El castell de Cornago es troba situat al capdamunt del turó que serveix de base al poble del mateix nom a la Rioja. Es troba dins de la Serra d’Alcarama, limitant amb la província de Sòria al sud. Al nord es troba la serra de Peñalosa.
Les majors altituds es troben en l’alt de la Nevera amb 1366 msnm, al de Cap de la Foia amb 1349 msnm, i en l’Alt dels Tres Fites.
Els seus murs són obra que revela una sòlida construcció i van haver de prestar importants serveis en les guerres de l’Edat Mitjana.
HISTÒRIA
Encara que és antiquíssim el poble de Cornago, poc pot dir-se de la seva història i hem d’arribar fins a mitjan segle X, per trobar-esmentat per primera vegada en els documents. La situació del poble ens permet pensar que des dels temps més remots, va tenir Cornago alguna defensa o castell, sobre les roques que coronen el turó a la faldilla s’estén.
Hem atribuir al General Sancho de Tejada o als seus capitans la conquesta de Cornago després de la batalla de Clavijo l’any 844 si és que no ho havia estat ja, pel primer Comte de Castella Ferran González, en conquerir les terres d’Osama i Sant Esteve de Gormaz per l’any 835.
Desaparegut el perill àrab amb la desaparició dels regnes moros de Tudela i Saragossa, el vell castell de Cornago sembla que va donar per acabada la seva missió. Però en desaparèixer els moros queda Cornago de nou com a lloc fronterer dels regnes de Castella, Navarra i Aragó i així, destruint l’antic castell i en el seu mateix emplaçament, cal aixecar un altre que va haver de dur a terme una altra missió no menys difícil en els segles de la Baixa Edat Mitjana.
La data de la seva construcció pot fixar-se a principis del segle XIII, potser en el regnat del rei S. Fernando. seguir dos regnats de pau en aquesta frontera, els de Fernando l’Emplaçat i d’Alfons el Justicier, però a aquests va seguir un altre en el qual Cornago va haver de tenir un paper important. en les llargues conteses de D. Pedro el Cruel amb el seu germà bastard Enric, el castell de Cornago, situat a la frontera d’Aragó, va haver de ser vingut de gust pels dos germans i sens dubte que va patir a les vicissituds de la llarga contesa. Afermat Enrique al tron de Castella, fa lliurament de Cornago al seu fidel servidor l’aragonès Juan Martínez de Luna i en mans d’aquest i del seu fill va seguir el senyoriu de Cornago en els regnats de Joan I i Enric el dolgut.
El regnat de Joan II va ser per a Cornago un període d’inquietud, perill i calamitats. Si bé durant la minoria d’aquest rei, gràcies a la prudència de Fernando, el que després es va cridar d’Antequera, va viure en pau Castella, no va poder conservar aquesta una vegada que va ser declarat D. Juan major d’edat. Des d’aquest moment s’entaula en el regne una guerra civil, que amb breus intervals durés fins a la mort del monarca. La noblesa de Castella, a la qual s’uneixen els turbulents Infants d’Aragó, pónense enfront de l’autoritat reial. el rei, feble de caràcter, hagués estat una joguina en mans dels nobles, si al seu costat no hagués tingut un defensor a la figura de D. Alvaro de Lluna. Contra D. Alvaro dirigeixen les seves intrigues i les seves armes els nobles i infants. Quantes vegades els seus enemics aconsegueixen bandejar-, altres tantes va haver de tornar perquè en el regne hagués pau i govern. Després del primer desterrament acumula el condestable enormes béns i riqueses; entre aquests figuren alguns pobles que havien estat del seu pare, un d’ells Cornago.
Els Infants d’Aragó, al seu torn de Nàpols, van continuar la guerra al Condestable i aconsegueixen amb els seus aliats desterrar, per segona vegada, al Sr. Alvaro; però la seva tornada a la cort no es fa esperar; els nobles segueixen fent-li guerra molestant les seves terres i els seus llocs.
Per aquest temps, 1440, és quan crea per a la seva filla naurual, Maria de Luna, el Mayorazgo de Cornago i Jubera, amb el que Cornago queda assegurat a la causa del conestable, amb la fidelitat extraordinari de Juan de Luna, espòs de la seva filla Maria.
Les turbulències de tot aquest regnat vense manifestes en el privilegi que el rei D. Joan va donar als habitants de la vila de Cornago en 1445, any precís de la batalla d’Olmedo, després de la qual D. Alvaro de Lluna va assolir el màxim poder , no hi ha dubte que D. Alvaro intervindria en l’obtenció del privilegi, ja que indirectament sortia ell beneficiat.
El motiu principal de la concessió d’aquest privilegi és el mal que els seus habitants havien patit durant les guerres civils:
“ Por facer bien y merced a los del concejo y omes buenos de la villa de Cornadgo que agora son y serán de aquí adelante, que por cuanto so informado que por estar la dicha villa en frontera del regno de Navarra, durante los movimientos y escándalos pasados en mis Regnos acaecidos han recibido muchos robos y males y dannos así del regno de navarra como de otras gentes, por causa de lo cual la dicha villa se ha despoblado de cada día, por la presente vos gago merced de juro de heredad para siempre jamás para que seades francos y libres y quietos vosotros y vuestros ganados, bestias y bienes y mercadorías y cosas, para que por doquier y en qualesquier partes de mis regnos e cualquier o qualequier de los otros anduviéredes seades francos y libres y quitos de todo portadgo y peaje y barcaje y Roda y astelería y otros cualesquier derechos semejantes según que mejor y más cumplidamente lo son qualesquier derechos semejantes segund que mejor y más cumplidamente los son qualesquier villas y lugares comarcanos en las dicha frontera. E quero que los nosn paguedes nin seades tenudos a los pagar.”
Més desastrós per a Castella, que el regnat de Joan II. Ho va ser el del seu fill Enrique IV. Cornago durant aquest regnat és de suposar patiria també les conseqüències de les relacions poc amistoses del rei de Castella amb el d’Aragó, D. Joan que ho era alhora i amb anterioritat de Navarra. Hi ha memòria d’aquest rei a l’arxiu de Cornago, a la confirmació del privilegi que als veïns els havia fet el seu pare.
Del final d’aquest regnat tenim una notícia del castell i poble de Cornago. L’Arquebisbe de Toledo Alfonso Carrillo Acuña demana el lliurament de la vila de Cornago i també la d’Alfaro. La posició de la vila i la ciutat no era menyspreable per a la nova marxa dels esdeveniments que s’acostaven, és a dir, de la unió de la Princesa Isabel amb el príncep hereu de Aragó D. Fernando, de la unió era l’Arquebisbe tan partidari .
Però com demana el lliurament de la vila de Cornago, que era de Mayorazgo i la possessió els va ser respectada als seus senyors fins en els moments més difícils. Dª María, esposa de D. Joan de Lluna, en 1466, seguia en Cornago afavorint la seva fundació del Convent de Sant Francesc i que abans de l’any 1511, vese figurar com a senyor de Cornago a D. Álvaro de Lluna a qui com direm després suposem nét de D. Juan de Luna i la Sra Maria de Luna.
En el regnat dels Reis Catòlics es pot dir que s’acaba la història de tots els castells. Les seves ordres de derrocament i les seves prohibicions de construir-ne de nous van ser les mesures que van acabar amb tots ells. A més establerta la pau a Espanya amb un govern central únic i dominada la noblesa, els castells resultaven inútils. I com en molts d’ells la vida no era gens còmoda, es van anar abandonant com a habitatge, continuant habitat únicament els construïts al segle XIV, en els quals les comoditats eren grans.
https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Cornago
Imatges: Pigmentoazul, Rowanwindwhistler.
