HISTÒRIA
En el període d’ocupació musulmana aquest lloc va passar a denominar-al-Marg Hamal i sembla ser que en 1172 estava ocupat pels cristians quan les tropes almohades del sultà Abu Yaqub Yusuf, que es dirigien cap a la ciutat d’Huete, ho van prendre per sorpresa, van matar als seus homes i esclavitzar als dones i nens.
En 1177, el rei Alfons VIII conquesta la ciutat de Conca. Dos anys després és probable que també conquisti aquest emplaçament musulmà, després de la presa de Zafra de Záncara (1179). El castell va prendre llavors el nom del cavaller, García Muñoz, que acompanyava el rei i que confirma tres dels seus documents (un en 1167 i dos a 1179). García Muñoz va haver de ser nomenat alcaid del Castell i encarregat de la seva repoblació, d’aquí que a la població, d’ara endavant, se li denomini Castell de Garcimuñoz. La repoblació d’Alfonso VIII es va realitzar amb gents provinents d’Extremadura i Burgos. Posteriorment, en 1184 Alfonso VIII va prendre Alarcón a l’Alfoz va pertànyer Castell de Garcimuñoz durant 138 anys.
Alfons X el Savi nomena al seu germà, l’infant Don Manuel, Avançat Major de Múrcia i li atorga el senyoriu de Villena en els seus inicis format per terres d’Alacant i Múrcia. D’aquesta manera sorgeix un senyoriu particular, denominat senyoriu de Villena, els territoris en temps del seu fill don Juan Manuel acabaran sent tan grans com un regne. Aureli Pretel considera que aquest senyoriu és un apanage, ja que si no hi ha hereu home ha de tornar a la Corona.
La cita castellana més antiga procedeix d’un document que es cita al llibre Relacions genealògiques dels marquesos de Trocical, en què el consell d’Alarcón concedeix a uns cavallers de Talayuelas permís per fer una devesa de muntanya. Una altra cita antiga procedeix de el llibre de comptes i despeses del rei de castella Sancho IV en el qual cita les aldees en què es recull diners per pagar als cavallers que havien d’acompanyar en 1294 al senyor Juan Manuel a la terra de Múrcia i s’indica que Castell de Garcimuñoz va pagar 1333 maravedís el 14 de novembre de 1294.
La incorporació de Castell de Garcimuñoz al senyoriu es va produir al mateix temps que Alarcón a l’alfoz pertanyia. En morir en 1295 Sancho IV, tutor de don Juan Manuel, es renova la lluita entre els regnes de Castella i Aragó per la possessió de Múrcia. En 1296 el rei d’Aragó Jaume II comença la guerra i conquesta algunes places de don Juan Manuel: Alacant, Elda, Novelda, Asp, Crevillent, Callosa, Guardamar i Elx entre altres places ubicades a la província d’Alacant.
Don Juan Manuel va reclamar com a perjudicat a la reina regent donya Maria de Molina que se li concedís en compensació Alarcón i la seva terra composta per 62 llogarets, objectiu que s’aconsegueix per privilegi atorgat a Cuellar (1297.03.26) i que es confirma denifinitivamente amb el tractat de Torrelles en 1304.
Don Juan Manuel va habitar gran part de la seva vida a l’alcàsser de Castell de Garcimuñoz, en la torre tenia els seus tresors, segons el seu testament i va ser aquí on va escriure gran part de la seva obra literària. En Garcimuñoz és molt probable que, en 1316, naixés la seva filla Constança (esposa de Pere I de Portugal), que va morir en Santarem (1345.11.13), als 29 anys d’edat, de puerperi als pocs dies després de haver enllumenat al seu fill Fernando, que seria rei de Portugal amb el nom de Ferran I.
El 3 d’octubre de 1322, don Joan Manuel va eximir al llogaret de la jurisdicció d’Alarcón i la va declarar vila independent.
En aquests moments el senyoriu de Villena té quatre nuclis importants: Alarcón, Chinchilla, Villena i Castell de Garcimuñoz, des dels quals don Joan Manuel llançarà ofensives contra la Corona, ja que Alfons XI havia repudiat a la seva filla Constança amb la qual s’havia compromès a casar i la mantenia presa al castell de Toro. Alfonso XI aconsegueix trencar les aliances amb Aragó i ataca el senyoriu des de Conca i Múrcia.
Don Juan Manuel es reconcilia amb el rei, gràcies a la intercessió del seu sogre, el rei Jaume II d’Aragó, però de nou va declarar la guerra al rei Alfonso XI fins que aquest li va tornar a la seva filla Constança (1329).
Posteriorment, el mestre de Santiago, Basc Rodríguez Coronado, va voltar a don Juan Manuel en Castell de Garcimuñoz (1336) perquè no aconseguís treure d’ell a la seva filla Constança (promesa del príncep Pedro) i portar-la a Portugal, però el matrimoni es va celebrar per poders a Castell de Garcimuñoz (28-3-1336) i finalment a Lisboa (1339.08.24).
En 1348 mor Don Juan Manuel i li succeeix el seu fill Don Fernando, que mor en 1351, probablement enverinat. El senyoriu ho hereta la seva filla Blanca sent una nena, per la qual cosa aquest queda sota la tutela del cavaller don Íñigo López de Orozco. Donya Blanca mor a Sevilla en la cort de Pere I el Cruel (1360), probablement enverinada, perquè el marquesat torni a la corona.
Donya Juana Manuel, una altra filla de don Juan Manuel, casada amb Enrique de Trastamara, reclama els seus drets al marquesat. Per aquest i altres motius es desencadena la guerra entre els germanastres Pedro I i Enrique de Trastamara. Acabada la guerra civil, el senyor Enrique va concedir el marquesat de la seva esposa a don Alfonso d’Aragó (Burgos, 1367.02.05) per recompensar pels serveis prestats durant la contesa, ja que va caure presoner a la batalla de Nájera lluitant a favor de don Enrique.
Des de la pujada al tron d’Enrique II, el Castell anirà passant de la Corona a la noblesa successivament fins 1436, any en què no passa a la corona castellana, sinó al del rei de Navarra, Juan I. El rei aconsegueix un compromís matrimonial entre seva filla, la infanta Blanca, i el príncep hereu de Castella, el futur Enric IV. En el dot s’inclou el marquesat de Villena fins a la celebració de les noces, que tindria lloc després de quatre anys, Garcimuñoz i altres viles havien de ser administrades pel rei de Navarra, però Alarcón es va negar a això pel que el territori es va administrar des Garcimuñoz, lloc de residència del governador de la mateixa mossèn Diego Fajardo.
Posteriorment, el rei dona la vila de Garcimuñoz a don Rodrigo de Villandrando, comte de Ribadeo, en agraïment pels seus serveis, encara que aquest mai arribarà a prendre possessió de la vila malgrat les seves contínues reclamacions.
En 1445 la situació política era complicada. Alguns nobles no acceptaven ni l’autoritat del rei ni la del seu valgut, Don Álvaro de Lluna. A poc a poc va emergint la figura de don Joan Pacheco, que té una gran influència sobre el príncep. Després de la batalla d’Olmedo (19-5-1445) contra els infants d’Aragó, en recompensa pels seus serveis i gràcies a la intercessió del príncep Enric, Joan II li nomena marquès de Villena (1445.09.12). Don Joan Pacheco, de mica en mica va adquirint una gran quantitat de terres i viles, (unes per donació de la Corona, altres per permuta i altres per compra) fins a aconseguir recompondre l’antic senyoriu de Villena del senyor Juan Manuel. En 1449 el rei Joan II el va permuta els castells de Chinchilla i Garcimuñoz per la plaça de Medellín, amb el que el marquès consolida els seus dominis, ja que tots dos castells estan estratègicament situats dins el senyoriu de Villena.
Don Joan Pacheco va construir una nova fortalesa en Garci Muñoz (1456), sobre l’antic alcàsser de guix de don Juan Manuel.
El fill de don Joan Pacheco, Diego López Pacheco, es va posar al capdavant de l’oposició a la pujada al tron d’Isabel la Catòlica, al costat del arquebisbe de Toledo Don Alfonso Carrillo. En aquesta guerra successòria després de la mort d’Enric IV juguen un paper important les viles de Belmonte, Alarcón i Castell de Garcimuñoz, que eren l’últim reducte del marquesat de Villena, després de caure Almansa, Chinchilla i la majoria de les viles del marquesat de Villena . Els reis van enviar a Jorge Manrique i Pedro Ruiz d’Alarcón com a capitans de les Germandats de Toledo, i a Pedro Fajardo, Avançat de Múrcia, a conquistar-les. Lluitant contra les forces del capità del marquès don Pedro de Baeza, Jorge Manrique va ser ferit per una llançada que li van donar sota dels ronyons, en creuar un marge, a tres quilòmetres del castell de Garcimuñoz en el camí del llogaret de la Nava.
Assabentat de l’esdeveniment, don Diego López Pacheco, fent gala del seu esperit cavalleresc, li va enviar els seus propi cirurgians, (masc Rodrigo i Mastre Lorencio) però Jorge Manrique, va morir poc després (1479.04.24) a la propera vila de Santa Maria del Camp Rus, on tenia instal·lat el seu campament i va ser enterrat en Uclés al costat del seu pare, el maestre de l’ordre de Santiago, Rodrigo Manrique.
L’1 de març de 1480 signatura a Belmonte la segona concòrdia amb els Reis Catòlics. Amb això acaba la contesa i també la importància guerrera del Castell de Garcimuñoz. El patrimoni de Don Diego López Pacheco patirà una important minva en el seu senyoriu, només li van quedar: Alarcón, Belmonte, Garcimuñoz i Zafra a Conca, Alcalá de Xúquer i Jorquera a Albacete i Jumilla a Múrcia.
Posteriorment, la tercera esposa de don Joan Pacheco, donya Maria de Velasco, va reclamar per a si i per a la seva filla Mencía la vila de Castell de Garcimuñoz, com a compensació per la dot, arres i guanys. Després d’haver aconseguit el permís dels Reis Catòlics (Toledo, 1480.05.24) es va signar amb Pedro Díaz Soto (Escalona 22 de juny de 1480), apoderat de donya Maria de Velasco i la seva filla, la permuta de Castell de Garcimuñoz i un juro d’hereteu de 45.000 maravedíes per la vila de Riaza. Els Reis Catòlics van confirmar aquesta permuta a Toledo el 22 de juliol de 1480.
Posteriorment seguirà sent important com a vila del marquesat de Villena, que per compromisos matrimonials ve a ajuntar-se amb el ducat de Fredes.
Propietaris: Anys, Titular i Causa
1184-1297 Corona de Castella.
1297-1348 Juan Manuel. Privilegi signat a Cuellar el 1297.03.26 per la reina regent donya Maria de Molina.
1348-1351 Fernando Manuel de Villena. Herència.
1351-1360 Blanca Manuel. Herència.
1360-1369 Torna a la Corona. Don Sancho, fill de Pere I.
1369-1395 Alfonso d’Aragó. Donació per Enrique II.
1395-1409 Torna a la Corona.
1409-1415 Maria, esposa d’Alfons V d’Aragó. Donació d’Enrique III per matrimoni de la seva filla Maria.
1421-1427 Enrique d’Aragó. Donació d’Enrique III per matrimoni de la seva filla Catalina.
1427-1436 Torna a la Corona.
1436-1445 Joan I de Navarra. Rebut en dot per matrimoni de la seva filla amb Enrique IV.
1445-1468 Juan Pacheco. Permuta per Medellín amb el príncep Enric (IV).
1468-1529 Diego López Pacheco. Herència.
1529-1663 Els marquesos de Villena hereus de Diego López Pacheco.
1663 El marquès de Villena, don Juan Manuel Fernández Pacheco, concedeix permís perquè s’edifiqui l’església a l’antiga fortalesa.
https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Garcimu%C3%B1oz
Immatges: Miguelsalas, Gerardo Valero, Sucoplus.
