El Casillo de Gauzón, la fortalesa més emblemàtica dels reis d’Astúries, es localitza en el Penyal d’Arrels a Castrillón. Des del seu emplaçament dominava la ria d’Avilés i la línia de costa. En temps passats el mar arribava als peus del promontori. Quan la marea baixava, quedava a la vista una àmplia superfície de dunes i maresmes.
El castell té per a la història d’Astúries una singular importància pel fet que en ell es va recobrir de pedres precioses la Creu de la Victòria.
ELS ORÍGENS DEL REGNE D’ASTÚRIES
Les excavacions arqueològiques han permès recuperar construccions d’un assentament amb dates més antigues dels segles VI-VII d. C. Corresponen a murs de pedra i morter de calç i a diversos indicis d’ocupació. Aquestes evidències suposen la prova d’un enclavament lligat a una classe social poderosa que hauria de jugar un protagonisme essencial en la formació del regne d’Astúries.
FORTALESA DELS REIS D’ASTÚRIES
A partir dels segles VIII-IX, els reis d’Astúries transformen l’assentament, emprant els dissenys arquitetros d’amplada, amb un sistema de fonaments molt complex en el qual es van emprar bigues de fusta. Una d’elles ha pogut datar-se al segle VII d. C. Els reis d’Astúries van construir en els segles VIII-IX una porta monumental la planta té forma d’U, amb dos murs o braços sortints que flanquegen i protegeixen l’entrada.
Situat al centre de la fortalesa, els monarques van edificar arquitectures que reproduïen l’organització dels seus palaus a les seus règies. Aquestes obres poden associar-se al regnat d’Alfons III i Jimena (866-910). D’una banda, un espai privat dotat d’una sala central amb una llar o llar de foc al angle i comunicat amb aquest, una dependència que pot interpretar-se com bany, amb canals de desguàs, entalles on s’allotjarien recipients de fusta i un estany amb vores de maó. Tots dos espais comptaven amb paviments de formigó ( “opus signinum”) i parets pintades i constitueixen un testimoni únic en l’arquitectura preromànica. Aquest petit palau es complementa amb una església dedicada a Sant Salvador i consagrada per tres bisbes a la fi del segle IX i una necròpolis associada.
LA TORRE REAL
Al costat de la porta d’entrada i superposant a una de les construccions dels segles VI-VII d. C., els monarques asturians van edificar una torre de planta rectagunlar (8.7 x 4.5 m) que empra pedra treballada en el seu mur sud. Aquest veritable emblema de l’autoritat reial disposava en el seu interior de parets pintades amb un color ataronjat.
La CREU DE LA VICTÒRIA
Un ampli carreró amb sòls d’argila permetia arribar des de la porta fins a la zona privada del rei. En aquest carreró van treballar durant els segles VIII-IX artesans que fabricaven armes, eines i possiblement joies, disposant d’una petita farga i d’altres infraestructures. L’any 908 els reis Alfons III i Jimena van ordenar confeccionar al castell la Creu de la Victòria, actual símbol del Principat d’Astúries.
LA PLATAFORMA INFERIOR
Als peus de l’espai real, en una plataforma de major grandària, els indicis arqueològics es relacionen amb un assentament més modest, dotat de sòls d’argila i construccions amb pals de fusta. És probable que funcionés com a allotjament de serfs al servei dels reis o artesans destinats a les obres del castell. Les restes de ferradures i claus de ferramenta indiquen que també seguardaban cavalls.
L’ÈPOCA CONDAL (S. X-XII)
A partir del segle X, el castell es converteix en residència del representant real o comte i governa l’alfoz de Gozón. En 1132, un d’aquests comtes, Gonzalo Peláez, es rebel·la contra el rei Alfons VII i la fortalesa pateix un setge. En aquesta època, les obres testificades obeeixen a una reorganització de la porta d’entrada, que s’eixampla, i a diverses compartimentacions a l’interior.
L’ORDRE DE SANTIAGO (S. XIII-XV)
L’any 1222, el rei Alfons IX dóna el castell a l’ordre de Santiago. El castell penetra en un període de posta, perdent el seu poder polític. Es produeixen ensorraments de murs i entre el segle XIV i el XV, en un període de conflictes militars, part de la porta i de la muralla són desmantellades. Al segle XV la fortalesa es troba abandonada i es transforma en un tancat de bestiar.
https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Gauz%C3%B3n
Imágenes: LMLM
