CASTELL DE CARDONA

CASTELL DE CARDONA
El castell de Cardona es troba a la localitat de Cardona (província de Barcelona.

LA RECONQUESTA
El Castell apareix documentat per primera vegada en època carolíngia (segle VIII) quan consta com destruït pels sarraïns en una de les seves incursions inicials. Posteriorment, Lluís el Pietós el va fer ocupar i restaurar (798) per preparar la reconquesta de Barcelona. La revolta dels nobles Aissó i Guillemó (826) faci fracassar la represa i va motivar el despoblament de la Catalunya Central. La fortalesa va ser restablerta definitivament en la repoblació de Guifré el Pilós. Cardona conserva una de les cartes de població més antigues; la qual va lliurar el comte Guifré els pobladors del castell en una data indeterminada entre 872 i 878, tot i que alguns la situen entre 880 i 886.

HISTÒRIA
L’any 986, una carta de població del comte Borrell concedida al vescomte Ermen, sembla confirmar el domini ja existent dels vescomtes d’Osona que, des de finals del segle X, van fixar residència al castell de Cardona. El canvi del nom del vescomtat, d’Osona a Cardona, es va realitzar progressivament. Per tant, el domini eminent del castell corresponia als comtes de Barcelona i el domini feudal als vescomtes d’Osona-Cardona fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.

Va ser Folc I (1040) qui va prendre el nom de Folc de Cardona, originant així la baronia. Durant el segle XI, es documenten empenyoraments, vendes, testaments, etc.
Per exemple, el testament sacramental jurat 1076 del comte Ramon Berenguer I que deixa ben explícitament el castell de Cardona als seus fills.

Ramon Folc I de Cardona, ajuda Ramon Berenguer I en la seva lluita contra Berenguer Ramon II el Fratricida, morint l’any 1086 en una ràtzia sarraïna al castell de Maldà. Ramon Folc II es va casar amb Isabel, filla del comte Ermengol VI d’Urgell, intervenint en les lluites internes d’aquest comtat fins que va morir (1175) assassinat pel cèlebre trobador Guillem de Berguedà.

La filla de Folc II, Anglesa de Cardona, estava casada amb Ramon VI, comte de Pallars Jussà (en les segones núpcies d’ell), per la qual cosa el nom de Cardona va perdre protagonisme durant un temps, en ser dominat pel de Pallars.

Guillem I de Cardona (1209) va lluitar, juntament amb el rei Pere el Catòlic, contra els francesos a Muret.

En temps de Joan Ramon Folc III de Cardona (1225-1233) i Ramon Folc IV (1233-1276) els Cardona van participar en les lluites internes nobiliàries contra el rei Jaume I.

El 1280, el rei Pere II va reconèixer els Cardona les jurisdiccions civil i criminal, després de la revolta protagonitzada pel vescomte i altres nobles catalans. Ramon Folc V va participar en la defensa de Girona contra les tropes franceses (1285).

El segle XIV el castell de Cardona va passar a ser el centre d’un conjunt de castells vinculats a l’hereu de la família.

Hug Folc II (1334-1400), va participar amb el rei Pere el Cerimoniós a l’expedició a Sardenya (1354) i va lluitar contra Bernat de Cabrera, aconseguint així del rei la creació del títol de comte de Cardona 1375.

En el document de creació d’aquest nou comtat es relacionen el gran nombre de llocs i castells que el formaven els que l’hi van concedir al comte el mer i mixt imperi i l’alta jurisdicció, tot en alou lliure i franc. És a dir, el comte de Cardona tenia la propietat lliure de domini superior i podia administrar justícia tant en delictes greus, de sang, com en delictes civils, comuns.

La participació dels Cardona en els assumptes reals, col·laborant o enfrontant-se a ell continuarà. Joan Ramon Folc I (1400- 1442) va ser conseller del rei Martí ia la mort d’aquest rei, va prendre partit a favor de la candidatura de Jaume d’Urgell fins que la sentència de Casp va introduir els Trastàmara castellans a la corona d’Aragó.

Joan Ramon Folc III (1471- 1486), senyor de Cardona i de Prades, va ajudar Joan II a defensar la seva corona en greus lluites internes, així com Ferran el Catòlic contra la rebel·lió del comte de Pallars.

El 1491, Cardona va ser elevada a Ducat de Cardona. Els comtes van anar incorporant nous territoris al patrimoni i nous títols nobiliaris.

Durant el segle XV, els Ducs de Cardona van ser la nissaga més important de la Corona d’Aragó tot just darrere de la Casa Reial.

Per això se’ls anomenava reis sense corona, doncs disposaven d’extensos dominis territorials al Principat, Aragó i València, i vincles dinàstics amb els centres reals de Castella, Portugal, Sicília i Nàpols.

En morir en 1575 el successor, Francisco d’Aragó i Cardona, sense descendència successòria, l’enorme herència Cardona va passar a mans de la seva germana Joana II casada amb Diego Fernández de Còrdova, marquès de Comares. La dinastia va continuar amb Enrique (1596- 1640), que va ser virrei de Catalunya (1632- 1636), i Lluís Ramon (1640-1670).

LA TORRE DE L’Minyona
La torre de la Minyona és una torre d’origen medieval (segle XI) del castell de Cardona. La torre té 13 metres d’altura i una base de més de 10 metres de diàmetre. Tenia una considerable alçada original de gairebé vint metres, que al costat del lloc on es troba, li donaven un gran valor com a lloc de vigilància.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Cardona

Imágenes: Paradores, Isidre blanc, Arnaugir, Josep Renalias, Asunyer, Elmoianes, Beusson, Arnaugir.