El castell d’Íscar es troba a la localitat d’Íscar, província de Valladolid, Castella i Lleó.
HISTÒRIA
El primer esment escrit d’Íscar té lloc en l’any 939, en relatar les cròniques musulmanes el camí seguit per les tropes d’Abderraman III per destruir els primers assentaments cristians al sud del Duero: … traslladant-se després a Hins ‘Skr [castell de Íscar] que va ser trobat abandonat, el van arrasar i van assolar les propietats de la seva gent …
La definitiva repoblació cristiana d’Íscar tindrà lloc a 1086, després de la presa de Toledo per Alfons VI, monarca que, segons la tradició, va encomanar aquesta colonització a Álvar Fáñez de Minaya. Així ho explica l’infant don Juan Manuel en la seva obra El Comte Lucanor: Don Alvar Háñez era molt bon omne et molt onrado et va poblar a Ixcar, et morava ý.
Sobre les ruïnes d’anteriors fortaleses, dominant des de dalt el poble i el mar de les pinedes, s’alça el castell d’Íscar. La part més antiga conservada, probablement de finals del segle XIII, correspon a restes de les muralles i a l’estructura interior de la torre de l’homenatge, dividida en quatre nivells de fusta. Defensant l’accés des de l’erm, es va disposar un fossat excavat a les roques calcàries.
A la segona meitat del segle XV es va procedir a un reforç general de la torre, amb finalitats defensives i constructius. Es va edificar un cos torreado, a manera de barbacana, que servia de antepuerta i accés a la torre mitjançant un pont llevadís. En la banda oposada, es va afegir un gegantesc esperó defensiu, flanquejat per dos torretes, transformant la planta a pentagonal.
En una d’elles apareixen els escuts de don Pedro de Zúñiga i Avellaneda i de la seva esposa donya Catalina de Velasco i Mendoza, II Comtes de Miranda, que permeten datar l’obra entre 1478 i 1493. Davant d’aquest esperó es va construir una petita barrera artillera amb tres cubs circulars, troneres tipus bústia i es van afegir altres cubs circulars al recinte primitiu. A l’interior de la torre es va construir una volta de creueria.
En el primer terç del segle XVI, per evitar la ruïna de la torre, va ser necessari reforçar la volta de carreus amb una robusta columna central i reconstruir totalment el mur sud. Les excavacions arqueològiques realitzades el 1998, a l’extrem oriental del pati d’armes, han tret a la llum restes de murs i paviments de diverses estances residencials. La seva façana estava formada per una galeria porticada de columnes i arcuacions d’estil gòtic final, de principis del segle XVI.
https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_%C3%8Dscar
Imatges: Benjamín Núñez González, Lourdesbarcenilla.
