El castell de la Calahorra s’alça sobre un turó a 1.250 msnm que domina visualment el marquesat del Cenete, al municipi espanyol de la Calahorra, província de Granada, comunitat autònoma d’Andalusia.
L’edifici va ser pioner en la introducció de l’estil renaixentista en l’arquitectura civil espanyola. Sòbria mola de caràcter militar a l’exterior, ofereix una equivocada imatge de la distingida decoració del seu interior. Construït en un breu termini (la decoració es completa en el període 1509-1512), per a la seva execució s’aprofita part de la pedra picada de la fortalesa àrab que s’assentava prèviament en el turó i, per la seva ornat, s’importen d’Itàlia materials, tècniques i artistes. Desconeixent en l’actualitat la traça original de l’edifici, la direcció d’obres s’encarrega en un principi a l’arquitecte segovià Lorenzo Vázquez que, per desavinences amb el marquès del Cenete, es trasllada al genovès Michele Carlone. Aquest treballaria primer al seu taller de Gènova, des d’on enviaria els marbres de Carrara ja llaurats al port d’Almeria, per a posteriorment exercir la direcció en el propi castell per inspeccionar el muntatge i el treball amb materials locals. La Calahorra és considerada la primera obra d’envergadura en la qual es documenta el treball d’artistes italians a Espanya, si bé el diferent origen dels autors que llauren les seves peces (llombards, genovesos i carraresis), explica les diferències estilístiques en la decoració de immoble, que no obstant exhibeix una sorprenent unitat a diferència del paral·lel exemple al castell de Vélez-Blanc.
Quant al seu valor històric, destaca com a testimoni d’un capítol fonamental en la història de la comarca del Cenete al segle XVI, mayorazgo fundat pel cardenal Mendoza a favor del seu fill don Rodrigo Díaz de Vivar. Representa un cas anacrònic en una època en la qual la monarquia ordenava enderrocar les fortaleses per consolidar la seva presència davant del poble, i per tal d’evitar que es perpetuessin les relacions de la vella noblesa feudal, ordres que compten amb aquesta excepció feta a la poderosa casa militar dels Mendoza.
El castell va ser habitat per Rodrigo de Mendoza i Maria de Fonseca tan sols durant vuit anys després de concloure les obres, i seria pres en heretat per les seves filles. Recobrarà un important protagonisme durant la Rebel·lió de les Alpujarras o Guerra dels Moriscos (1568-1571), especialment violenta al marquesat del Cenete, servint de refugi dels proclamats cristians vells i aquarterament del marquès de Mondéjar.
Pel que fa a les restes documentades de la fortalesa àrab d’època anterior es conserven murs de torres i d’un bastió, així com dues petites basses i part d’una muralla. A causa de la concentració de teula i morter de calç a l’interior del primitiu recinte, és molt probable que la fortalesa albergués una petita població.
https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_La_Calahorra
Imágenes: Xavigivax, Jebulon.
