El castell de Davalillo és un recinte militar medieval que se situa en el terme municipal de San Asensio en la comunitat autònoma de la Rioja a Espanya. És un castell d’estil romànic, es troba sobre un turó que domina la vall del riu Ebre a 5 km del nucli urbà de Sant Asensio. Als seus peus es troba l’ermita de Nostra Senyora de Davalillo, que va haver de ser l’església del desaparegut poblat de Davalillo.
Des del castell es divisa la zona de la Sonsierra i bona part de la Rioja Alta, sent un lloc estratègic al costat del castell de Briones per protegir la Rioja dels atacs navarresos que es podien produir amb facilitat a través del pont fortificat de Sant Vicenç de la Sonsierra.
HISTÒRIA
És probable que fos construït durant el regnat d’Alfons VIII entre finals del segle XII i començaments del segle XIII, per a protegir Castella dels atacs navarresos que es produïen a través del pont de Sant Vicent, en reivindicar aquesta última la Bureba, La Rioja i part de les terres de Sòria, que havien pertangut a la seva corona, però que es trobaven en poder dels castellans des que van ser conquistades per Alfonso VII. El que és segur és que no va ser construït abans de 1177, ja que no figura a la llista de castells fronterers de la zona, elaborada per Sancho VI.
En 1367 apareix citat per primer cop, quan Enric de Trastàmara pactava amb Carlos II de Navarra en Santa Creu de Campezo que no havia de deixar passar pel seu territori a Pere I el Cruel ni al Príncep Negre. A canvi Enrique lliurava al rei navarrès diversos castells, entre ells aquest, el de la Guàrdia, el de Sant Vicent i el de Buradón.
En 1389 pertanyia als Manrique. En el testament de Pere Manrique de Lara de 1440, deixava al seu fill Diego Martín Manrique (primer comte de Treviño) la tinença dels castells de Davalillo i Bilibio ia la mort d’aquest en 1458, passarien al seu segon fill també anomenat Diego.
La tinença del castell va estar vinculada (encara que era propietat real) als Manrique, ducs de Nájera, fins almenys 1656, quan va morir Francisco María Monserrat, vuitè duc de Nájera, però des de 1465 els poblats de Davalillo i San Asensio van ser comprats per María Enríquez, de la família Velasco, trobant-se aquests enfrontats amb els Manrique, el que va provocar disputes que com a conseqüència van portar al moviment de població de Davalillo a Sant Asensio fins a la completa despoblació del primer.
DESCRIPCIÓ
Tota la fortalesa està construïda en bona fàbrica de carreuat en pedra arenisca amb farcit de morrillo. Té planta poligonal de set costats.
La muralla encara que ha perdut els seus merlets es troba en bon estat. Compta amb torretes rodones de flanqueig en els angles i en els centres dels llenços, sent totes massisses a excepció de la que es troba a l’esquerra enfront de l’entrada, que comptava amb una espitllera. A la part interior de la muralla hi ha diverses fileres de forats de bastida, mènsules i regates que fan suposar l’existència de construccions complementàries per a habitació de la guarnició, quadres i magatzems. Així mateix s’estima la brocal del pou de la aljub.
La torre de l’homenatge està adossada a la tanca a l’extrem oriental, té planta quadrada i comptava amb quatre pisos, coberts amb volta de canó apuntat. La planta baixa s’estima que servia de capella i consta d’un tram rectangular amb volta de canó, la seva entrada es troba al costat dret de la torre. Estava il·luminada per tres espitlleres situades dues al mur occidental i una altra al centre de l’absis. L’accés a la resta de pisos es realitzava per la segona planta, on hi ha una petita porta en arc de mig punt a la cara nord.
La porta principal d’entrada es troba protegida per dues galledes buits amb elements de defensa i precedida per un vestíbul de 2 metres, cobert amb volta de canó apuntat. La porta primitiva era en arc apuntat, sota el qual es va col·locar posteriorment una llinda.
A l’exterior hi ha restes d’un mur que podria ser la tanca del poblat de Davalillo que s’estenia vessant a baix.
https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Davalillo
Imatges: Juanma232, BigSus.
