Portem temps esperant la nova versió de Dracs, el mític mòdul per Aquelarre publicat l’any 1994 per Joc Internacional sobre la terra, els costums i les tradicions del Principat. L’expectativa generada és enorme, a causa del retard en la seva publicació i l’èxit del suplement Dracs a la decada dels 90. El bon gust de boca i els records màgics que va deixar en els aficionats van fer que aquests l’elevessin a la categoria de clàssic. Per això i com no podia ser d’una altra manera, els dos escollits per l’àrdua tasca de reescriure’l sense defraudar ni als fans ni als neòfits van ser en el seu dia àvids jugadors i defensors del predecessor Dracs.
Editat per Nosolorol i reescrit i ampliat de la mà i ploma de JR Despuig i Albert Tarrés i Figueres sembla que la seva publicació és imminent.
Però de què tracta i què aporta Dracs?
Poc hem pogut descobrir, sabem que Nosolorol és amant de sorprendre als seus seguidors i costa aconseguir informació més enllà de les seves pròpies campanyes de comunicació. És per això que a coninuació citem alguns dels paràgrafs que han publicat al seu web sobre Dracs.
Dracs és la història d’una maledicció, una lluita contra les adversitats que se’ns imposen, contra l’infortuni, a través dels nostres pors i amb el cor a la mà. És una història de les baixeses i grandeses dels homes en una lluita per la llibertat i una recerca de la salvació de l’ànima. Un viatge pel cor de l’ésser humà i per la negror del dels dimonis. Un joc de passions i traïcions, de clars i de foscos, de serps i bondats, sense herois ni dolents. Un mar d’homes i dones atrets per les seves passions i empesos per les seves necessitats.
En aquest suplement trobaràs una completa descripció del Principat: els seus territoris, la seva història, senyors i vassalls, i les seves ordres militars i religioses. S’ofereix un inspirador repàs a les seves tradicions i creences, des de les costums del vulgo a les rutines dels oficis, sense descuidar el que es diu de les bruixes i el Diable. S’amplia el bestiari del joc i es desgranen més de vint llegendes populars, cadascuna acompanyada de consells per convertir-les en emocionants aventures. El llibre es completa amb una enorme campanya que, sense abandonar l’essència del primer Dracs, suposarà un nou repte per als jugadors de Aquelarre.
I així és com els autors, JR Despuig i Albert Tarrés i Figueras, ens presenten Dracs:
En aquesta història de dimonis i màgia, de criatures amigues i enemigues, de falses aparences i distingits enemics, no doneu els vostres passos sense mirar on poseu els peus. Se us reptarà en cos i ment, se us jutjarà en acte i pensament, i els vostres enemics us posaran a prova fins i tot més que els vostres amics. Mas … sempre hi haurà un brot d’esperança.
Podeu llegir el text complet de la notícia d’on han estat extrets aquests fragments en el següent botó:
NOTICIA ORIGINAL
Això no s’acaba aquí!
El mes de març de 2018, davant la previsió del llançament del mòdul a la primavera, Rolmasters es va posar en contacte amb Albert Tarrés amb intenció d’entrevistar als dos autors de Dracs. A causa del retard del llibre entre altres imprevistos i sentint-ho molt ens va ser impossible fer-ho.
Per aquest motiu, res ens podia alegrar més que davant del llançament del Suplement el bo de Manel Gómez Estruch els hagi pogut entrevistar al seu blog, el racó del rol.
Amb aquest cognom i coneixent el Dracs original no es podia trobar a ningú més indicat per realitzar aquesta entrevista.
Us recomanem la seva lectura en el següent botó:
Encara en voleu mes?
Doncs home … una mica de spoiler no estaria malament, no?
Davant les constants pressions per part dels aficionats NSR ha publicat una entrada amb tres fragments com el següent exemple:
Ritual de l’última garba
En certes zones de la Catalunya Vella existia el costum de, un cop acabada la sega, recollir les últimes espigues i formar amb elles una garba, a la qual se li donava més o menys forma humana ia la qual en ocasions s’arribava a vestir amb robes velles. Aquest tosc ninot es clavava a terra, i al seu voltant els segadors s’agafaven les mans formant una rotllana, adorant al ninot amb les següents paraules:El nostre Deu
el nostre pá
el nostre ninot.
Nuestro Dios,
nuestro pan,
nuestro monigote.
Podeu llegir el text complet de la notícia en el següent botó:
