El palau dels Luna o també conegut com a castell palau del Papa Luna de la localitat saragossana d’Illueca, és un edifici renaixentista construït sobre una fortalesa de la baixa edat mitjana entre els segles XIV i XVI amb influències italianes.
DESCRIPCIÓ
Es tracta d’un enorme edifici de tres plantes construït en maçoneria i maó de planta rectangular molt allargada.
PRIMERA PLANTA
A la primera trobem els salons principales. A l’accedir a l’interior del palau trobem una escala monumental del segle XVII en el lloc que ocupava el pati medieval obert i que distribueix la resta de les estances al voltant seu i que finalitza en una galeria d’arcs de mig punt assentats sobre senzilles columnes amb base i capitell i coberta per una gran cúpula sobre petxines amb llanterna. A la A la sala de la Corona d’Aragó, també construïda al segle XVII, destaquem el fris de fusta decorat amb motius tallats de fulles, ovas, daus i columnetes tornejades. Aquesta sala es cobreix amb una senzilla sostrada plana de bigues de fusta revestides i revoltó de guix.
La Sala Daurada o Saló de Protocol és una de les més antigues del castell-palau, construïda al segle XIV, és l’eix que articula la resta del conjunt i rep el nom de Sala Daurada per la decoració daurada conservada al teginat de tipus pla, amb grans jàsseres i bigues que formen uns taulers, tot amb rica decoració que cobreix aquest espai i que a més s’ornamenta amb els escuts heràldics de la família dels Lluna i amb diversos motius vegetals. En aquesta sala sobresurt el fris gòtic- mudèjar que recorre tot el seu perímetre, realitzat en guixeries calades policromades.
SEGONA PLANTA
En la segona es troba ocupada per diversos estances.
L’alcova privada en què va néixer la primavera de 1328 Benet XIII, és una petita estada amb un fris en guix que la recorre amb motius d’arcs apuntats entrecreuats i pintats en tons vermells, blancs i blaus i al sostre un teginat.
TRERCERA PLANTA
A la tercera, és la falsa, que des de l’exterior es veu com una galeria d’arcs doblats de mig punt que recorre tot el perímetre exterior del castell-palau.
CAPELLA I MAUSOLEU
La capella va ser transformada al segle XVII i des del segle XV albergava les restes mortals del Papa Lluna, fins als avatars ocorreguts durant les Guerres de Secessió. Al segle XVI es realitza la portada renaixentista que dóna pas a la sala: obre en arc de mig punt, fet baixar sobre sengles columnes estriades, i es decora amb renaixentistes motius de garlandes, aixetes i cornucòpies.
Al segle XVII es construeix el Mausoleu pròpiament dit, en guix policromat amb abundant representació de les armes de Benet XIII al frontal.
VISTA EXTERIOR DEL CASTELL
des de l’exterior, destaquen de gran volum, quatre torrasses cúbics en els cantons i la façana principal desgranada en tres altures. Està emmarcada per dos petits torrasses semicirculars. Tots dos són de maçoneria fins a la galeria d’arquets i contenen tres d’aquests, però cecs i culminen amb sis forats a la part superior al llarg del perímetre.
Sobresortint uns dos metres aproximadament respecte a aquests torrasses, la porta d’accés és un arc de mig punt flanquejat per dobles pilastres de capitell toscà que sustenten un fris amb decoració de mascarons i frontó partit de volutes. També emmarcat per pilastres d’ordre toscà. Sobre el nivell d’accés se situa un segon cos, més sobri que l’inferior, però continuant el seu mateix esquema compositiu, sobre del qual se cita el tercer cos, amb va arquitrabado sense decoració i amb un teulat.
Al segle XVI, Don Pedro Martínez de Luna i Urrea, Primer Comte de Morata i Virrey d’Aragó decideix transformar la fortalesa a palau, per al que dota a l’edificació de la galeria superior d’arquets i de la portada principal inspirada en la façana principal del Palau Ducal d’Urbino.
https://es.wikipedia.org/wiki/Palacio_de_los_Luna_(Illueca)#cite_note-5
Imatges: jnerin, Miguel Ángel García.
