CASTELL DE PEÑÍSCOLA

El castell de Peníscola, també anomenat Castell del Papa Lluna, és una fortalesa d’origen templer en el punt més elevat del penyal de Peníscola (Baix Maestrat, València), sobre el qual s’assenta la localitat homònima, que envolta el castell.

L’espai que ocupa l’actual fortalesa correspon a l’anterior castell o alcassaba andalusina, que probablement ja havia estat construïda sobre fortificacions anteriors.
La fama d’inexpugnable d’aquest castell va quedar confirmada amb el fracàs de Jaume I davant els seus murs durant el setge de Peníscola (1225). Durant la conquesta de València, Jaume I simplement va evitar la fortalesa, que se li va acabar rendint amb un pacte de capitulació en 1233.

ESTRUCTURA
El castell de Peníscola té planta heptagonal, inscrita en un quadrat imperfecte per l’E, i reforçada amb torres quadrangulars en cinc dels seus costats, més amples i fortes les que donen al N. Està construït en un estil romànic de transició, amb els espais coberts amb volta de canó sovint lleugerament apuntada, i amb carreus molt ben tallats.

La porta d’accés està situada en S, entre dues torres; sobre la porta, hi ha un fris amb els escuts heràldics de l’orde del Temple i dels seus dirigents que les que van iniciar la construcció (que es repeteix sobre la porta de la capella). Davant la porta original del castell, hi ha un petit baluard construït al segle XVI.

El conjunt interior està repartit en dues plantes.

La planta inferior té diferents estances d’ús militar al voltant d’un espai central cobert (el pati d’armes és el pis superior): dependències per al cos de guàrdia, cisterna, cavallerisses, celler, habitacles, magatzem (conegut com a sala del Conclave) , presó i sala d’armes.

La planta noble, modificada en temps del papa Luna per convertir el conjunt en un castell palau residencial, conté el palau pontifici, la sala dita del Comendador, la capella dels templers i les cuines o banys, construccions alineades al nord ia l’oest de els murs de la fortalesa i al voltant d’un ampli pati d’armes que, actualment, s’obre cap a l’est amb una gran terrassa per haver desaparegut els antics habitatges i dormitori dels templers, com a conseqüència dels bombardejos efectuats des del mar.

El palau pontifici pròpiament dit està situat a l’extrem SO del pati i conserva diferents estances, entre elles la que suposadament va allotjar l’estudi o biblioteca papal, sobre la porta de la qual hi ha l’escut del pontífex. Al pati, prop de la sala del Comanador i la capella, hi havia hagut una galeria coberta, segurament de fusta. A l’exterior del mur oriental, una escala tallada a la roca del penyal permetia embarcar i desembarcar. Hi ha un ric llegendari sobre la residència papal i aquesta escala.

ORDRE DEL TEMPLE
El castell de Peníscola respon a un model de fortalesa convent creat a Terra Santa i difós en els països de l’antiga corona d’Aragó per l’orde del Temple, que ja l’havia assajat al castell de Miravet a mitjan segle XII.

En 1294, el mestre de l’orde del Temple a la Corona d’Aragó, Berenguer de Cardona, va arribar a un acord amb Jaume II, pel qual cedia a la corona la ciutat de Tortosa i el seu terme a canvi d’alguns castells al nord del Regne de València, entre els quals el de Peníscola, amb el seu extens districte (que comprenia Benicarló i Vinaròs).

El Temple ho va fer seu d’un destacat comandament i va iniciar immediatament la construcció d’un castell que substituís l’alcassaba andalusina, aplicant les millors tècniques d’arquitectura militar del moment.

El nou castell estava concebut per reforçar les defenses naturals del penyal, d’un alt valor estratègic, dotat d’una deu d’aigua potable i que en l’època, quan en dies de tempesta al mar envaïa el tómbol, arribava a convertir una illa.

El comendador templer de Peníscola, Arnau de Banyuls, amb la implicació directa del mateix Berenguer de Cardona, prova fefaent de la importància donada pel Temple a la seva nova adquisició, va promoure les obres de fortificació, que ja estaven molt avançades quan, en 1307, l’ordre va ser suprimit i Jaume II va posar els seus béns en mans d’administradors reals.

En 1319, Peníscola i el seu castell es van incorporar, com totes les possessions dels templers al Regne de València, el nou ordre de Montesa, creat el 1317, sota el domini del que l’obra de la fortalesa va ser pràcticament acabada.

Peníscola i el seu terme (amb Benicarló i Vinaròs fins 1359) constituïen la més important dels destacaments de l’ordre després del destacament més gran, de la qual depenia directament. Al seu davant, hi havia un cavaller, que dirigia una petita guarnició.

En 1329, va ser fundat al castell de Peníscola el priorat de Sant Jaume de l’ordre de Montesa.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Pen%C3%ADscola

Imatges: Rastrojo (D•ES), Millars, Unknown.