El castell de Guissona està situat a Guissona (Segarra). Hi ha restes d’una porta romana, entre dues torres quadrades, amb modificacions medievals posteriors. També són visibles fragments de muralles, pertanyents, per la seva cronologia, el Baix Imperi.
HISTÒRIA
La reconquesta cristiana de Guissona va anar a càrrec del bisbe d’Urgell (sant) Ermengol poc abans de l’any 1024. Entre 1020-1024 el bisbe Ermengol havia organitzat la part superior de la Ribera de Sió, amb Guissona com a centre natural i punt de conjunció de els comtats de Barcelona i d’Urgell, enmig de terres despoblades i amb restes d’antigues construccions visigòtiques i romanes. És molt probable que en aquest extens territori persisteix en bona part població mossàrab en contacte assidu amb els cristians del nord. Guissona s’anirà desenvolupant, sobretot a partir de l’any 1035, en ser colonitzada la riba del Llobregós, sobre Oliola, i fins al seu desguàs a Ponts.
Cap al segle XIV el poble de Fluvià, amb el seu castell o torre, va començar a llanguir i en el cens del 1365-1370, dins de la vegueria de Cervera, consten 35 llocs a Fluvià i Tapioles i al «Loch de Guissona», que és del dit Bisbe (Lleida) consten 134 focs.
En la vila de Guissona, en 1462, «amb motiu de la guerra del comte de Foix, entra el mariscal de França senyor de Orbal» i llavors es comenta que «la construcció més interessant que posseeix Guissona és a un quilòmetre al NE., al punt on hi havia el lloc de Fluvià.
L’any 1505, el bisbe Pere de Cardona, desitjós d ‘afegir a la jurisdicció criminal que tenia sobre Fluvià els altres drets de senyoriu, va proposar l’adquisició dels drets que tenia la universitat de Guissona, i així obtenir-lo, però amb les condicions que es s’ensorrés el poble, església i castell, no permetent poblar de nou aquest territori ni aixecar casa forta alguna i que el bisbe, per a ell i els seus successors, construís una casa de plaer.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Guissona
Imatges: PMRMaeyaert, Angela Llop
