El Castell dels Calatravos és un castell situat a Alcanyís (Terol) Espanya que va pertànyer a l’Ordre de Calatrava. Aquesta ordre militar va tenir un important paper en la reconquesta de la vila en 1157; les dependències més antigues daten dels segles XII i XIII, sobresortint la capella, el claustre i la torre de l’homenatge amb importants pintures murals d’estil gòtic lineal, de principis del segle XIV, amb temes juglarescos i cavallerescos. La façana és del segle XVI.
Durant els segles XIV i XV se li van agregar elements d’ornamentació mudèjar tant en el propi castell com en les muralles que l’envoltaven.
HISTÒRIA
Situat a la part alta d’un turó, el Castell dels Calatravos es va constituir com a punt estratègic des dels seus inicis, possiblement en època romana i posteriorment durant l’ocupació musulmana. Al llarg de la història ha estat utilitzat per a diversos menesters, des castell, palau, presó, caserna, fins cementiri i residència.
És per això pel que no ha d’estranyar que l’edifici original patís gran nombre d’intervencions i reformes al llarg del temps, donant lloc a una construcció eclèctica d’estil i planta.
La zona més antiga del castell és la zona nord-est, en ella se situa la Torre de l’Homenatge i la Capella, datades a finals del segle XII i inicis del segle XIII.
El castell viu una història totalment unida a l’esdevenir del nucli poblacional d’Alcanyís, d’aquesta manera, després de passar a mitjan segle XII Alcanyís a territori aragonès, la ciutat passa a ser propietat dels senyors Sancho Aznárez, don Palacín Beltrán de Santa Creu i do Artal d’Aragó. És aquesta època en què la vila rep Fur Real en 1157 de Ramon Berenguer IV i va dur a terme una ampliació territorial. Finalment, en 1179, Alfons II d’Aragó concedeix el castell, així com un gran grup de llogarets i llocs vinculats a la vila, a l’Ordre Militar de Calatrava. D’aquesta manera, la Seu de l’Encomana s’ubica al castell.
En 1283 es produeix a la vila d’Alcanyís una revolta contra el poder senyorial que exercia l’ordre de Calatrava (al que finalment va vèncer). L’Encomana Major de Calatrava no respectava les llibertats que Ramon Berenguer IV havia concedit a la vila a l’atorgar-li la carta de població en 1157. Al segle XIV s’inicia la construcció del claustre, així com d’una sèrie de dependències ordenades al voltant d’aquest , i també es realitza la decoració mural de la Torre de l’Homenatge.
En morir el monarca Martín I d’Aragó sense descendència, la vila d’Alcanyís es va convertir en residència del parlament aragonès (que es va allotjar al Castell dels Calatravos entre setembre de 1411 i juliol de 1412), i d’aquí van sortir els nou jutges o compromissaris que havien de triar un nou rei per a Aragó en el que es va anomenar la “Concòrdia” d’Alcanyís.
Més tard, durant el segle XVIII es procedeix a realitzar una gran reforma que transformarà l’antic castell medieval en un típic palau aragonès (conegut com a palau dels Comanadors) del tardo-renaixement, caracteritzat per presentar una façana de grans dimensions (datada en 1738 ), rematada per dues grans torres quadrades, a la qual s’accedeix per un camí de ronda i una rampa datats al segle XIX i fruit d’una de les últimes reformes que el complex va patir. Destaquen per la seva gran interès les belles pintures murals d’estil gòtic-lineal de principis del segle XIV, que estan considerades com un dels conjunts més importants d’Aragó i, a l’interior de la capella, el sepulcre llaurat en alabastre de Joan de Lanuza, obra contractada per Damián Forment en 1537.
DESCRIPCIÓ
És un dels castells més complexos d’Aragó, fonamentalment a causa de l’organització mixta de ser alhora castell i palau. D’una banda destaquen les seves grans dimensions i la barreja d’estils que es troben en ell.
La fortalesa presenta planta trapezoïdal que abasta el complex conjunt d’edificacions, que podem veure dividides en dues grans zones:
Zona nord, on es localitzen les construccions medievals: la torre de l’homenatge (construïda en estil gòtic, de planta quadrada i quatre altures, amb sales decorades, una d’elles amb pintures al·legòriques a la conquesta de València, datades al segle XIV), el claustre ogival (adossat al mur sud de la capella, amb dos arcs apuntats per crugia, presenta restes de pintures murals de caràcter funerari datades entre els segles XIV i XV, d’un sol pis amb sostre de bigues i el seu accés es fa per una petita porta romànica) i l’església, tot construït seguint les pautes de l’estil gòtic, tot i que es pot veure una portada romànica.
També destaca en aquestes construccions la coneguda com Torre de Lanuza i la capella del castell (datada al segle XIII, d’estil romànic i que va constituir la primera parròquia d’Alcanyís. Dedicada a Maria Magdalena, presenta una sola nau amb coberta en volta de canó apuntada, amb una portada romànica, que presenta decoració en taqueado jaqués, i que constitueix una excepció a la comarca del Baix Aragó. en el seu interior es conserva el sepulcre de don Juan de Lanuza).
Zona sud, d’estil barroc, on es localitzen la resta de les edificacions que pertanyen majoritàriament al segle XVIII, i en què destaca el conegut com Palau dels Comendadores (ocupat en l’actualitat pel Parador Nacional). Destaca la seva façana principal.
El castell d’Alcanyís destaca per conservar una bona col·lecció de pintures murals gòtiques datades al llarg del segle XIV. Aquestes pintures murals són un important conjunt de decoració de caràcter narratiu històric-cavalleresc, amb composicions al·legòriques de caràcter religiós i profà. Les més antigues, daten de l’any 1200 i són les que es troben a l’atri de l’església romànica del castell, o capella, amb escenes religioses del Nou Testament i una escena de combat entre soldats Calatrava i defensors de l’Islam, destacant la figura de l’ monarca.
https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_los_Calatravos
Imatges: Paradores.
