RODEN ELS DAUS

1.- Quina és la teva principal mania quan fas una fitxa de Aquelarre?

Utilitzar el sistema clàssic de tirades a l'atzar, excepte en la professió que deixo que sigui a elecció del jugador.

2.- Quines competències sempre reforces, sigui quin sigui el teu personatge?

Només he jugat una vegada a la vida, sempre he estat màster, i a sobre em va sortir un Pj de la “lata" noblesa :(. Però sempre recomano als meus jugadors posar-se ganivet o, millor, baralla. Si les coses vénen mal dades és bo saber defensar-se, encara que se sigui un canvista.

3.- Quina professió et diverteix més?

Doncs no puc triar. En Aquelarre preguntar això és com preguntar a qui vols més si al pare o la mare. Totes les professions tenen substància i em semblen genials.

4.- Quina és la teva arma preferida?

La “Hacha de petos". Aquest trasto és una destral a dues mans, una maça i una llança podent triar a cada torn com utilitzar-la. Una bona cota de malla a sobre i el nostre “infanzón" o soldat seran autèntiques navalles suïsses en combat.

5.- Quin encanteri tindries (portes) sempre al teu grimori?

Bálsamo de curación i Piedra de sanación. Amb l'elevada mortaldat que té aquest joc és més que necessari que el Pj màgic porti, al menys, el primer.

6.- Quin és el teu ésser irracional o mitològic preferit?

Malache Habbalah. Aquests tios són mercenaris a servei de cel i de l'infern, segons qui els pagui. És una premissa boníssima per a una campanya.

ESPASES EN ALT

7.- Quin Pj recordes amb més afecte?

Recordo especialment dos de dos dels meus jugadors. Un bruixot amb els encanteris de Control de fuego i Cuerda de cridavents. Amb el primer va posar en desbandada a un grup de cultistes de Frimost que ballaven al voltant d'una foguera. Amb el segon «va aixecar als morts» d'un cementiri creant un petit huracà que se li va anar de les mans. I només estava intentant aixecar una llosa amb l'encanteri.

L'altre és un bufó que va sortir baixet, busca-brega i busca-raons i competent amb les armes. Tot eren acudits i rialles fins que s'enfadava.

8.- Quin Pnj et va encantar interpretar?

El Gran Abbas, un ric comerciant musulmà granadí ficat en negocis poc lícits que enredava als Pjs per … «aconseguir-» coses.

9.- Quina escena, com a jugador, et va quedar gravada?

En veritat cap. Com he dit a dalt només vaig jugar una vegada i va ser fins a la meitat de la partida “¿Quién carda la lana?" del suplement de la Fraternita Vera Lucis. El meu jove baró no va arribar a viure res memorable.

10- Quin és el crític o tirada que t'enorgulleix i va encimbellar al teu personatge?

Com no puc parlar de cap meu explicaré el d'un dels meus jugadors. El seu pirata estava en una cova plena de Aouns que volaven al voltant d'un gran peveter penjant en un frenètic ritual. Estava totalment desarmat ja que havia perdut la seva ballesta així que em va demanar llençar sort per si hi havia alguna a terra pertanyent a algun dels cadàvers disseminats per ell i així disparar el peveter i abrasar a aquests monstres. Li vaig dir que havia de treure 01 per trobar-la i un altre 01 per que ja estigui preparada … I els va treure. Els dos. Seguits. Va sortir d'aquesta cova mentre una enorme deflagració passava a l'esquena …

11.- Quin és el Big Boss més temible que recordes o t'has enfrontat?

El més temible que he tret és Frimost. Què hi ha més poderós que un gran senyor infernal excepte el mateix Llucifer? O Déu?

12- Quina va ser la tirada de sort més afortunada que recordes?

Em remeto a la resposta de la pregunta 10

13.- Quina és aquesta pífia que va canviar la història i encara rius?

Doncs fixa't que no recordo cap molt memorable … Seré massa bon jan com a màster

14.- Quin ha estat el gir argumental del Dj més dramàtic en una partida de Aquelarre?

Tampoc recordo ara mateix un especialment …

15- Una sortida que mai vas imaginar?

Segòvia, 1354. Una onada d'assassinats rituals assola la ciutat i els Pjs són contractats per l'alcaide per portar la investigació davant la impossibilitat de fiar-se dels seus homes. La situació és urgent ja que el pànic és cada vegada més gran entre la població. Un dels meus jugadors fa parlar al seu Pj i li pregunta a l'alcaid:

-Tenim de posar-nos ja a això o pot esperar?

L'alcaide el mira severament i respon

+ Si vol pot esperar que matin a tota la maleïda població de la ciutat

El Pj pren les de “Villadiego" i li replica

-Millor, així menys gent entre la qual buscar a l'assassí.

Vam haver de parar la partida durant 15 minuts per les rialles

LES RECOMPENSES

16.- Com Dj quina anècdota de partida sempre recordes?

Em torno a remetre a la resposta de la pregunta 15, però puc afegir una altra. El Pj que he esmentat abans, el bufó baixet i busca-raons, es trobava investigant unes estranyes llums a Lastras de Cuellar, on hi ha una zona d'aiguamolls i un petit llac. Un pirata portat pel típic jugador tòxic va intentar veure si al llac, gairebé un bassal gran, hi ha alguna cosa tirant a un company a ell. El company es regira i comença a forcejar amb el pirata per anar a l'aigua. A el crit de ja n'hi ha prou! el bufó s'arremanga, entra a la riba, fa una presa sobre els dos i els comença a ficar el cap a l'aigua fins que es calmen i deixen de banda la seva petita disputa alhora que comproven que no hi ha res estrany dins del líquid element.

17.- Quines han estat les teves màximes riqueses o els èxits més destacats a Aquelarre?

Dirigir d'una manera més o menys ininterrompuda des dels 16 als 20. Ara és més complicat dirigir per les obligacions de ser una persona adulta …

18.- Quina edició del manual fas servir habitualment i quin és el teu mòdul més estimat?

La 3º edició, sens dubte és la definitiva i només haurien de seguir sortint suplements per a ella. El mòdul que més m'ha agradat dirigir, que no sigui meu, ha estat ígnies Manus que va aparèixer en un nombre de Dramatis Personae. No acostumo a dirigir molts mòduls d'altres ja que escric bastant i tinc material que supera les meves possibilitats de direcció, però aquest mòdul m'agrado especialment. El personatge principal i la trama molaven molt i no dic res més per si algú vol llegir-lo i dirigir-lo.

19.- ¿Menú clàssic per al dia de partida? ¿Cerveses comercials o artesanes?

Cervesa, especialment Estrella Galícia o alguna cervesa negra per a mi. El meu grup habitual de jugadors beu dosi gairebé mortal de begudes ensucrades. Per menjar tot tipus de porqueries i tradicionalment menjar xinès.

20.- Defineix breument què és Aquelarre per a tu i com esperes que evolucioni el joc

Simplement és el millor joc de rol que existeix. Sempre m'ha agradat la història molt, tant que vaig estudiar la carrera, i aquest joc ho té tot. La seva ambientació fosca i mitologia fa que es puguin explorar moltíssimes trames i històries. El sistema és senzill i amb opcions a tenir molta profunditat, especialment recomanable el suplement de combat que Flos Duellatorum que va aparèixer en Dramatis Personae. No només dirigeixo a Aquelarre, últimament estic trastejant amb el Conan 2D20, però sempre torno a escriure per al degà dels jocs de rol. Alguna cosa tindrà.

RODEN ELS DAUS

1.- Quina és la teva principal mania quan fas una fitxa de Aquelarre?

Utilitzar el sistema clàssic de tirades a l’atzar, excepte en la professió que deixo que sigui a elecció del jugador.

2.- Quines competències sempre reforces, sigui quin sigui el teu personatge?

Només he jugat una vegada a la vida, sempre he estat màster, i a sobre em va sortir un Pj de la “lata" noblesa :(. Però sempre recomano als meus jugadors posar-se ganivet o, millor, baralla. Si les coses vénen mal dades és bo saber defensar-se, encara que se sigui un canvista.

3.- Quina professió et diverteix més?

Doncs no puc triar. En Aquelarre preguntar això és com preguntar a qui vols més si al pare o la mare. Totes les professions tenen substància i em semblen genials.

4.- Quina és la teva arma preferida?

La “Hacha de petos". Aquest trasto és una destral a dues mans, una maça i una llança podent triar a cada torn com utilitzar-la. Una bona cota de malla a sobre i el nostre “infanzón" o soldat seran autèntiques navalles suïsses en combat.

5.- Quin encanteri tindries (portes) sempre al teu grimori?

Bálsamo de curación i Piedra de sanación. Amb l’elevada mortaldat que té aquest joc és més que necessari que el Pj màgic porti, al menys, el primer.

6.- Quin és el teu ésser irracional o mitològic preferit?

Malache Habbalah. Aquests tios són mercenaris a servei de cel i de l’infern, segons qui els pagui. És una premissa boníssima per a una campanya.

ESPASES EN ALT

7.- Quin Pj recordes amb més afecte?

Recordo especialment dos de dos dels meus jugadors. Un bruixot amb els encanteris de Control de fuego i Cuerda de cridavents. Amb el primer va posar en desbandada a un grup de cultistes de Frimost que ballaven al voltant d’una foguera. Amb el segon «va aixecar als morts» d’un cementiri creant un petit huracà que se li va anar de les mans. I només estava intentant aixecar una llosa amb l’encanteri.

L’altre és un bufó que va sortir baixet, busca-brega i busca-raons i competent amb les armes. Tot eren acudits i rialles fins que s’enfadava.

8.- Quin Pnj et va encantar interpretar?

El Gran Abbas, un ric comerciant musulmà granadí ficat en negocis poc lícits que enredava als Pjs per … «aconseguir-» coses.

9.- Quina escena, com a jugador, et va quedar gravada?

En veritat cap. Com he dit a dalt només vaig jugar una vegada i va ser fins a la meitat de la partida “¿Quién carda la lana?" del suplement de la Fraternita Vera Lucis. El meu jove baró no va arribar a viure res memorable.

10- Quin és el crític o tirada que t’enorgulleix i va encimbellar al teu personatge?

Com no puc parlar de cap meu explicaré el d’un dels meus jugadors. El seu pirata estava en una cova plena de Aouns que volaven al voltant d’un gran peveter penjant en un frenètic ritual. Estava totalment desarmat ja que havia perdut la seva ballesta així que em va demanar llençar sort per si hi havia alguna a terra pertanyent a algun dels cadàvers disseminats per ell i així disparar el peveter i abrasar a aquests monstres. Li vaig dir que havia de treure 01 per trobar-la i un altre 01 per que ja estigui preparada … I els va treure. Els dos. Seguits. Va sortir d’aquesta cova mentre una enorme deflagració passava a l’esquena …

11.- Quin és el Big Boss més temible que recordes o t’has enfrontat?

El més temible que he tret és Frimost. Què hi ha més poderós que un gran senyor infernal excepte el mateix Llucifer? O Déu?

12- Quina va ser la tirada de sort més afortunada que recordes?

Em remeto a la resposta de la pregunta 10

13.- Quina és aquesta pífia que va canviar la història i encara rius?

Doncs fixa’t que no recordo cap molt memorable … Seré massa bon jan com a màster

14.- Quin ha estat el gir argumental del Dj més dramàtic en una partida de Aquelarre?

Tampoc recordo ara mateix un especialment …

15- Una sortida que mai vas imaginar?

Segòvia, 1354. Una onada d’assassinats rituals assola la ciutat i els Pjs són contractats per l’alcaide per portar la investigació davant la impossibilitat de fiar-se dels seus homes. La situació és urgent ja que el pànic és cada vegada més gran entre la població. Un dels meus jugadors fa parlar al seu Pj i li pregunta a l’alcaid:

-Tenim de posar-nos ja a això o pot esperar?

L’alcaide el mira severament i respon

+ Si vol pot esperar que matin a tota la maleïda població de la ciutat

El Pj pren les de “Villadiego" i li replica

-Millor, així menys gent entre la qual buscar a l’assassí.

Vam haver de parar la partida durant 15 minuts per les rialles

LES RECOMPENSES

16.- Com Dj quina anècdota de partida sempre recordes?

Em torno a remetre a la resposta de la pregunta 15, però puc afegir una altra. El Pj que he esmentat abans, el bufó baixet i busca-raons, es trobava investigant unes estranyes llums a Lastras de Cuellar, on hi ha una zona d’aiguamolls i un petit llac. Un pirata portat pel típic jugador tòxic va intentar veure si al llac, gairebé un bassal gran, hi ha alguna cosa tirant a un company a ell. El company es regira i comença a forcejar amb el pirata per anar a l’aigua. A el crit de ja n’hi ha prou! el bufó s’arremanga, entra a la riba, fa una presa sobre els dos i els comença a ficar el cap a l’aigua fins que es calmen i deixen de banda la seva petita disputa alhora que comproven que no hi ha res estrany dins del líquid element.

17.- Quines han estat les teves màximes riqueses o els èxits més destacats a Aquelarre?

Dirigir d’una manera més o menys ininterrompuda des dels 16 als 20. Ara és més complicat dirigir per les obligacions de ser una persona adulta …

18.- Quina edició del manual fas servir habitualment i quin és el teu mòdul més estimat?

La 3º edició, sens dubte és la definitiva i només haurien de seguir sortint suplements per a ella. El mòdul que més m’ha agradat dirigir, que no sigui meu, ha estat ígnies Manus que va aparèixer en un nombre de Dramatis Personae. No acostumo a dirigir molts mòduls d’altres ja que escric bastant i tinc material que supera les meves possibilitats de direcció, però aquest mòdul m’agrado especialment. El personatge principal i la trama molaven molt i no dic res més per si algú vol llegir-lo i dirigir-lo.

19.- ¿Menú clàssic per al dia de partida? ¿Cerveses comercials o artesanes?

Cervesa, especialment Estrella Galícia o alguna cervesa negra per a mi. El meu grup habitual de jugadors beu dosi gairebé mortal de begudes ensucrades. Per menjar tot tipus de porqueries i tradicionalment menjar xinès.

20.- Defineix breument què és Aquelarre per a tu i com esperes que evolucioni el joc

Simplement és el millor joc de rol que existeix. Sempre m’ha agradat la història molt, tant que vaig estudiar la carrera, i aquest joc ho té tot. La seva ambientació fosca i mitologia fa que es puguin explorar moltíssimes trames i històries. El sistema és senzill i amb opcions a tenir molta profunditat, especialment recomanable el suplement de combat que Flos Duellatorum que va aparèixer en Dramatis Personae. No només dirigeixo a Aquelarre, últimament estic trastejant amb el Conan 2D20, però sempre torno a escriure per al degà dels jocs de rol. Alguna cosa tindrà.