El castell de Montsoriu està situat entre les poblacions d’Arbúcies, Breda i Sant Feliu de Buixalleu a la comarca de la Selva, es troba situat sobre un turó de 650 metres d’altitud, dins el Parc Natural del Montseny.
HISTÒRIA
La seva primera data documentada és de l’any 1002 en la donació de terres al monestir de Sant Cugat del Vallès.
L’any 1033 es produeix el casament d’Ermessenda de Montsoriu amb Guerau de Cabrera, fundadors del monestir de Sant Salvador de Breda, centre del vescomtat de Cabrera-Girona, nomenant-se en una donació de l’any 1053 el castell de Soriu i canviant definitivament el títol de vescomte de Girona pel de Cabrera a partir de Guerau III Ponç (1145-1180).
Estant relacionat amb la conquesta de Mallorca el vescomte Guerau V de Cabrera a les ordres del rei Jaume I. El cronista real Bernat Desclot, l’any 1285 es refereix sobre el castell en aquests termes:
“I a Vallès es tenia el castell de Montsoriu, qui és un dels bells i dels nobles del món.”
Va ser residència dels vescomtes de Cabrera, vivint èpoques de gran esplendor quan aquests senyors posseïen grans extensions de terres i castells, que anaven augmentant per la seva fidelitat amb els reis, Pere IV d’Aragó el Cerimoniós, en 1356, va crear per a ells el nou comtat d’Osona. Acusat per la reina Elionor de Sicília, Bernat II, va ser decapitat a Saragossa el 1364, el seu fill Bernat III es va aixecar en armes contra Pere IV, la lluita va durar fins a la mort del vescomte i fou el seu fill Bernat IV de Cabrera, qui va signar un acord amb Pere IV a 1372 i més tard un altre segon en 1381, aconseguint recuperar les possessions de la família.
A partir del segle XV, entra en decadència pel trasllat de residència de la família al castell de Blanes i sobretot pels estralls de la guerra dels Remences durant els anys 1462/1472.
Per consell del rei Ferran el Catòlic, la vescomtessa Anna de Cabrera es casa en 1480 amb el cosí del rei, Fadrique Enríquez i que per no haver tingut descendència passa el vescomtat al nebot del seu marit Luis Enríquez en 1515.
Entre els anys 1566/1574, per les grans deutes acumulats pels Cabrera es veuen obligats a la venda a Francesc de Montcada comte d’Aitana.
DESCRIPCIÓ
Format per tres recintes envoltats per muralles, la part més antiga conservada és la torre de l’homenatge de la segona meitat del segle X, en el primer recinte a la part nord es troba l’accés principal amb una torre lateral i una petita capella preromànica amb un absis i restes d’haver tingut pintures murals, se sap que estava sota l’advocació de Sant Pere.
Al voltant de l’any 1240 van tenir lloc unes gravíssimes inundacions a la Catalunya Central. Van resultar unes tempestes de tal magnitud que el vescomte Guerau va creure que aquell aiguat aconseguiria el que no havien aconseguit els diferents assalts als quals el castell s’havia hagut d’enfrontar. Un llamp va aconseguir la torre més alta de la fortalesa partint-los per la meitat. L’aigua havia travessat la muralla exterior i havia penetrat en el tercer recinte i en el segon, on feien vida Guerau, vescomte de cabera i la seva dona Ramona de Montcada, junts amb els seus fills i les persones de servei. Va ser en aquells moments de desesperació extrema quan Guerau va suplicar a la Mare de déu de Montserrat per la seva salvació i la de la seva família. El monjo redactor dels Annals de Montserrat explica: “el vescomte Guerau va fer una promesa a la Mare de Déu si ho alliberava de la terrible tempesta, que va esfondrar torres i cases del castell, i va matar persones i bèsties. A l’instant d’haver fet la promesa la pluja va cessar “. Font: Montserrat. La muntanya dels prodigis. J.Castellar-Gassol. Edicions de 1984.
Al segle XIII, es van fer grans ampliacions, construint-se un nou recinte sobirà amb una sala, l’anomenada sala gòtica edificada davant l’entrada principal i coberta amb una volta de canó apuntada, un pati d’armes amb una torre quadrada i una fossa amb un nou emmurallament amb dues torres cilíndriques angulars.
Es va construir una nova capella adossada a la muralla, datada de finals del segle XII o principis del segle XIII, era de planta rectangular de l0 metres de llarg per 3,5 d’ample, amb dues petites finestres amb una petita capella lateral al mur oest i amb coberta a dues aigües, la porta d’accés tenia graons d’entrada i en un mur interior es poden veure restes d’esgrafiats d’una figura humana i tres creus.
Va ser al segle XIV, quan els Cabrera, ja molt poderosos en aquesta època, van fer les reformes per transformar-lo en castell-palau, al recinte sobirà es van construir dependències com el menjador i la cuina, es van fer paviments nous i dipòsits per recollir aigua , d’aquest segle és la nova porta a la torre de l’homenatge, una nova sala sobre la ja existent sala góticade 100 metres quadrats, on s’aprecien les restes d’una llar de foc i dos finestrals gòtics i les noves muralles que van passar d’un gruix de 70 cm a 120/150 cm, construint passos de ronda a tot el seu llarg.
Al pati d’armes i segon recinte de forma trapezial va esdevenir el lloc residencial, al voltant del pati d’armes es distribueixen les dependències adossades a les muralles ia la part frontal donaven al pati que va ser semi cobert per uns porxos fent de galeria a tot el seu perímetre, al centre es va disposar un gran aljub de 12 metres de llarg per 4,5 d’ample i 5 de profunditat, amb una completa xarxa de canals per a cobrir les necessitats del proveïment de l’aigua i es enlosó tot amb marbre de Gualba . Es va construir un gran menjador amb finestrals i llar de foc.
La capella del segle XIII es va anul·lar i es va passar a una altra dependència, també de planta rectangular d’aproximadament 10 metres de longitud per 8 d’amplada, amb presbiteri i campanar d’espadanya, amb una finestra gòtica coneguda com el mirador de la comtessa seu accés era directe des del pati.
LLEGENDES
1. Diuen que cada any a la nit de Sant Joan, a la mitjanit, una dama nua apareix dalt de la torre del castell de Montsoriu amb una torxa encesa a la mà esquerra i en l’altra amb una banya de caça que al so del mateix, apareix un cavaller amb un cavall negre, munta a la Dama Roja a la seva gropa i desapareixen en la negror de la nit.
2. Qui vulgui guanyar una fortuna, cada any a la nit de la Sant Joan, quan comencen a tocar les campanes de la població pròxima de Breda a la mitjanit, s’obre una porta del castell de Montsoriu, s’ha d’entrar a la primera campanada i tractar d’omplir un sac de blat, sortint abans de l’última campanada de les dotze, amb el sac ple i sense mirar el seu contingut ha de córrer fins passar el rierol, si ho fa així el blat es convertirà en or, però si la curiositat li fa mirar abans es convertirà la càrrega del sac en sorra. D’altra banda, si no ha pogut sortir del castell hi haurà d’esperar-se fins a la mitjanit de Sant Joan de l’any següent.
3. Hi ha una roca a prop del castell amb la marca d’una trepitjada, que segons expliquen, es deu a Donya Guilleuma. Fa molts anys aquesta dama, gran pecadora, va ser condemnada a viure en les ruïnes del castilo de Montsoriu com ànima en pena, causant grans tempestes i grans chillerías terrorífiques cada vespre, fent perdre les collites de tots els camps propers. Els habitants dels voltants per resoldre les seves desgràcies van acudir al bisbe, el qual va conjurar els mals esperits amb aigua beneïda i va donar un terme a Guilleuma perquè es precipités en les profunditats del Gorg Negre de Gualba. Va ser l’impuls per llançar-se a la profunditat del precipici, que va fer que quedés l’empremta del peu marcada a la roca.
https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Montsoriu
Imatges: O. Nicolau
Plano: Jmarchn
