El Castell d’Arévalo, també conegut com a castell dels Zúñiga, és una fortificació del segle XV, localitzada a Arévalo, al nord de la Província d’Àvila.
La fortalesa se situa a la part més extrema del triangle amesetado format per la confluència entre els rius Adaja i Arevalillo, els quals li serveixen de fossats defensius. Va ser manada reconstruir en la segona meitat del segle XV per ordre d’Álvaro de Zúñiga, duc de Béjar, encara que va sofrir posteriorment importants reformes a principis del XVI, quan la fortalesa va estar en mans dels Reis Catòlics. Amb aquests canvis va passar d’una planta quadrada a la planta pentagonal que el caracteritza.
Ha allotjat a personatges il·lustres com l’esposa de Pedro I de Castella, la reina Blanca de Borbó, durant la seva enclaustrament pel repudi que va patir d’aquell.
Algunes fonts afirmen que després de la mort de Joan II de Castella es va recloure a la fortalesa a Isabel de Portugal -enloquecida-, mare de la futura Isabel la Catòlica i d’Alfonso de Castella, amb qui suposadament va viure al castell, 1 encara que, però, és més probable que aquests visquessin en unes cases situades prop de la Porta de Alcocer, al costat de l’actual plaça de l’Ajuntament.
Després de passar per mans del condestable de Castella, Álvaro de Lluna, en 1476 va passar a pertànyer als Reis Catòlics.
Al segle XVI, el castell va ser convertit en presó. Felipe Guillermo d’Orange-Nassau, va ser un dels més importants ostatges del castell.
El castell presenta una planta pentagonal irregular, rematada a cada cantonada amb petites torres circulars, excepte en el cas de la torre de l’homenatge, que va ser construïda sobre una torrassa previ d’estil mudèjar.
https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Ar%C3%A9valo
Imágenes: David Pérez, Rowanwindwhistler.
Litografía: Francisco Javier Parcerisa
