El castell de Bellver és una fortificació d’estil gòtic català. Està situat a uns tres quilòmetres de la ciutat de Palma de Mallorca, a l’illa de Mallorca. Va ser construït a principis del segle XIV per ordre del rei Jaume II de Mallorca. Es troba sobre una muntanya de 112 metres sobre el nivell del mar, en una zona envoltada de bosc, des d’on es pot contemplar la ciutat, el port, la serra de Tramuntana i el Pla de Mallorca. El seu nom ve del català antic bell veer, que significa «bella vista». Una de les seves peculiaritats és que es tracta d’un dels pocs castells de tot Europa de planta circular, sent el més antic d’aquests.
HISTÒRIA
La part principal de la fortificació la va construir l’arquitecte Pere Salvà, que també va treballar al palau de l’Almudaina, amb altres mestres d’obres entre els anys 1300 i 1311 per Jaume II. Per a la seva construcció, bona part de la pedra es va extreure d’una cova-pedrera de la mateixa muntanya, sota de la fortificació, cosa que ha provocat esquerdes a l’edifici. Quan es necessitava pedra més dura, es portava de Portals Vells (Calvià) i de Santanyí.
El castell va exercir al principi les funcions residencials per a les quals va ser construït, en temps dels reis Jaume II, Sanç i Jaume III de Mallorca. També ho va habitar el rei Joan I d’Aragó, fugint de la pesta que atacava al continent (1394). Al segle XVII va ser residència esporàdica d’alguns virreis. Com a fortificació va patir també diferents setges. El primer a l’any 1343, durant la campanya de reincorporació del regne de Mallorca a la Corona d’Aragó, per Pere el Cerimoniós; el següent, l’any 1391, durant la revolta contra el Call; i l’últim, l’any 1521, en el qual va patir l’únic assalt de la seva història, durant la rebel·lió de les Germanies.
El castell estava governat per un castellà. L’any 1408, el rei Martí l’humà va concedir la senyoria de Bellver a la cartoixa de Valldemossa. L’any 1459, va arribar a Mallorca el príncep de Viana per prendre possessió dels castells de l’illa, d’acord amb el pacte amb el seu pare, Joan II que ho feia senyor de Mallorca, encara que no li concedeió la senyoria ni li va cedir el castell de Bellver.
Com recinte, des del segle XIV es va fer servir com a presó, primer de la reina Violant i dels prínceps Jaime i Isabel i d’altres partidaris del rei Jaume III, després de la seva mort a la batalla de Llucmajor (1349). Durant la guerra de Successió, de felipistes, i, després de la victòria borbònica, de austracistes.
CARACTERÍSTIQUES
En ser construït per albergar la cort reial de Jaume II de Mallorca, la seva estructura combina les necessitats palatines amb elements defensius. El més destacat de la seva estructura és precisament la seva forma circular, única a Espanya. És circular tant la seva muralla com el seu pati interior. Les tres torres adossades a la muralla són també circulars, així com la torre de l’homenatge. La torre de l’homenatge, amb estructura circular, està separada de la resta de l’edifici (veure imatge superior). Envoltant el castell i la torre de l’homenatge hi ha dos fossats.
Cal destacar el pati circular. Al centre del mateix hi ha un coll de cisterna que indica que en el subsòl hi ha un gran aljub per emmagatzemar aigua. El palau està estructurat en dues plantes al voltant del pati central. Totes les dependències donen al pati central mitjançant una galeria d’arcs gòtics.
https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Bellver
Imágenes: PD, UlrichAA,
Plano: Antoni I. Alomar
