El castell d’Arenas de San Pedro o de la Trista Comtessa és una fortificació d’estil gòtic emplaçada al municipi espanyol de Arenas de San Pedro, a la província d’Àvila, Castella i Lleó.
HISTÒRIA
El castell va ser ordenat construir en l’any 1400 pel Condestable Ruy López Dávalos, per plasmar el seu domini sobre els territoris que li van ser lliurats per Enric III després d’obtenir Arenas la carta de villazgo en 1393, a més de la posterior independència del Consell d’Àvila. al principi el noble va sospesar la possibilitat de construir-lo al Colmenar -actual Mombeltrán-, per tractar-se d’una localitat millor comunicada, gràcies a la seva proximitat al pas del port del Pico, però es va trobar amb l’oposició dels habitants de la vila , que interpretaven la construcció del castell com un signe d’opressió i provocació, pel que es va veure en la necessitat d’optar per l’alternativa arenyenca.
La situació del castell contrasta amb la de moltes altres fortificacions de l’època, al no trobar sobre terreny elevat sinó en una de les zones més baixes de la vila. Això va poder ser degut a una construcció precipitada i poc planificada per part del Condestable, després de rebre la negativa de Mombeltrán. La seva construcció es va finançar a través d’una sèrie d’impostos exigits als habitants de les viles i llogarets del senyoriu, entre les que es trobaven l’Adrada, el Colmenar, Candeleda, Castell de Bayuela, Pobla de Naciados -avui en ruïnes, en l’actual província de Cáceres7- i la pròpia Arenes. En 1422 la seva construcció semblava haver finalitzat, any en el qual Rodrigo Alonso Pimentel, segon comte de Benavente, es va fer amb el castell després del desterrament de López Dávalos.
En 1430 el comte va lliurar el castell com a dot nupcial a la seva filla donya Juana Pimentel, després del seu matrimoni amb don Álvaro de Lluna, qui residiria puntualment al castell. Don Álvaro va ser una figura de gran importància en aquella època, en la qual va aconseguir grans quotes de poder, va acabar sent víctima d’una confabulació de la noblesa castellana, sent finalment decapitat a Valladolid el 2 de juny de 1453. la seva esposa Juana a partir de llavors es guanyaria el sobrenom de «la Trista Comtessa», denominació amb la qual es coneix al castell en l’actualitat. En 1460 Maria de Luna, filla dels anteriors, seria casada al castell amb don Íñigo López de Mendoza, II Duc de l’Infantado, amb l’objectiu d’evitar les seves noces amb Diego López Pacheco -favorito del monarca Enric IV – amb el que la fortalesa i la vila van passar a formar part del ducat del primer. en 1461 va néixer al castell don Diego Hurtado de Mendoza.
Al llarg dels segles XVI i XVII el castell va continuar exercint les seves funcions, tot i la progressiva ruïna i deteriorament a què es veien sotmesos els castells senyorials en aquells segles, acollint diverses generacions dels Ducs de l’Infantado. Quan a finals del segle XVII l’Infant Don Luis arriba a la ciutat es considera que el castell ja no era habitable.
ARQUITECTURA
L’edificació mostra característiques típiques tant de fortalesa militar com de residència palatina, com era comú en els castells senyorials del segle XV. El castell està construït en granit i té una planta quadrada de 51 metres de costat, amb quatre torrasses circulars d’uns 16 metres d’altura, en cadascuna de les cantonades, algunes emmerletades.
L’element més cridaner del conjunt és una torre de l’homenatge rectangular, de quatre plantes, al costat de l’entrada principal, amb una alçada de 26 metres. El pati d’armes apareixia envoltat de dependències diverses: quadres, magatzems, cuines, estades dels servidors; la planta alta estava destinat a residència de la noblesa. Té portes i finestres d’arc apuntat, de mig punt i escarser, 5 set així com matacans.
https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Arenas_de_San_Pedro
Imágenes: Totemkin, FDV
