El Castell de Santa Maria da Feira està situat a la ciutat de Santa Maria da Feira, al districte d’Aveiro, a Portugal. Està considerat com un dels exemples més complets de l’arquitectura portuguesa, ja que en ell es troba representada una àmplia gamma d’elements defensius utilitzats en aquella època.
DESCRIPCIÓ
El conjunt presenta una planta oval irregular, orientada en sentit nord-sud, en estil gòtic, havent incorporat elements d’altres estils al llarg dels segles. És un monument imponent, auster, construït damunt d’una plataforma de granit. Posseeix una torre de l’homenatge sòlida, aparentment quadrada, amb contraforts de torres també quadrades. Darrere de la torre trobem la tenalla, precedida per l’anomenat pati de la Traïció (on s’obre la respectiva porta). De finals del segle XV daten les adaptacions a les demandes de pirobalística, com la casamata, inclinada i coronada per una torre quadrada.
En diversos punts del castell hi ha sigles marcades als blocs de pedra. Això equival a les firmes dels diversos mestres d’obra que van participar en la construcció.
ÈPOCA MEDIEVAL
En l’època de la reconquesta cristiana de la península, en aquest centre religiós pagà, havent estat transformat en un centre marià, es va desenvolupar una fira regional que donaria nom al lloc. La primera referència documental a la seva fortificació consta a la Chronica Gothorum (anònim, finals del segle XII), que dóna la notícia de la victòria de Bermudo III de Lleó sobre un cap moro en terres del castell de Santa Maria. Seria d’aquest període la construcció de la part inferior de la torre de l’homenatge amb funcions de alcassaba, protegida per una muralla.
REGNE DE PORTUGAL I DINASTIA ALFONSINA
Quan el comte Enric de Borgonya va rebre les terres del Comtat de Portugal (1095) aquestes incloïen els dominis del castell de Santa Maria i del Castell de Guimarães, el Castell de Faria i el Castell de Neiva. Amb la mort del comte i davant l’ascendència del gallec Fernando Pérez de Trava sobre la vídua, la comtessa Teresa de Lleó, els senyors del sud del riu Miño, insatisfets, es van organitzar al voltant del jove Alfonso Henriques, que, mentrestant, es armar cavaller (1125).
Part important d’aquests fets haurien ocorregut a les terres del castell de Santa Maria sota el domini del noble Ermígio Moniz, culminant en la Batalla de São Mamede (Guimarães, 1128). Les terres de Santa Maria comprenien, en l’època, un extens domini que s’estenia des de la costa fins al curs del riu Arda i, des del curs del riu Duero fins al sud d’Ovar i d’Oliveira d’Azeméis. En el testament de Sancho I, redactat en 1188, aquest va ser el principal dels cinc castells previstos pel sobirà per a eventual refugi de la reina quan fos vídua i de les infantes.
El 1282, Dionisio I, el va incloure entre els dotze castells assegurats com a arres a la seva consort la reina Isabel de Portugal. Més tard, encara en aquest període, va ser ocupat per les forces d’Alfons IV, en guerra contra el rei, el seu pare. Un cop celebrada la pau entre tots dos, per iniciativa de la Reina Santa (1322), el domini del castell (entre d’altres) va ser lliurat a Alfons IV mitjançant el compromís de vassallatge cap al seu pare. Posteriorment, en 1357, va ser nomenat alcaid el noble Gonçalo Garcia de Figueiredo. El rei Ferran I va fer donació de les Terres de Santa Maria i el seu castell a João Afonso Telo de Meneses, comte de Barcelos (1372), que va nomenar alcaid del castell a Martim Correa.
https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Santa_Mar%C3%ADa_da_Feira
Imágenes: Lsilva1969, Marinhopaiva.
