RODEN ELS DAUS

1.- Quina és la teva principal mania quan fas una fitxa de Aquelarre?

Els trets de caràcter. M’encanten aquestes tirades i donen molta gràcia als personatges. Els orgulls i vergonyes, bé, no estan malament. Però les tirades a la taula m’agraden moltíssim més.

2.- Quines competències sempre reforces, sigui quin sigui el teu personatge?

Depèn una mica del personatge. No sóc d'optimitzar fitxes. Jo tiro pa'lante i que surti el sol per Antequera. Però si n'hagués de dir una que m'agrada molt seria Descobrir.

3.- Quina professió et diverteix més?

“Curandero". Va bé d'habilitat, curació, es pot defensar bé amb armes i pot fins i tot tenir algun encanteri. Molt versàtil.

4.- Quina és la teva arma preferida?

Bracamante

5.- Quin encanteri tindries (portes) sempre al teu grimori?

Un bruixot poderós ha de comptar amb Ungüento de Brujas, però m'agraden més els encanteris de vis baixa per a coses no gaire espectaculars però útils. Per exemple Mal de Piedra, Ojos de Lobo, Lámpara de Búsqueda o Intuir la Magia…

6.- Quin és el teu ésser irracional o mitològic preferit?

El follet, mai ho he ficat en una partida però em feia molta gràcia la il·lustració de la primera edició mirant-se el forat de la mà amb cara de “no ho entenc”.

ESPASES EN ALT

7.- Quin Pj recordes amb més afecte?

Un soldat alopècic de nom Ataulfo. No tenia res de particular, però després de molts anys sense jugar a rol va ser amb què vaig reprendre l'afició quan va sortir la 3a edició d'Aquelarre i em vaig apuntar al club.

8.- Quin Pnj et va encantar interpretar?

Un dimoni que em vaig inventar en una campanya molt boja que vam jugar, on els jugadors pertanyien tots a una secta dimoniaca al voltant de l'any 1000, i que tenia com a objectiu crear el caos i la destrucció entre els regnes de taifes. El dimoni estava en una torre màgica on els Pjs s'enfrontaven a proves. En realitat, era una adaptació d'un mòdul de Strombringer. En aquesta prova els Pjs es jugaven a l'atzar contra el dimoni parts del seu cos i la probabilitat no era gaire favorable per a ells. Doncs el dimoni no va parar de perdre una aposta darrere l'altra i els va haver de deixar sortir perquè van fer fallida la banca. Pobre ànima condemnada!

9.- Quina escena, com a jugador, et va quedar gravada?

Com a jugador, la veritat, és que no he jugat gaire. Com a director, sempre intento que els jugadors tinguin el seu moment de glòria o almenys moments on el focus estigui molt centrat en cadascun dels jugadors. Intento que el to de la partida sigui seriós i èpic però, perquè enganyar-nos, gairebé sempre acabem jugant una versió Landista o més aviat Mortadel·lo i Filemó. El millor és que acostumem a riure molt i passar-ho bé, que és l'important.

10- Quin és el crític o tirada que t'enorgulleix i va encimbellar al teu personatge?

Encara que no m'agrada incloure gaires baralles a les partides, els crítics que més m'agraden són els de combat. Aquest 01 en un moment àlgid del combat quan queden poques esperances crea moments molt èpics.

11.- Quin és el Big Boss més temible que recordes o t'has enfrontat?

Em va agradar molt una partida amb mandràgores. Els Pjs van voler robar una de les seves cries i van haver de sortir fugint després que un sortís acomiadat pels aires després d'un home run d'una mandràgora.

12- Quina va ser la tirada de sort més afortunada que recordes?

Deu ser que no he tingut gaire sort perquè no en recordo cap en especial.

13.- Quina és aquesta pífia que va canviar la història i encara rius?

Un personatge d'origen basc al començament de la campanya de Decamerón. Havien d'escapar d'una fortalesa que havien assaltat i calia baixar per un precipici. Una mala tirada al primer tram el va fer caure i acabar els seus ossos a la dura terra. Va ser afortunat amb els daus i va sobreviure el que li va permetre aixecar-se i assegurar que “els bascos baixem així”.

14.- Quin ha estat el gir argumental del Dj més dramàtic en una partida de Aquelarre?

Lamentablement com he jugat poc com a jugador no he tingut ocasió de presenciar molts girs dramàtics de guió. M'ha rondat moltes vegades pel cap fer alguna aventura curta amb algun gir tipus el “Corazón del Ángel" o “El Club de la Lucha", però encara no he sabut com implementar-ho.

15- Una sortida que mai vas imaginar?

La pregunta en el meu cas seria, hi ha alguna sortida que hagin pres els jugadors que hagis imaginat abans? Seguint en l'estil rocambolesc, recordo una anàlisi rectal a un cadàver per si de cas hi hagués algun indici sobre la causa de la seva mort.

LES RECOMPENSES

16.- Com Dj quina anècdota de partida sempre recordes?

Les que més m'agraden són les situacions còmiques que es van creant a la partida. No és que ho forcem, però de vegades una interpretació incorrecta d'una situació o una mala tirada poden desembocar en una escena molt graciosa. No en sabria destacar una en concret i, si ho fes, segur que no tindria la gràcia que ens va fer quan érem a la partida.

17.- Quines han estat les teves màximes riqueses o els èxits més destacats a Aquelarre?

Sobreviure i amb prou feines.

18.- Quina edició del manual fas servir habitualment i quin és el teu mòdul més estimat?

La 3a edició. Em sembla magnífica. Durant la partida rarament recorro al manual. Si és una cosa que no recordo, toca improvisar i després ja es veurà. Tots els mòduls m'han agradat força com a lectura. Normalment les campanyes em resulten massa dirigides i em costa fer-les servir, llevat d'agafar idees d'aquí i d'allà o escenes soltes. Si n'hagués de dir algun em decantaria per Villa i Corte.

19.- ¿Menú clàssic per al dia de partida? ¿Cerveses comercials o artesanes?

Cervesa, normalment Mahou o Estrella Galicia que és el que solem tenir al club.

20.- Defineix breument què és Aquelarre per a tu i com esperes que evolucioni el joc

Tot el que busco en un joc de rol, història, llegendes, aventures, misteri, investigació, intriga. Espero que segueixin expandint l'ambientació amb més mòduls històrics sobre regions, ciutats, bestiari, etc. No hi veig la necessitat d'una reedició.

RODEN ELS DAUS

1.- Quina és la teva principal mania quan fas una fitxa de Aquelarre?

Els trets de caràcter. M’encanten aquestes tirades i donen molta gràcia als personatges. Els orgulls i vergonyes, bé, no estan malament. Però les tirades a la taula m’agraden moltíssim més.

2.- Quines competències sempre reforces, sigui quin sigui el teu personatge?

Depèn una mica del personatge. No sóc d’optimitzar fitxes. Jo tiro pa’lante i que surti el sol per Antequera. Però si n’hagués de dir una que m’agrada molt seria Descobrir.

3.- Quina professió et diverteix més?

“Curandero". Va bé d’habilitat, curació, es pot defensar bé amb armes i pot fins i tot tenir algun encanteri. Molt versàtil.

4.- Quina és la teva arma preferida?

Bracamante

5.- Quin encanteri tindries (portes) sempre al teu grimori?

Un bruixot poderós ha de comptar amb Ungüento de Brujas, però m’agraden més els encanteris de vis baixa per a coses no gaire espectaculars però útils. Per exemple Mal de Piedra, Ojos de Lobo, Lámpara de Búsqueda o Intuir la Magia…

6.- Quin és el teu ésser irracional o mitològic preferit?

El follet, mai ho he ficat en una partida però em feia molta gràcia la il·lustració de la primera edició mirant-se el forat de la mà amb cara de “no ho entenc”.

ESPASES EN ALT

7.- Quin Pj recordes amb més afecte?

Un soldat alopècic de nom Ataulfo. No tenia res de particular, però després de molts anys sense jugar a rol va ser amb què vaig reprendre l’afició quan va sortir la 3a edició d’Aquelarre i em vaig apuntar al club.

8.- Quin Pnj et va encantar interpretar?

Un dimoni que em vaig inventar en una campanya molt boja que vam jugar, on els jugadors pertanyien tots a una secta dimoniaca al voltant de l’any 1000, i que tenia com a objectiu crear el caos i la destrucció entre els regnes de taifes. El dimoni estava en una torre màgica on els Pjs s’enfrontaven a proves. En realitat, era una adaptació d’un mòdul de Strombringer. En aquesta prova els Pjs es jugaven a l’atzar contra el dimoni parts del seu cos i la probabilitat no era gaire favorable per a ells. Doncs el dimoni no va parar de perdre una aposta darrere l’altra i els va haver de deixar sortir perquè van fer fallida la banca. Pobre ànima condemnada!

9.- Quina escena, com a jugador, et va quedar gravada?

Com a jugador, la veritat, és que no he jugat gaire. Com a director, sempre intento que els jugadors tinguin el seu moment de glòria o almenys moments on el focus estigui molt centrat en cadascun dels jugadors. Intento que el to de la partida sigui seriós i èpic però, perquè enganyar-nos, gairebé sempre acabem jugant una versió Landista o més aviat Mortadel·lo i Filemó. El millor és que acostumem a riure molt i passar-ho bé, que és l’important.

10- Quin és el crític o tirada que t’enorgulleix i va encimbellar al teu personatge?

Encara que no m’agrada incloure gaires baralles a les partides, els crítics que més m’agraden són els de combat. Aquest 01 en un moment àlgid del combat quan queden poques esperances crea moments molt èpics.

11.- Quin és el Big Boss més temible que recordes o t’has enfrontat?

Em va agradar molt una partida amb mandràgores. Els Pjs van voler robar una de les seves cries i van haver de sortir fugint després que un sortís acomiadat pels aires després d’un home run d’una mandràgora.

12- Quina va ser la tirada de sort més afortunada que recordes?

Deu ser que no he tingut gaire sort perquè no en recordo cap en especial.

13.- Quina és aquesta pífia que va canviar la història i encara rius?

Un personatge d’origen basc al començament de la campanya de Decamerón. Havien d’escapar d’una fortalesa que havien assaltat i calia baixar per un precipici. Una mala tirada al primer tram el va fer caure i acabar els seus ossos a la dura terra. Va ser afortunat amb els daus i va sobreviure el que li va permetre aixecar-se i assegurar que “els bascos baixem així”.

14.- Quin ha estat el gir argumental del Dj més dramàtic en una partida de Aquelarre?

Lamentablement com he jugat poc com a jugador no he tingut ocasió de presenciar molts girs dramàtics de guió. M’ha rondat moltes vegades pel cap fer alguna aventura curta amb algun gir tipus el “Corazón del Ángel" o “El Club de la Lucha", però encara no he sabut com implementar-ho.

15- Una sortida que mai vas imaginar?

La pregunta en el meu cas seria, hi ha alguna sortida que hagin pres els jugadors que hagis imaginat abans? Seguint en l’estil rocambolesc, recordo una anàlisi rectal a un cadàver per si de cas hi hagués algun indici sobre la causa de la seva mort.

LES RECOMPENSES

16.- Com Dj quina anècdota de partida sempre recordes?

Les que més m’agraden són les situacions còmiques que es van creant a la partida. No és que ho forcem, però de vegades una interpretació incorrecta d’una situació o una mala tirada poden desembocar en una escena molt graciosa. No en sabria destacar una en concret i, si ho fes, segur que no tindria la gràcia que ens va fer quan érem a la partida.

17.- Quines han estat les teves màximes riqueses o els èxits més destacats a Aquelarre?

Sobreviure i amb prou feines.

18.- Quina edició del manual fas servir habitualment i quin és el teu mòdul més estimat?

La 3a edició. Em sembla magnífica. Durant la partida rarament recorro al manual. Si és una cosa que no recordo, toca improvisar i després ja es veurà. Tots els mòduls m’han agradat força com a lectura. Normalment les campanyes em resulten massa dirigides i em costa fer-les servir, llevat d’agafar idees d’aquí i d’allà o escenes soltes. Si n’hagués de dir algun em decantaria per Villa i Corte.

19.- ¿Menú clàssic per al dia de partida? ¿Cerveses comercials o artesanes?

Cervesa, normalment Mahou o Estrella Galicia que és el que solem tenir al club.

20.- Defineix breument què és Aquelarre per a tu i com esperes que evolucioni el joc

Tot el que busco en un joc de rol, història, llegendes, aventures, misteri, investigació, intriga. Espero que segueixin expandint l’ambientació amb més mòduls històrics sobre regions, ciutats, bestiari, etc. No hi veig la necessitat d’una reedició.