Per definir que és el rol el propi Ricard Ibáñez va crear un capítol introductori on ho explicava amb aquestes paraules en la primera edició d’Aquelarre publicada per Joc Internacional l’any 1990.
Qué és un joc de rol?
Mai, amic lector, tot veient una pel·lícula, llegint una novel·la, o escoltant un relat explicat per algú altre, no has pensat que el que feia el protagonista era estúpid, i que en lloc seu faries quelcom força diferent?
Imaginem-nos per un moment una escena: un narrador està explicant un relat (potser explicant una pel·lícula) a un grup de nens. Aquests segueixen la narració amb interès, participant-hi, fent preguntes, protestant a estones pel desenvolupament de l’acció i dient el que ells farien si fossin els protagonistes del relat i haguessin d’enfrontar-se amb aquelles situacions. Els nens s’estan imaginant que viuen aquest relat, i diuen el que ells farien si interpretessin el ROL (paper de l’actor) del protagonista.
Aquests tres punts (DIALEG, IMAGINACIÓ i INTERPRETACIÓ) són la base del joc de rol.
La imatge d’una partida de rol no és gaire diferent de l’escena del narrador i els nens: en el joc de rol, un Director de Joc imagina una situació, una aventura, i elabora un guió. Un grup de jugadors l’escolten mentre explica el plantejament inicial. Aquests jugadors, però, prenen part activa en la narració: cadascun d’ells interpreta el rol, el paper d’un dels protagonistes de la història. Una narració que és, d’alguna manera, com la vida: el Director de Joc exposa la situació, els jugadors la imaginen i reflexionen sobre la millor manera de resoldre-la. De la mateixa manera que, per travessar el carrer, podem decidir entre les solucions d’esquivar els cotxes o esperar que el semàfor canvïi a verd. La decisió final depèn sempre del jugador.
El Full de Personatge?
Els personatges que interpreten els jugadors no són invencibles ni omnipotents. És per això que les seves limitacions físiques i psíquiques es defineixen numèricament en un full de paper anomenat “Full de Personatge". Aquest, s’hi indiquen la força i la cultura del personatge, els seus coneixements i les seves possessions i, fins i tot, els trets del seu caràcter. La psicologia del personatge, normalment, serà molt diferent de la del jugador. El repte d’aquest és procurar pensar com reaccionaria el seu personatge en una situació determinada, i no com reaccionaria ell en persona.
Els daus
Les situacions es resolen mitjançant l’ús de daus especials, comuns a aquesta mena de jocs: de 4, 6, 8 i 10 cares. Tots coneixem el vell dau de 6 cares. La resta es poden trobar en botigues especialitzades en jocs o sol·licitar-los al teu proveïdor habitual.
Els daus de 10 cares serveixen per determinar els resultats dels percentatges. Els coneixements del nostre Pg (i moltes altres coses) vénen donats per un valor expressat en un tant per cent. Llançarem el dau de 10 cares dues vegades: una per a les desenes i una altra per a les unitats. Així tindrem un valor entre 01 i el 00 (100). Compararem seguidament aquest valor amb el percentatge que provàvem: si el resultat dels daus és menor o igual que el percentatge, ho hem aconseguit. En cas contrari hem fallat.
Així de senzill.
La resta de daus s’utilitzen per a funcions molt espec-ifiques que s’explicaran en el seu moment.
Les regles
El personatge està limitat per unes regles per fer el joc més realista, però el jugador no té per què aprendre-se-les totes de memòria. Aquelarre, com altres jocs e rol, està dissenyat per a que el jugador es limiti a imaginar i a dir que fa. Li correspon al Director de Joc aplicar les regles a les seves intencions. Aquest sí que ha de tenir una idea aproximada de les regles, però tampoc no és precís que se les aprengui totes: pot consultar-les en qualsevol moment.
Gràfics i figures
Els jocs de rol no necessiten tauler per jugar-hi. Els límits vénen donats per la pròpia imaginació. El Director de Joc es limita a descriure el paratge on es troben els personatges o, en situacions molt concretes, els dibuixa en un paper o en una pissarra un gràfic o un mapa. Tampoc no calen fitxes per jugar, tot i que en botigues especialitzades es poden adquirir figures de plom de 25 mm, ideals per visualitzar millor un personatge, o determinar exactament la localització de cadascú en un combat o situació difícil.
L’objectiu del joc
En els jocs de rol no hi ha ni guanyadors ni perdedors. El Director de Joc no pot guanyar, ja que és l’arbitre i mediador de la partida. Tampoc no hi pot haver un únic guanyador entre els jugadors, perqué al més probable és que s’hagin d’ajudar els uns als altres i actuar en equip per sortir-se’n bé de l’aventura preparada pel Director de Joc. L’objectiu del joc és, simplement, VIURE una aventura, ser algú diferent per una estona i actuar (mentalment) com a tal. El pitjor que li pot passar a un personatge, òbviament, és morir. Però res no impedeix al jugador de crear un nou personatge per a la propera partida.
Les partides
Una partida sol durar entre tres i cinc hores. Però les diferents aventures poden perfectament anar enllaçades, ja que, al cap i a la fi, van formant la vida d’un personatge. Aquest anirà vivint, lluitant, viatjant, de vegades intrigant, potser atresorant riqueses i poder per, després, perdre-ho de la manera més estúpida… Amb el temps, aprendrà i guanyarà experiència, millorant els seus coneixements i adquirint-ne de nous. És una aútentica vida paral·lela que, com un llibre, es pot deixar en un punt determinat per reprendre-la més endavant.
Ricard Ibáñez, manual Aquelarre, 1era edició, Joc internacional
