El castell de Requesens està situat dalt d’un turó, dominant totes les valls meridionals del puig Neulós, a uns 7 km a l’est del veïnat de Requesens.
El seu terme correspon al de l’antic poble de Requesens, entitat de població de La Jonquera.
HISTÒRIA
Citat en el memorial de greuges (rancures) dirigit pel comte Ponç I d’Empúries al seu cosí, el comte Gausfred II, i al fill d’aquest, Guislabert II (cap a 1040-1071), en què el primer protestava per la segurament recent construcció d’aquest castell ( «castrum de recosir») per part dels últims a un alou que tenien confiat en terres del comtat d’Empúries.
La construcció d’aquest primer castell documentat a Requesens s’inscriu en les disputes entre els dos comtats arran de la seva separació a la fi del segle X. Els comtes de Rosselló van mantenir el domini, dins el comtat d’Empúries, fins a la seva extinció. El senyoriu de Requesens (dominicaturam de Rechesen) els va ser reconeguda en elConvenio entre els comtes respectius de l’any 1075 i domini sobre el castell (castrum Rechosindo) torna a ser citat en la renovació d’aquella en 1085 i en un altre conveni de l’any 1121. Els comtes rossellonesos o els personatges als quals la van infeudar tenien un «castlà» (senyor del castell), que durant la primera meitat del segle XII era un membre de la mateixa família comtal, indicador clar de l’interès que tenien.
Tots aquests personatges havien de fidelitat al comte d’Empúries i també al vescomte de Peralada, dintre dels territoris dels quals es trobava la fortalesa. Durant el segle XII, els enfrontaments entre tots ells, arran de l’aliança entre els Rocabertí, vescomtes de Peralada, i els comtes de Rosselló, va fer del castell de Requesens un viu factor de conflicte.
Un d’aquests enfrontaments, conegut precisament com a «guerra de Requesens» (1047-1072), es va iniciar amb la presa del castell per part del comte Ponce II d’Empúries. Aquest va veure, intranquil, com els seus dominis quedaven aïllats i envoltats per terres d’un sol senyor, el comte de Barcelona, que es va apoderar també del comtat en 1172. Per pacificar la zona, el nou senyor del Rosselló, el comte-rei Alfons II , va renunciar llavors als drets que li corresponien sobre Requesens a favor del comte d’Empúries, que va obtenir així el domini ple.
Del castell protagonista d’aquests fets queden molt poques restes, situats a la zona del recinte superior, que al segle XIII, en construir el nou recinte exterior, es coneixia com a fortalesa major o de dalt.
A la fi del segle XII i durant el segle XIII apareixen documentats diferents individus cognomenats Requesens, que van ser, aparentment, castellans o senyors del castell pel comte d’Empúries. Així, un Arnau de Requesens (mort després del 1256) està documentat a Girona en 1181 i un Guillem de Requesens (mort després del 1262) consta com a senyor del castell.
Se suposa, encara que no s’ha pogut trobar cap prova, que de la saga d’aquests senyors del castell -que, d’altra banda, ja no es documenta més tard- partiria el llinatge dels Requesens, de mercaders i ciutadans, posteriorment ennoblits ( comtes de Palamós), documentats a Tarragona a partir del 1272 i que va donar personatges importants en la història de Catalunya durant els segles XV i XVI.
Dit Guillem de Requesens va adquirir, per matrimoni, la torre o força de Cabrera a la ciutat de Girona, anomenada castell de Cabrera i després de Requesens, que es tenia en feu dels Montcada. L’herència de Guillem passaria a Botonac i més tard (principis del segle XIV) a Castellnou, nobles rossellonesos que de vegades es diuen també Requesens.
Durant la croada contra la Corona d’Aragó, el castell i el seu senyor eminent, el comte d’Empúries davant la invasió i així ho recull Bernat Desclot en la seva Crònica. En aquesta guerra va ser assetjat pels francesos (estiu de 1285), però no van aconseguir prendre-ho.
Però en 1288 va ser fugaçment ocupat i saquejat per un exèrcit francès al servei de Jaume II de Mallorca, que va envair l’Empordà.
Pere I d’Empúries (1325-1341) va adquirir als Castellnou la senyoria del castell de Requesens, completant així el domini comtal. Es va mantenir sota domini dels comtes d’Empúries fins a la reversió del comtat a la corona en 1402, en ser declarat nul el testament de l’últim comte, Pere II d’Empúries, a favor de la seva esposa Juana de Rocabertí i, subsidiàriament, del seu cunyat , el vescomte Jofre VI de Rocabertí. No obstant això, aquest testament va ser invocat amb èxit pel vescomte Dalmau VIII de Rocabertí per obtenir dels nous reis Trastàmara alguns béns en el territori de l’antic comtat d’Empúries, entre ells el castell de Requesens (1418), per donació d’Alfons el Magnànim .
https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Requesens
Imatges: Mikipons, Victor Jané.
Plano: Tantarantana.
