CASTELL DE OLOST

El castell d’Olost està situat en una fondalada, per tant en una situació poc estratègica, al costat de la riera d’Olost i al sud del poble d’Olost i molt a prop del seu nucli principal, encara que pertany al municipi d’Oristà. El castell va sorgir el segle XI després de la desaparició del castell d’Oristà. Va començar sent només una torre de vigilància de planta rectangular. Més endavant, es va convertir en un castell, si bé no va ser mai una fortalesa de defensa sinó més aviat una residència senyorial aglutinadora de possessions feudals.

HISTÒRIA
Les primeres notícies del terme són del 908, en un document de venda de terres a la demarcació de l’església de Santa Maria d’Olost, dins el terme del castell d’Oristà. Des del 972 es perfila una part del terme, al nord de la població, com a pertanyent al territori d’Olost i no inclosa en el terme del castell d’Oristà, i entre el 977 i el 1051 són citades diverses sufragànies sotmeses a l’església de Santa Maria d’Olost, fora també de la demarcació d’Oristà.

Cap al 1050 el terme d’Oristà es va dividir en dos castells de nova creació: el de Tornamira i el d’Olost. A partir del 1059 comença la línia dels senyors d’Olost, coneguda des de Ramon Guifré d’Olost (1059-1076), que va ser senyor del castell d’Olost i una bona part del seu antic terme parroquial. «Raimundus Guifred d’Olost» és, al novembre de 1076, marmessor del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, l’any 1117, fa testament Bernat Guillem d’Olost que deixa el castell a Guillem de la Guàrdia. El 1168, Ramon d’Olost, deixa dit que la enterrin al monestir de l’Estany. En 1196, Arnau Pere de Gurb, esposa i fills, senyors d’Olost, donen permís al veguer d’Olost per posar els seus béns sota la protecció de l’Orde del Temple.

En 1235 Beatriz d’Olost va prestar homenatge feudal al bisbe de Vic Bernat Calbó i en 1241 va dictar testament deixant 2.500 sous que ella tenia sobre el castell d’Olost. Un dels seus marmessors va ser Guillem de Vilagranada. En 1264, va testar Ermessenda, senyora del castell d’Olost, casada amb Guillem de Peguera, fent hereu universal al fill Ramon. El 1290, Guillem de Peguera, fill de Ramon, reté homenatge de fidelitat al bisbe de Vic, per delme d’Olost i altres feus, el prelat li va donar la investidura dels feus. El rei Pere IV d’Aragó va vendre, l’any 1353, el lloc de Tornamira a Ramon Peguera, senyor d’Olost i l’any 1400 Guillem d’Olost era sotsvegueria del Berguedà.

En el temps de la lluita de la Generalitat contra el rei Joan II, els remences es van refugiar al castell d’Olost, el castell de Torelló i el de Casserres. A la capitulació de Vic feta a Joan II, l’any de la finalització de la guerra (1472), s’indica que el castell d’Olost havia estat destruït durant el període bèl·lic.

LLEGENDES
L’espasa de constel·lació o de virtut, ha estat forjada quan la posició dels astres en el cel, era la més favorable per al metall, i va ser batejada amb ungüents màgics.

Un paràgraf interessant del testament de Beatriu d’Olost, es refereix a una espasa de constel·lació; la testadora mana que «l’espasa estigui guardada al castell, excepte en cas de necessitat, quan Guillem de Vilagranada o els que el succeeixin poden treure i portar l’espasa on vulguin, però havent-hi la de tornar al castell així que cessi la necessitat». Beatriz prohibeix que «espasa tal sigui venuda o alienada».

https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Olost

Imágenes: Antoni Grifol