Ricard Ibáñez definia així el seu llibre Aquelarre a la primera versió, publicada per Joc internacional l'any 1990.
El món d'Aquelarre
Aquelarre és un joc de rol basat en les tradicions llegendàries hispàniques, ambientat a la Baixa Edat Mitjana, durant els anys 1350/1500. En aquests anys s'estan gestant tota una sèrie de corrents de pensament que, finalment, donaran com a resultat l'aparició del Renaixement, amb nous valors i noves maneres de veure la vida.
En el joc es pressuposa que tots els éssers llegendaris dels contes i les tradicions populars van existir realment, que la màgia és tan real com la ciència i que les mateixes llegendes són fets històrics. Així, els personatges del joc s'hauran d'enfrontar amb el Lobisome de Galícia, els Duendes de Castella, els Guls d'Al-Andalus o els Follets de Catalunya. Els jugadors interpreten personatges que representen homes i dones medievals normals, amb els seus defectes i les seves virtuds, amb les seves limitacions i els seus avantatges.
El joc està basat en fonts històriques, però no se l'ha de confondre amb un manual d'Història: convertir un període tan complex en regles jugables ha obligat el seu autor a generalitzar molt. Aquelarre és un joc d'ambient històric medieval, no un joc històric medieval.
Ricard Ibáñez, Aquelarre 1990 Joc internacional
SOBRE EL JOC DE ROL AQUELARRE
Però en aquell moment, ni el mateix Ricard Ibáñez devia imaginar com de gran es faria la petita llavor que acabava de plantar algunes de les claus del seu èxit són sense cap mena de dubte les següents:
EL SISTEMA DE JOC
Aquelarre es basa en un sistema d'habilitats percentuals, és a dir que cada habilitat està expressada amb un percentatge. Per obtenir èxit en una acció que requereixi una habilitat determinada el jugador ha d'obtenir, amb 1D100, un resultat igual o inferior al del seu percentatge d'habilitat. El sistema de combat és bastant senzill i alhora detallat, és també bastant «sagnant» i realista. La màgia d'altra banda és complicada i no és tan fàcil dur a terme encanteris amb èxit, com és el cas en altres jocs més fantàstics.
AMBIENT HISTÒRIC
El lloc i l'època en què es desenvolupa Aquelarre són els de la península Ibèrica durant l'Edat Mitjana. Els territoris de la Península estan repartits en diversos regnes (Castella, Aragó, Portugal, Navarra i Granada) amb les seves cultures, idiomes i religions, moltes vegades enfrontats i implicant amb llargues i costoses guerres.
El món d'Aquelarre no només està assetjat per la guerra sinó també per la fam i la pesta, ocasionats pel rígid sistema feudal de senyors i vassalls en el qual una petita part de la població, propietària de la terra i dels homes que la treballen, és la que es porta tota la riquesa. La resta de la població, la més nombrosa, roman pobra i ignorant. En aquest ambient els senyors feudals i l'església concentraven gairebé tot el poder, però alguna cosa estava canviant: en les grans ciutats es gestaria una nova classe, la burgesia, petits comerciants que aconsegueixen un bon nivell econòmic, i ja no es conformen amb la seva senzilla vida, aspirant a alguna cosa més.
Així és que les motivacions dels personatges d'Aquelarre podran també incloure millorar la seva qualitat de vida, o en el cas que ja la tinguin, garantir la seva continuïtat.
LA MAGIA
En Aquelarre la màgia està a l'ordre del dia. Les bruixes realment existeixen, i preparen estranyes pocions en els seus calders, per a finalitats tan terrenals com la virilitat o per a altres més elevats, com la comunicació amb els esperits. I si bé els jugadors poden fer que els seus personatges coneguin i utilitzin la màgia, han de tenir en compte que en aquesta època, tot el que és sobrenatural o màgic (l'irracional), és considerat per la majoria de la gent (la racional) com una cosa demoníac i absolutament prohibit. Així hauran de cuidar de la Fraternitas Vera Lucis (que en el joc s'afirma, que és l'antecedent de la Inquisició) – una societat secreta destinada a exterminar tot indici del món irracional. Per descomptat que qualsevol confessió o ostentació de posseir facultats màgiques comporta la immediata pena de mort, ja sigui a la forca, la foguera, depenent del regne o l'autoritat de torn.
MITOLOGIA IBÈRICA
La península Ibèrica té una riquíssima mitologia, plena de curioses criatures i enigmàtiques llegendes. Cada regió té les locals, i hi ha altres de major àmbit territorial. Als ja clàssics follets (principalment a Castella), se sumen altres criatures molt més pintoresques, com els Follets (catalans), els Idixta (bascos), les ondines (presents en les fonts naturals d'aigua), trasgos i lobishomes a Galícia i altres molt més terribles, fosques i perilloses, de procedència infernal. Totes elles estan presents en el joc.
EL CEL I L'INFERN
Un altre dels principals punts dins del joc és la complexitat del rerefons demoníac. A més de Llucifer i un parell de prínceps, hi ha tota una cohort de dimonis menors, i criatures malèfiques, que estan bastant organitzats. Hi ha dimonis superiors (de la destrucció, de l'enveja, de la luxúria, del domini, de les riqueses i de la màgia negra) secundats pels anomenats dimonis elementals (gnoms, ignis, incubes i súcubes, ondines, silfs i ombres).
EL COMBAT
Finalment cal destacar que aquelarre també és un joc de rol amb un sistema de combat elaborat que permet recrear qualsevol tipus d'escena d'acció. Des de duels i tornejos a batalles o guerres campals fins i tot baralles de carrer o a la taverna. Tot i la complexitat que això pot comportar, el sistema de combat d'Aquelarre ho soluciona de forma cuidada i ràpida dotant a aquestes escenes del dinamisme i velocitat que necessiten per a resultar creïbles, mantenir la tensió en el joc i l'atenció dels jugadors. Aquelarre assegura uns combats èpics amb tot l'armament de la seva època.
