El castell del Cid o de Jadraque és una fortalesa espanyola situada al terme municipal de Jadraque (Guadalajara). Des de la seva alçada vigila una extensa zona de la vega del riu Henares, amb les serres del nord de Guadalajara al fons.
HISTÒRIA
Encara que vulgarment rebi l’eloqüent nom de Castell del Cid, aquest cavaller castellà mai va estar lligat directament a ell. El seu apel·latiu es deu al fet que en ell va viure el primer comte del Cid, Rodrigo Díaz de Vivar i Mendoza.
Amb uns antecedents prehistòrics, durant l’alta edat mitjana, en època andalusí, va ser una posició defensiva de la qual resten escassos vestigis; de la mateixa manera que dels pertanyents als posteriors segles plenomedievales.
L’any 1469 el cardenal Pedro González de Mendoza va intercanviar amb el seu parent, l’arquebisbe de Toledo Alfonso Carrillo d’Encunya, el castell de Maqueda pel de Jadraque. Pedro González de Mendoza era llavors bisbe de Sigüenza, i membre del llinatge Mendoza; una de les famílies nobiliàries que més es van distingir per la seva protecció a les arts durant el Renaixement.
L’actual castell de Jadraque és gairebé íntegrament obra de l’últim terç del segle XV, és a dir, de l’últim grup de castells-palau medievals, ja en vies de desaparició en aquesta època. La seva reforma al segle XV es va haver del mestre d’obres Albert de Caravajal, ajudat per picapedrers del Nord d’Espanya. Aquest mestre d’obres també va dirigir la reforma del castell de Pobla d’Almenara (Conca). És probable que les traces de la reforma fossin donades per l’arquitecte Juan Guas, encara que la seva intervenció no està documentada.
L’obra de reforma va afectar en gran manera a gairebé tot el que hi va haver amb anterioritat, ja que fins i tot es va arribar a rebaixar el terreny natural del turó. Només la que va ser una gran torre pentagonal a proa va ser aprofitada en l’obra del nou castell baixmedieval (probablement cap a mitjan segle XX gairebé tota aquesta torre va ser desmuntada per així servir de pedrera).
No va durar molt de temps l’etapa d’esplendor del castell. Mort Rodrigo Díaz de Vivar i Mendoza, marquès del Cenete i comte del Cid, la seva única filla es va casar, amb el duc de l’Infantado i, per tant, va quedar inclòs en el patrimoni de la branca major dels Mendoza, que van ser abandonant a la seva sort.
DESCRIPCIÓ
El castell forma un enorme rectangle, d’uns 70 x 18 m de planta, incrementada cap al sud, per un pati d’armes, de manera que la seva longitud total s’apropa als 100 m. Cap de les seves torres sobrepassa actualment la rasant general dels seus murs.
Comptava amb torre de l’Homenatge aquesta torre principal, que podria ser en origen de planta quadrada i que en època posterior (indeterminada), se li va afegir una proa. De tota manera, la torre va poder reformar-se o ampliar-se a finals del segle XV, ja que no hem d’oblidar el seu marcat caràcter simbòlic i la necessitat de dotar la fortalesa de Jadraque, de la nova imatge del recentment creat senyoriu del Comtat del Cid.
Exteriorment, el castell té quatre torrasses circulars i un rectangular alamborado. Només la cantonada del sud-est manca de torre d’angle. Tot el rectangle, està envoltat per una barrera pètria que s’adapta a les necessitats del terreny i de la forma del recinte interior. Aquesta adaptació de la barrera, molt freqüent en la fortificació baixmedieval castellana, ha induït a alguns investigadors a suposar la intervenció de Juan Guas, encara que no és una dada determinant.
Totes aquestes característiques, així com les terrasses amb les que es coronen l’adarve, les torrasses i la zona residencial que va existir a la part més septentrional, coincideixen amb el corrent italianitzant de l’època renaixentista, sense perdre la majestuositat de castell de la Meseta.
https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Jadraque
Imágenes: Carlosblh, Reinhardhauke.
