CASTELL DE VALDERROBRES

El Castell-Palau de Valderrobres (Província de Terol, Espanya) té el seu origen probablement en els finals del segle XII, però no és en absolut un sol ús la idea que tingui un origen molt més antic.

HISTÒRIA
La vila va estar sota jurisdicció de l’Arquebisbat de Saragossa entre finals del segle XII i principis del XIX. El castell va ser aixecat en la seva major part durant les prelatures dels arquebisbes don García Fernández de Heredia (1382-1411) i el senyor Dalmau de Mur i Cervelló (1431-1456). El seu aspecte és més palatí que militar, ja que tot just complia funcions defensives. L’única certesa és que està construït al voltant d’una roca natural (la cúspide encara es pot veure en la seva segona planta) fortificada per servir com a element defensiu, bé pels cristians en el procés de reconquesta o per alguna de les cultures precristianes que van habitar aquestes terres.

A la fi del segle XIV, l’arquebisbe García Fernández de Heredia comença la transformació del castell defensiu en un palau episcopal. Reconstrueix i àmplia la planta baixa, la primera planta i deixa el seu segell personal en els nombrosos escuts heràldics que es troben en les seves estades. García mor en 1411, però la seva tasca és continuada pels seus successors en el càrrec i molt especialment per Dalmau de Mur, un arquebisbe d’origen català responsable de la reconstrucció de la segona planta i part alta del castell. Fins a finals del segle XVII els arquebisbes de Saragossa van seguir sent els Senyors del castell, començant després un progressiu abandó i ruïna que ho deixaria en un estat lamentable.

DESCRIPCIÓ
Construcció defensiva de grans proporcions que presenta planta irregular, adaptada al terreny, organitzada al voltant d’un pati central. Actualment encara es conserven algunes de les seves sales com els cellers, cavallerisses, cuina, Sala de les Corts, Sala dels Lleons i la Càmera Daurada.

L’entrada es situa a la façana principal, oberta al mur sud-oest mitjançant porta ogiva. A l’esquerra de la mateixa se situen les cavallerisses i allotjaments de servitud. En el front se situa una gran sala rectangular amb pedrís que recorre tot el recinte excepte les obertures. Subsisteixen els arcs rebaixats que sostindrien els forjats a manera d’arcs diafragmes. De les sales restants es conserven els murs, finestrals i arcs principals. Algunes finestres coronelles amb decoració a l’exterior. A l’interior, diversos arcs de mig punt encastats en el mur. La planta alta presenta una galeria d’amplis arcs de mig punt i s’aprecien restes de mènsules amb vol d’un metre, decorades amb rotllos, en alguns punts. La rematada emmerletat es realitza amb tres falses torretes també emmerletades.

Davant del castell hi ha una plaça d’armes amb entrada propera als peus de l’església i una altra a la part lateral, intramurs. Edifici envoltat de muralla de vara i mitja de gruix amb alguns cubs que encara es conserven. Els murs són de carreus calcària.

https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Valderrobres

Imatges: Tamorlan, Pallares , Hibiscus7, C045532.