El castell de Belmonte és una fortalesa que s’eleva al turó de Sant Cristòfol, als afores de la vila de Belmonte, al sud-oest de la província de Conca.
HISTÒRIA
El castell de Belmonte és un singular edifici que, pel seu estat de conservació, per la seva especial estructura, i pel seu aspecte exterior, pràcticament el mateix que va tenir en el moment de la seva construcció, constitueix un valuós tresor patrimonial.
Va ser construït en la segona meitat del segle XV, per ordre de don Joan Pacheco, primer marquès de Villena. Era un moment de convulsions i lluites internes en el Regne de Castella. El marquès es proposava acumular territoris i construir fortaleses per fer-se fort davant els problemes successoris que s’acostaven.
En 1456, al turó de Sant Cristòfol, s’inicien les obres de construcció del castell que van durar aproximadament fins 1468, ja que en 1472 don Joan Pacheco contreu terceres núpcies amb la senyora María Velasco de la qual no hi ha ni un sol escut al castell.
El seu arquitecte va ser Hanequin de Brussel·les qui també va treballar per a Juan Pacheco a la Col·legiata de Belmonte, però és probable que en la finalització de les obres intervingui Juan Guas qui, com està documentat, va treballar per al marquès en altres obres com el monestir del Parral, a Segòvia i en la col·legiata de Belmonte.
ARQUITECTURA
El castell va ser concebut com a fortalesa-palau, per satisfer d’una banda les necessitats defensives del marquès de Villena, que va voler preparar-ja per a l’atac i defensa de l’artilleria.
D’altra banda, va tenir la funció d’una residència luxosa, d’acord amb les seves ànsies de poder i la influència de don Joan Pacheco. Els seus sostres gòtic-mudèjars i el seu bestiari gòtic competeixen amb el castell de la reialesa de Segòvia.
La planta del castell és molt peculiar, denominada de “estructura tenallada”. Està construïda sobre un triangle equilàter amb dos cossos en dos dels seus costats, i en l’altre, la torre de l’homenatge, triangle que es converteix en polígon de nou costats amb sis torres en els vèrtexs que formen una estrella de sis puntes. Les torres tenen uns 22 metres d’alçada. La planta d’aquest castell en forma d’estrella de sis puntes és única a Espanya ia Europa.
El recinte principal s’envolta d’una barrera artillera d’exquisida construcció que defensa les parts més baixes.
Aquesta barrera té tres portes, denominades: Porta del Camp, Porta de la Vila i Porta dels Pelegrins.
A més consta de tres baluards. Els seus troneres arran de lliça són de creu i orbe, les de la part superior són de creu i pal, té 100 punts de tret sumant les troneres i les espitlleres.
A l’interior s’han de ressenyar les sostres mudèjars dels seus salons i galeries. La seva habitació més important és la coneguda com a capella o sala d’ambaixadors. En ella hi ha un enteixinat mudèjar amb mocàrabs comparables als de l’Alhambra de Granada o el palau de l’Aljafería de Saragossa. A la mateixa sala hi ha un “bestiari medieval” esculpit en pedra, que no té parangó a Espanya, ja que no es tracta d’un bestiari dispers en els capitells d’un claustre sinó concentrat en tan sols dos finestres, s’atribueix a Juan Guas. Els seus sostres i la seva estructura fan d’aquest castell un dels més emblemàtics d’Espanya.
https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Belmonte
Imatges: PMRMaeyaert, Francesc Xavier Parcerisa, Jose Luis Filpo Cabana, Castillodebelmonte.
