A 10 km a l’oest de Guissona, s’alça sobre un petit turó, la silueta del poble de Florejacs, emmarcada per la torre del castell i pel campanar de l’església.
DESCRIPCIÓ
A la façana que dóna al carrer de sota, començant per l’esquerra, a la segona planta hi ha tres petites finestres. A la planta següent, hi ha tres finestres a la part esquerra, més a la dreta hi ha un balcó amb barana de ferro, més a la dreta hi ha una finestra amb ampit, a la seva dreta hi ha dues finestres més senzilles. A la planta següent, hi ha tres finestres a la part esquerra, i quatre a la part dreta. A l’esquerra de la façana hi ha la torre, on a la planta baixa, hi ha una entrada que dóna al carrer Avall, a la dreta de l’entrada hi ha una obertura. Uns metres sobre, hi ha una balconada amb barana de ferro que envolta la torre. Hi ha un accés orientat a l’oest i un al sud. Hi ha diverses petites obertures al llarg de la torre. Passada la entrada de la torre, donant a un carrer gairebé tancada, que és on hi ha l’entrada a l’edifici, hi ha dues entrades amb arc de mig punt, i en les dues plantes següents, hi ha dues finestres. Hi ha una altra entrada orientada a l’oest amb arc de mig punt, a sobre hi ha un balcó amb barana de ferro i al següent pis una finestra.
A la plaça del Castell s’obre la porta d’entrada, mentre que a mà esquerra queda la qual es destinava a cavalleries i carruatges, comunicada amb la quadra i, al fons, amb cellers i el calabós. En un pati que en el seu temps va ser un cementiri exterior, s’obria la porta que donava a la capella romànica del castell. Per una escala situada a l’entrada, s’arriba a la planta noble, ocupada principalment per saletes i salones.Del saló, part altra escala que porta a una sala, decorada amb armes, que dóna accés a les dependències i dormitoris de la planta alta .
HISTÒRIA
Les primeres mencions documentals del castell de Florejacs són del segle XI, tot i que probablement existia una fortificació més antiga, sobre la qual es va construir el castell medieval. No només s’han trobat algun vestigi ibèric, sinó que el mateix nom de la fortalesa podria molt bé, va ser derivat de Loreac, que en llengua ibèrica voldria significar “elevació fortificada de les flors”. El nom va ser llatinitzat pels romans, com Floriacus, i d’aquí va passar a Florejacs.
Durant la reconquesta de Catalunya de mans dels sarraïns, el gran cap de la zona, Arnau Mir de Tost, senyor d’Àger, va construir o consolidar, amb tota probabilitat, el castell medieval de Florejacs, a la fi de les seves campanyes, cap a l’any 1063.
Monreal-De Riquer afegeixen que el 1099, en un document publicat a la «Marca Hispànica» de P. de Marca, es fa referència als «termes de Floreiachs». Pere Ponç, en la donació a la canònica d’Urgell fet en 1100, parla de la «vila que vulgo dicitur floriag», i un document de 1131 ens dóna a conèixer el «castrum Floriaci», que segurament es referirà a aquest. A la concòrdia de 1307, el rei va concedir al comte d’Urgell íntegra jurisdicció de la Morana, Siges i Florejacs ». Entenem que pot estar vinculat amb Florejacs cert repoblador de Lleida, Miró de Floregai, procedent de la Segarra que en 1150, és a dir tot just de feta la conquesta de la ciutat lleidatana, va resultar beneficiat amb un solar, en alou. Uns anys després, en 1172, els templers li concedien, en cens, una vinya propera a Lleida. En un document del 1258, intervé Bernat de «Florejachs», qui està expressat com a fill de Berenguer de Montbrió. Al començament del segle XIV el castell de Florejacs pertanyia a Alamany de Cervelló, ja que en 1304 va testar Guerau Alamany, concedint franquesa de tota servitud, pel terme de deu anys a partir de la seva mort, als pobladors de Florejacs i les Sitges.
En el cens de cap al 1381, Florejacs, amb 4 focs, figura a la vegueria de Lleida. Florejacs era una vila emmurallada de considerable importància, a jutjar pels amples panys de mur atalussat que conserva. La resta més interessant és el portal cantoner que s’obre sota una torre alta i quadrada, a l’interior de la qual encara es veuen les frontisses de pedra de la pesada porta que la tancava. Sembla que aquesta magnífica torre, d’una construcció característica del segle XIV, formava part d’un gran castell acostat a la muralla, queda memòria en la tradició local.
A l’edat mitjana, no existia el poble, i tan sols vivien al lloc els habitants del castell i un reduït nombre de persones del seu servei. Segons dades de l’any 1380, Florejacs només constava de 4 focs.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Florejacs
Imágenes: Angela LLop, Kalagard
