El castell dels Comuneros s’imposa sobre els Montes Torozos i és visible des de diversos quilòmetres a la rodona. Se situa en Torrelobatón, Província de Valladolid, Castella i Lleó.
HISTÒRIA
Es va començar a construir al segle XIII amb la intenció de vigilar la vall del Vallès.
Va pertànyer als Enríquez, almiralls de Castella (1455-1473) per la qual cosa a la torre de l’homenatge s’aprecien els blasons d’aquesta família. A causa d’això, també és conegut com el castell dels almiralls. Es va construir en la seva totalitat a mitjans del segle XV i gràcies a Gómez d’Illa, que treballava a la Catedral de Palència seguint el model de castell anomenat escola de Valladolid.
La torre de l’homenatge té a la façana els escuts de la família dels Enríquez, almiralls de Castella (un lleó sota, la divisa de les àncores o àncores marines a l’orla i dos castells separats). També apareixen els escuts de Juana de Mendoza, de Diego Fernández Quiñones i Maria de Toledo. El blasó principal és col·locat per don Fadrique i permès per Joan II.
Va tenir un paper important en la guerra de les Comunitats de Castella, en ser escenari d’una gran victòria dels comuners, en vèncer aquests després de vuit dies de setge a la fortalesa al febrer de 1521. Els defensors d’aquest van ser envoltats a la torre del homenatge. Els danys causats al castell van ser reparats en 1535 en una reconstrucció de gran dificultat que li dóna els seus merlets tipus bústia de l’actualitat.
I és l’últim lloc en el qual els comuners van deixar empremta, després de partir rumb a Toro el 23 d’abril de 1521 i ser aconseguits en Villalar, derrotats i ajusticiats.
DESCRIPCIÓ I CONSTRUCCIÓ
Es va realitzar amb excel·lent pedra de pedra picada. Està compost per un pati quadrangular amb tres cubs en els angles i una torre de l’homenatge. Formava part del cordó defensiu de la vila. Posseïa una muralla exterior.
El seu disseny correspon a l’Escola de Valladolid. Les torres d’homenatge de Medina del Campo, Peñafiel i Fuensaldaña repeteixen les proporcions de la de Torrelobatón. S’empra per a la seva construcció cadirat i formigó. Els murs són molt alts i formen un quadrat amb galledes circulars en tres dels seus cantons (d’uns 20 metres d’alçada i 10 de costat) i una torre quadrada de l’Homenatge (d’uns 40 metres d’alçada, 20 de costat i 5 de gruix ). Sobre la torre de l’homenatge hi ha vuit torrasses circulars que serveixen per vigilar i atacar. A l’oest queden restes d’una antiga barbacana desapareguda. El castell està envoltat de restes d’un fossat. El castell posseïa originalment un sistema de merlets en tots els seus nivells, però aquest va ser reformat al segle XVI. Els cubs angulars del castell, que posseïen capacitat per a deu soldats, i les troneres superiors s’usaven per disparar des d’elles amb ballestes i arcabussos. Antigament existia una entrada secreta al pati d’armes, aquesta entrada era estreta i molt difícil de trobar, estava situada al fossat del mur nord. L’arc d’entrada antic encara es conserva actualment, és de mig punt, també es conserven les troneres verticals i el buit per al rastell. Aquesta porta portava directament al pati d’armes.
El aljub se situa a uns cinquanta metres del castell, davant de l’església de Santa Maria i actualment és un celler particular. És possible que aquest connecti amb el castell a través d’un pas subterrani. És de cadirat i volta de canó.
TORRE DE L’HOMENATGE
L’interior de la torre de l’homenatge consta de tres pisos. Es pujava a ells per una escala de 143 esglaons que estava interrompuda per multitud de portes, tal com demostren els arcs en el seu recorregut. Els tres pisos posseeixen voltes. L’antiga porta de la torre estava situada a meitat de la seva altura i comunicava amb l’adarve per un pont.
La torre té a la part baixa una avantsala situada al mur que era el primer accés des del pati. El pis inferior es cobreix amb un canó apuntat i la part de baix del mur pertany a la primitiva i antiga torre construïda per Alfonso Enríquez. La torre sembla una torre d’influència portuguesa de segona meitat del segle XIV.
La segona altura de la torre és més pròpia de finals del segle XV i té una volta de creueria.
Al tercer pis destaca una gran sala amb volta que probablement va estar dividida en dues altures.
En les reparacions de després de les Comunitats es canvien les portes d’entrada a la torre, passant a ser conopials.
https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_los_Comuneros_de_Torrelobat%C3%B3n
Imatges: GFreihalter, Unknown.
