RODEN ELS DAUS

1.- Quina és la teva principal mania quan fas una fitxa de Aquelarre?

Ai, moltes. M'agrada tenir una Resistència alta (menys de 15 mai, i gairebé sempre un bon 20 perquè el PJ aguanti una mica més), i els atributs obligatoris de la professió sempre en tindran 20, encara que això em deixi amb carrinclones 5 en altres es roleja bé amb un “pardo" amb Força 20, Resistència 20 i Cultura 5!

D'altra banda, si tinc l'opció opte pel sistema tradicional, deixant que els daus determinin part del meu PJ. Sinó crec que sempre optaria per les mateixes 3-4 professions.

2.- Quines competències sempre reforces, sigui quin sigui el teu personatge?

Si em faré un combatent: destrals i maces. Si el meu personatge és un bruixot o mag d'algun tipus, poques vegades acabarà la fitxa tenint Alquímia i Coneixement Màgic per sota del 90%. Discreció i Descobrir també m'agraden molt, però no totes les professions permeten accedir-hi.

3.- Quina professió et diverteix més?

Doncs diria que amb pardo i bruixot/alquimista. Tendeixo a abraçar el costat màgic del joc, i poques vegades opto per professions com monjo, rabí o qualsevol altra que tingui a veure amb l'Altíssim. Però sent com és Aquelarre un joc amb tantes opcions, que permet adaptar el personatge al teu gust partida rere partides, crec que qualsevol professió permet divertir-te molt.

4.- Quina és la teva arma preferida?

Les destrals! Més concretament la Destral de Combat i el seu formidable 1d10+1d4 (més +1d6 si en tens 20 a Força, que ja et dic jo que serà així), un atuell amb el potencial de vaporitzar tot enemic humà que es posi a tret . I aquest magnífic +10 a l'atac compensa sobradament la penalització a la defensa, perquè si els teus enemics són morts no necessites defensar-te.

5.- Quin encanteri tindries (portes) sempre al teu grimori?

Tinc 3 encanteris de capçalera. Un és el talismà Arma Invicta, que és essencial per sobreviure a les trobades amb les entitats Irracionals més bel·licoses (a més torna encara més perilloses les destrals perquè les armadures no màgiques passen a ser paper). Ungüent de Bruixa és el millor amic dels bruixots. Bàlsam de Curació per altra banda alleuja una mica el tedi de curar-se a Aquelarre. Aquests 3 em semblen molt bons per sobreviure en el perillós edat mitjana demoníac medieval, a més d'equilibrar una mica les coses davant les criatures màgiques.

6.- Quin és el teu ésser irracional o mitològic preferit?

El Basajaun! Sóc gipuzkoano, encara que més urbanita del que m'agradaria, i sento debilitat per la mitologia i el folkclore de la meva terra. Basajaun protagonitza moltes històries i anècdotes que he tingut la sort d'escoltar, i m'agrada molt el seu caràcter agrest però silvà, ho trobo entendridor. Altres que m'agrada molt, però que no apareix a Aquelarre, són els intxixuak (o intxixus), éssers que viuen a les coves d'Arditurri al poble d'Oiartzun, i que serveixen com a marits de les sorginak. Protagonitzen una bonica festa que s'organitza en aquest poble el cap de setmana anterior als carnestoltes.

ESPASES EN ALT

7.- Quin Pj recordes amb més afecte?

Doncs al personatge amb què vaig afrontar la Danza Macabra cap al 2003 (amb 15 anyets) i que va perdurar fins al final d'Ad Inta Mare, el bruixot Juan de Constanza. Si heu llegit els còmics de Hellblazer, l'etapa de Garth Ennis més concretament, heu conegut aquest desgraciat amoral que va acabar com havia d'acabar (a l'infern, ja que la seva ànima era més negra que el carbó).

8.- Quin Pnj et va encantar interpretar?

En diré dos, però són de la mateixa campanya i família: Pompeu Porta de Gerunda i la Tomasa. No diré més perquè crec que la campanya “El Filandón de San Pelayo” ha de ser jugada i gaudida sense “destripes" previs.

9.- Quina escena, com a jugador, et va quedar gravada?

L'epíleg de la Danza Macabra. Em va semblar increïble. Trist. Estrany. És el moment més Aquelarre que he viscut jugant a Aquelarre.

10- Quin és el crític o tirada que t'enorgulleix i va encimbellar al teu personatge?

Tornant al bo de Joan de Constança, un 01 amb la seva daga a la presa de Joan d'Alcantarà a La Danza Macabra al crit de “No me fío nada de este pájaro”.

11.- Quin és el Big Boss més temible que recordes o t'has enfrontat?

El cap més cap? Uf…diré que el Mal Senyor. El que ens va costar acabar-hi! Però en el fons sé que són les torbes de pagesos encabronats que estan fins al monyo de les ocurrències dels personatges. No hi ha res de més letal.

12- Quina va ser la tirada de sort més afortunada que recordes?

Et pots creure que no he superat mai una prova de sort?

13.- Quina és aquesta pífia que va canviar la història i encara rius?

Una pífia a Eloqüència quan intentava fer un embolic a Tartalo mitjançant bromes i endevinalles. Va acabar derivant en una persecució antropofàgica per les terres del Duranguesado.

14.- Quin ha estat el gir argumental del Dj més dramàtic en una partida de Aquelarre?

El Despertar a l'aventura Seducció de La Dansa Macabra. No ens ho vam veure venir bé jugat Ricard!

15- Una sortida que mai vas imaginar?

Un cop, al mig d'una tempesta a alta mar, vam demanar l'ajuda a San Telmo (patró dels mariners) i, bé, va funcionar, atorgant al peticionari un +10% a Navegar que ens va permetre sobreviure. L'únic cop que he vist un Sant acudir en auxili del creient.

LES RECOMPENSES

16.- Com Dj quina anècdota de partida sempre recordes?

En acabar la campanya que vaig dirigir durant els meus anys d'universitat un dels personatges, un pardo, va tenir l'oportunitat de demanar al rei Enric II de Castella (el de les Mercedes) una mercè. Més concretament la mà del personatge d'un altre jugador, ja que pertanyia a l'Alta Noblesa i així garantia el seu ascens social. I bé, a Enric II li va caure en gràcia aquell esforçat pardo, per la qual cosa li va concedir la seva petició.

17.- Quines han estat les teves màximes riqueses o els èxits més destacats a Aquelarre?

El meu èxit més gran a Aquelarre és una cosa tan estranya i bonica com les experiències tan divertides que he tingut jugant i dirigint.

Aquelarre és un dels meus jocs favorits, l'he jugat amb pràcticament tots els meus amics i molts dels meus records més feliços de joventut els associo amb les meves partides demoníaques-medievals.

Tot i que una vegada em vaig fer amb un dels claus de Crist. El vaig canviar a canvi d'un títol de noblesa i un senyoriu a Galícia.

18.- Quina edició del manual fas servir habitualment i quin és el teu mòdul més estimat?

Joc amb l'edició d'Aquelarre, la publicada el 2011. I el meu mòdul més estimat sens dubte és Los Infortunis del Deslechado, encara que sigui perquè obre la que és per a mi la millor campanya que té el joc. La gaudeixo moltíssim. També és excel·lent After Surat, una campanya curteta dividida en tres parts que s'ambienta al Nord d'Àfrica el 1510 i que es va incloure a Rinascita. Segurament avui la dirigiria amb la nova edició de Villa i Corte.

19.- ¿Menú clàssic per al dia de partida? ¿Cerveses comercials o artesanes?

Jo ja no bec, però vaja, que si cal beure cervesa es beuen cerveses artesanals, no porqueries industrials com Mahou. Si podeu, proveu la Schlenkerla Marzen Rauchbier, una cervesa que sap a llenya, a fum. Molt apropiat per entrar al sabor d'Aquelarre.

I de menjar…intento menjar fruita, però de vegades l'ànima demana porqueries com patates a la bossa. Però si puc, fruita.

20.- Defineix breument què és Aquelarre per a tu i com esperes que evolucioni el joc

Aquelarre és un viatge al passat, a la foscor i la llum d'un període convuls però fascinant com és la tardor de l'Edat Mitjana. És un joc que permet al jugador assaborir la por a la foscor quan camines en un bosc, fascinar-se meravellat pel mite popular comptat al voltant d'una foguera, i horroritzar-se per la brutalitat dels nostres ancestres.

I sobre el que m'agradaria que s'hi afegís en un futur. Podríem començar per la inclusió de minories com els agotes o els jueus basco-navarresos com a opcions jugables. Això dels esgots em faria especial il·lusió, la veritat. Es podrien mantenir els malignes, però fer una mica de justícia a aquest grup que ho ha passat tan malament, però és una guerrita meva, que fins i tot vaig signar un article sobre la Nivell 9 nº8 per poder rolar agotes.

També estaria bé que la Fraternitas Vera Lucis, la Confraria Anatema i el Berit ha Minian estiguessin més presents a l'univers Aquelarre, que se'ls donés més presència. Són tres societats superinteressants amb gran potencial per muntar partides, i sempre em sembla que no estan en tercer, sinó en sisè pla.

També m'agradaria algunes regles per formar grups més cohesionats, com fa Iron Kingdoms: Requiem o Coriolis, que a Aquelarre els jugadors solen fer-se PJ molt fills del seu pare i de la seva mare formant un circ de 3 pistes. Aquestes regles facilitarien força la tasca a l'hora de dirigir/inventar-se les partides i donar presència al conjunt.

RODEN ELS DAUS

1.- Quina és la teva principal mania quan fas una fitxa de Aquelarre?

Ai, moltes. M’agrada tenir una Resistència alta (menys de 15 mai, i gairebé sempre un bon 20 perquè el PJ aguanti una mica més), i els atributs obligatoris de la professió sempre en tindran 20, encara que això em deixi amb carrinclones 5 en altres es roleja bé amb un “pardo" amb Força 20, Resistència 20 i Cultura 5!

D’altra banda, si tinc l’opció opte pel sistema tradicional, deixant que els daus determinin part del meu PJ. Sinó crec que sempre optaria per les mateixes 3-4 professions.

2.- Quines competències sempre reforces, sigui quin sigui el teu personatge?

Si em faré un combatent: destrals i maces. Si el meu personatge és un bruixot o mag d’algun tipus, poques vegades acabarà la fitxa tenint Alquímia i Coneixement Màgic per sota del 90%. Discreció i Descobrir també m’agraden molt, però no totes les professions permeten accedir-hi.

3.- Quina professió et diverteix més?

Doncs diria que amb pardo i bruixot/alquimista. Tendeixo a abraçar el costat màgic del joc, i poques vegades opto per professions com monjo, rabí o qualsevol altra que tingui a veure amb l’Altíssim. Però sent com és Aquelarre un joc amb tantes opcions, que permet adaptar el personatge al teu gust partida rere partides, crec que qualsevol professió permet divertir-te molt.

4.- Quina és la teva arma preferida?

Les destrals! Més concretament la Destral de Combat i el seu formidable 1d10+1d4 (més +1d6 si en tens 20 a Força, que ja et dic jo que serà així), un atuell amb el potencial de vaporitzar tot enemic humà que es posi a tret . I aquest magnífic +10 a l’atac compensa sobradament la penalització a la defensa, perquè si els teus enemics són morts no necessites defensar-te.

5.- Quin encanteri tindries (portes) sempre al teu grimori?

Tinc 3 encanteris de capçalera. Un és el talismà Arma Invicta, que és essencial per sobreviure a les trobades amb les entitats Irracionals més bel·licoses (a més torna encara més perilloses les destrals perquè les armadures no màgiques passen a ser paper). Ungüent de Bruixa és el millor amic dels bruixots. Bàlsam de Curació per altra banda alleuja una mica el tedi de curar-se a Aquelarre. Aquests 3 em semblen molt bons per sobreviure en el perillós edat mitjana demoníac medieval, a més d’equilibrar una mica les coses davant les criatures màgiques.

6.- Quin és el teu ésser irracional o mitològic preferit?

El Basajaun! Sóc gipuzkoano, encara que més urbanita del que m’agradaria, i sento debilitat per la mitologia i el folkclore de la meva terra. Basajaun protagonitza moltes històries i anècdotes que he tingut la sort d’escoltar, i m’agrada molt el seu caràcter agrest però silvà, ho trobo entendridor. Altres que m’agrada molt, però que no apareix a Aquelarre, són els intxixuak (o intxixus), éssers que viuen a les coves d’Arditurri al poble d’Oiartzun, i que serveixen com a marits de les sorginak. Protagonitzen una bonica festa que s’organitza en aquest poble el cap de setmana anterior als carnestoltes.

ESPASES EN ALT

7.- Quin Pj recordes amb més afecte?

Doncs al personatge amb què vaig afrontar la Danza Macabra cap al 2003 (amb 15 anyets) i que va perdurar fins al final d’Ad Inta Mare, el bruixot Juan de Constanza. Si heu llegit els còmics de Hellblazer, l’etapa de Garth Ennis més concretament, heu conegut aquest desgraciat amoral que va acabar com havia d’acabar (a l’infern, ja que la seva ànima era més negra que el carbó).

8.- Quin Pnj et va encantar interpretar?

En diré dos, però són de la mateixa campanya i família: Pompeu Porta de Gerunda i la Tomasa. No diré més perquè crec que la campanya “El Filandón de San Pelayo” ha de ser jugada i gaudida sense “destripes" previs.

9.- Quina escena, com a jugador, et va quedar gravada?

L’epíleg de la Danza Macabra. Em va semblar increïble. Trist. Estrany. És el moment més Aquelarre que he viscut jugant a Aquelarre.

10- Quin és el crític o tirada que t’enorgulleix i va encimbellar al teu personatge?

Tornant al bo de Joan de Constança, un 01 amb la seva daga a la presa de Joan d’Alcantarà a La Danza Macabra al crit de “No me fío nada de este pájaro”.

11.- Quin és el Big Boss més temible que recordes o t’has enfrontat?

El cap més cap? Uf…diré que el Mal Senyor. El que ens va costar acabar-hi! Però en el fons sé que són les torbes de pagesos encabronats que estan fins al monyo de les ocurrències dels personatges. No hi ha res de més letal.

12- Quina va ser la tirada de sort més afortunada que recordes?

Et pots creure que no he superat mai una prova de sort?

13.- Quina és aquesta pífia que va canviar la història i encara rius?

Una pífia a Eloqüència quan intentava fer un embolic a Tartalo mitjançant bromes i endevinalles. Va acabar derivant en una persecució antropofàgica per les terres del Duranguesado.

14.- Quin ha estat el gir argumental del Dj més dramàtic en una partida de Aquelarre?

El Despertar a l’aventura Seducció de La Dansa Macabra. No ens ho vam veure venir bé jugat Ricard!

15- Una sortida que mai vas imaginar?

Un cop, al mig d’una tempesta a alta mar, vam demanar l’ajuda a San Telmo (patró dels mariners) i, bé, va funcionar, atorgant al peticionari un +10% a Navegar que ens va permetre sobreviure. L’únic cop que he vist un Sant acudir en auxili del creient.

LES RECOMPENSES

16.- Com Dj quina anècdota de partida sempre recordes?

En acabar la campanya que vaig dirigir durant els meus anys d’universitat un dels personatges, un pardo, va tenir l’oportunitat de demanar al rei Enric II de Castella (el de les Mercedes) una mercè. Més concretament la mà del personatge d’un altre jugador, ja que pertanyia a l’Alta Noblesa i així garantia el seu ascens social. I bé, a Enric II li va caure en gràcia aquell esforçat pardo, per la qual cosa li va concedir la seva petició.

17.- Quines han estat les teves màximes riqueses o els èxits més destacats a Aquelarre?

El meu èxit més gran a Aquelarre és una cosa tan estranya i bonica com les experiències tan divertides que he tingut jugant i dirigint.

Aquelarre és un dels meus jocs favorits, l’he jugat amb pràcticament tots els meus amics i molts dels meus records més feliços de joventut els associo amb les meves partides demoníaques-medievals.

Tot i que una vegada em vaig fer amb un dels claus de Crist. El vaig canviar a canvi d’un títol de noblesa i un senyoriu a Galícia.

18.- Quina edició del manual fas servir habitualment i quin és el teu mòdul més estimat?

Joc amb l’edició d’Aquelarre, la publicada el 2011. I el meu mòdul més estimat sens dubte és Los Infortunis del Deslechado, encara que sigui perquè obre la que és per a mi la millor campanya que té el joc. La gaudeixo moltíssim. També és excel·lent After Surat, una campanya curteta dividida en tres parts que s’ambienta al Nord d’Àfrica el 1510 i que es va incloure a Rinascita. Segurament avui la dirigiria amb la nova edició de Villa i Corte.

19.- ¿Menú clàssic per al dia de partida? ¿Cerveses comercials o artesanes?

Jo ja no bec, però vaja, que si cal beure cervesa es beuen cerveses artesanals, no porqueries industrials com Mahou. Si podeu, proveu la Schlenkerla Marzen Rauchbier, una cervesa que sap a llenya, a fum. Molt apropiat per entrar al sabor d’Aquelarre.

I de menjar…intento menjar fruita, però de vegades l’ànima demana porqueries com patates a la bossa. Però si puc, fruita.

20.- Defineix breument què és Aquelarre per a tu i com esperes que evolucioni el joc

Aquelarre és un viatge al passat, a la foscor i la llum d’un període convuls però fascinant com és la tardor de l’Edat Mitjana. És un joc que permet al jugador assaborir la por a la foscor quan camines en un bosc, fascinar-se meravellat pel mite popular comptat al voltant d’una foguera, i horroritzar-se per la brutalitat dels nostres ancestres.

I sobre el que m’agradaria que s’hi afegís en un futur. Podríem començar per la inclusió de minories com els agotes o els jueus basco-navarresos com a opcions jugables. Això dels esgots em faria especial il·lusió, la veritat. Es podrien mantenir els malignes, però fer una mica de justícia a aquest grup que ho ha passat tan malament, però és una guerrita meva, que fins i tot vaig signar un article sobre la Nivell 9 nº8 per poder rolar agotes.

També estaria bé que la Fraternitas Vera Lucis, la Confraria Anatema i el Berit ha Minian estiguessin més presents a l’univers Aquelarre, que se’ls donés més presència. Són tres societats superinteressants amb gran potencial per muntar partides, i sempre em sembla que no estan en tercer, sinó en sisè pla.

També m’agradaria algunes regles per formar grups més cohesionats, com fa Iron Kingdoms: Requiem o Coriolis, que a Aquelarre els jugadors solen fer-se PJ molt fills del seu pare i de la seva mare formant un circ de 3 pistes. Aquestes regles facilitarien força la tasca a l’hora de dirigir/inventar-se les partides i donar presència al conjunt.