
https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Medell%C3%ADn
Imágenes: Doalex, Antonio Barrena.
