El castell templer de Ponferrada, es troba a la ciutat de Ponferrada, comarca del Bierzo, província de Lleó, comunitat autònoma de Castella i Lleó, se situa sobre un turó en la confluència dels rius Boeza i Sil
HISTÒRIA
L’avui anomenat castell templer s’emplaça en el que, probablement, en origen va ser un castro celta, en una posició similar a la d’altres del Bierzo. Posteriorment es creu que va ser un emplaçament romà i visigot.
Cap a 1178 Ferran II de Lleó permet que els templers estableixin una encomana en l’actual Ponferrada. En 1180 el Rei expedeix fur per a la repoblació de la vila que havia sorgit un segle abans, documentant la primera fortificació 1187.
En 1196, davant l’atac d’Alfons VIII de Castella i a causa del suport que rep aquest regne per part dels cavallers del Temple, Alfonso IX de Lleó, corona a la qual dóna suport a la orde de Sant Joan treu Ponferrada als templers. Després de diverses disputes, en 1211 Alfonso IX, fa les paus amb l’Orde del Temple els dona la vila de Ponferrada a canvi de cedir aquests alguns castells. Durant el regnat de Ferran IV es va produir a França el judici contra els templers, que va ocasionar la dissolució de l’Ordre. Per evitar la consegüent confiscació de Ponferrada, el mestre castellà del Temple, Rodrigo Yánez, va lliurar la vila a l’infant don Felip, germà del rei.
Restes perimetrals de construccions circulars dins el castell de Ponferrada. Es presumeix puguin ser preromanes.
En 1340, Alfonso XI va donar Ponferrada a Pedro Fernández de Castro, el seu majordom major, qui segurament va començar la construcció de l’anomenat castell vell de Ponferrada. Ponferrada i el seu castell van continuar en poder de la branca gallega dels Castro fins 1374. A partir d’aquest any va romandre en poder de diversos i successius membres de la família reial.
En 1440, Ponferrada va passar a Pedro Álvarez Osorio, primer comte de Lemos, que venia reclamant des de feia temps. Va ser aquest important personatge gallec del segle XV qui va realitzar les grans obres que configuren l’actual fortalesa de Ponferrada, que comprèn: un castell, l’anomenat Castell Vell, un recinte emmurallat amb les seves barreres i un palau renaixentista.
Després de diverses disputes i plets entre els hereus de Pedro Álvarez Osorio, Joana Osorio -la filla tenint del seu segon matrimoni amb Maria de Bazán- i Rodrigo Enríquez Osorio, segon comte de Lemos -el seu nét bastardo-, els Reis Catòlics van adjudicar Ponferrada a Juana Osorio. Rodrigo Osorio no va acatar la resolució i després de posar setge a la fortalesa es va apoderar d’ella en 1485, iniciant així una rebel·lió contra els reis. La Corona va reaccionar formant un important exèrcit -600 llances i de cinc a sis mil peones- sota la direcció de l’Almirall de Castella amb la finalitat de prendre totes les places i llocs del Bierzo que donaven suport al comte. En no rendir-est, es va emprendre un dur setge amb artilleria a la fortalesa de Ponferrada, que va ser presa a l’assalt a l’estiu de 1486. Després de passar Ponferrada als Reis Catòlics -prèviament al setge de la fortalesa havia comprat els drets sobre la vila de Ponferrada a donya Maria de Bazán i els seus fills per 23 milions d’maravedís-, es van iniciar obres de reparació i reforç de la fortalesa.
DESCRIPCIÓ
Al recinte del Castell, amb forma de polígon irregular, es distingeixen dues parts diferenciades: la part nord, del segle XII, i la resta, construït al llarg del segle XV. En temps pretèrits el castell va estar envoltat per un fossat, excepte en el llenç nord-occidental, on el riu complia aquesta mateixa funció.
A l’interior hi ha un grup de fortificacions del segle XII d’origen templer: les restes d’una barbacana en l’accés a un pati, al qual obren la torre el·líptica, part del passeig de ronda, una torre que va tenir tres pisos, la torre de l’ Malvecino i una altra torre en la qual destaca una porta d’arc apuntat, de gran valor artístic.
La façana nord-oest constitueix un parapet corregut que acaba a la torre del Moclín, de planta hexagonal irregular. Sota ell s’obria una nova ronda que defensava el subterrani que unia el castell amb un aljub, situat en una torre albarrana.
La portada principal, de maçoneria, està composta per dos torrasses que flanquegen un ampli arc de mig punt. Després d’aquest arc s’alçaven les portes d’accés al pati en el qual, a l’esquerra, hi ha la torre de l’homenatge, des de la qual s’accedeix a la pati d’armes, avui cobert de runa.
Abans d’entrar al pati hi ha un recinte defensiu que condueix a la torre Cabrera, situada al sud i comunicada amb la primera línia defensiva del costat aquest, en el punt mitjà s’alça una torre semicircular, destinada a calabossos ia la comunicació amb la segona línia de defensa. El parament continua cap al nord, trobant una altra torre quadrada, abans d’accedir a la torre de Malvecino, del segle XV.
https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Ponferrada
Imatges: jgaray, Ubforty, Dietmar Gikjohann.
