El Castell de Vimianzo, també conegudes com Torres de Martelo, es troba a l’entrada de la vila de Vimianzo província de La Corunya.
DESCRIPCIÓ
L’edifici té planta poligonal irregular adaptant-se al terreny. Es compon de tres torres defensives rectangulars al voltant d’un pati d’armes a més de la torre de l’homenatge, amb els seus merlets voladisses.
Els merlets en punta de diamant que abans envoltaven la totalitat del castell només es conserven a la Torre de l’Homenatge i al passeig d’un dels murs.
El seu perímetre està envoltat íntegrament per un profund fossat. També conserva el camí de ronda i en la portalada d’entrada al pati es pot veure l’escut amb el cap de llop dels Moscoso.
La proximitat de la fortalesa a la costa li permetia controlar les rutes comercials del Mar del Nord, els negocis de la sardina i de la sal i rescatar els botins dels vaixells que naufragaven en aquestes costes.
HISTÒRIA
Construït entre finals del segle XII i principis del XIII, pel llinatge Mariño de Lobeira. D’aquesta primera construcció amb prou feines queda cap vestigi, malgrat que excavacions arqueològiques dutes a terme a la dècada dels vuitanta van descobrir els fonaments d’una gran torre a l’actual pati d’armes.
L’any 1348 el rei Alfons XI va confiscar aquesta fortalesa a Roi Soga Mariño de Lobeira, per vendre-a l’arquebisbe compostel·là Juan García de Manrique. Va passar després a mans del duc d’Arjona, Fadrique Enríquez i es calcula que entre 1425 i 1429 va passar per primera vegada a formar part de les propietats dels Moscoso.
La història d’aquest castell es vincula des de llavors a la noble família dels Moscoso de Altamira, emparentats amb la família dels Trava, família la dels Moscoso que constituiran el Comtat d’Altamira en la persona de Lope Sánchez de Moscoso, primer comte de Altamira.
En aquest lloc va tenir Pedro Madruga captiu al bisbe de Tuy, Diego de Murs, que va pagar pel seu rescat set-cents mil reals.
Durant la revolta irmandiña aquest castell no va ser una excepció, assetjat va ser pres per les armes i destruït en 1467. Poc abans, en 1465, va servir de presó per l’Arquebisbe de Compostel·la Alonso de Fonseca II, tancat en una gàbia (que la llegenda diu era d’or), durant dos anys, per ordre de Bernal Sánchez de Moscoso.
A l’rematar la revolta el castell es reconstrueix per ordre de Fonseca II. No serà fins 1472 quan torni a mans dels Moscoso per obra del Comte d’Altamira, Lope Sánchez de Moscoso. A partir d’aquest moment serà el centre de la jurisdicció senyorial de Vimianzo, amb domini sobre Camariñas, Laxe, Zas i Muxía.
A partir del segle XVI amb el trasllat a la Cort dels Altamira administraran les seves possessions els alcaides o Merinos.
https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Vimianzo
Imatges: Javier Pais
