El castell de Osma s’alça sobre una muntanya als afores de les localitats del Burgo d’Osma i Osma, província de Soria. El castell s’assenta sobre un turó entre els rius Ucero i Abión, pròxim a la cèlebre ciutat romana d’Uxama Argaela.
HISTÒRIA
L’origen d’Osma es troba a la ciutat celtíbera d’Uxama-Argelae, una ciutat arévaca independent políticament i citada per Claudi Ptolemeu, Plini el Vell o en l’Itinerari d’Antonio, el que indica la importància d’aquesta ciutat que a partir del segle II a. C. va passar a mans romanes, sent llavors reedificada i construïda la muralla sobre l’anterior prop arévaca.
La seva importància es va mantenir durant la dominació romana, arribant a encunyar moneda pròpia ia construir importants infraestructures com cisternes, canonades i aqüeductes, i fent arribar l’aigua des del naixement del riu Ucero, situat a uns 20 quilòmetres al nord (prop de Ucero queda una tram de 100 metres de galeria, a la que anomenen la Cova de la Guineu, i que es pot visitar). Durant l’època visigoda Uxama també va estar habitada, com ho testifiquen els enterraments i una diòcesi anterior al segle VI.
Els àrabs van conquerir la ciutat i la van cridar Waxsima, i van construir talaies allà i en els turons propers. Les vies de comunicació romanes, que en l’època medieval encara es conservaven, van ser importants durant les fustigacions de les tropes musulmanes i cristianes durant la Reconquesta.
Uxama va ser abandonada a la Baixa Edat Mitjana, desplaçant la població a l’actual Osma, i construint el castell sobre el turó. Les muralles d’Osma van ser construïdes al segle XV pels cristians.
El castell de Osma va ser construït entre els segles X i XI, i modificat entre els segles XIV i XV.
Explica la història que en la nit del 6 d’octubre de 1469 va arribar disfressat de mercader per fugir de la persecució del marquès de Villena i del comte de Medinaceli, el príncep Ferran d’Aragó que venia a contraure secret matrimoni amb Isabel de Castella. Segons la llegenda, per no reconèixer-li el guardià de la porta, li va llançar un dard de ballesta que a punt va estar d’aconseguir-li i portar-la seva vida.
DESCRIPCIÓ
La fortalesa d’Osma tenia tres recintes emmurallats de forma irregular, adaptant-se al turó on s’assentaven.
En el primer recinte, o recinte interior, destaquen els seus encara alts murs i la porta d’accés, que va poder tenir un arc de ferradura similar al del castell de Gormaz. En els extrems del costat est d’aquest recinte es disposen dues torres, una la de l’Homenatge, i de l’altra d’on parteix el segon recinte.
Del segon recinte, que envoltava al primer, tot just queden restes, el mateix que del tercer, sent la resta més destacat d’aquest últim la torre de l’Aigua, situada a l’extrem nord. La torre de l’Aigua es troba a la base del turó, al costat del riu Ucero, i protegia tant l’accés al pont com la recollida d’aigua.
La fortalesa es trobava envoltada de talaies situades a major cota que ell, com les de Uxama, Valdenarro i Lomero, amb les que es comunicava visualment.
El castell va ser construït en maçoneria i sillarejo, i es van aprofitar també diferents elements i materials d’origen romà, com carreus, cornises, columnes, etc., especialment a la torre de l’Aigua.
https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Osma
Imágenes: Rowanwindwhistler.
