RODEN ELS DAUS

1.- Quina és la teva principal mania quan fas una fitxa de Aquelarre?

Que el personatge tingui una història per explicar. Saber per què és com és i què ho ha portat allà.

2.- Quines competències sempre reforces, sigui quin sigui el teu personatge?

Descobrir em sembla de les més útils i, per descomptat, alguna d'armes. Tot i que amb el pas dels anys sé que els que porten armes són els primers a morir.

3.- Quina professió et diverteix més?

He jugat molts més homes d'armes que no pas erudits, alquimistes o personatges de fe. Però si n'hagués de triar només un, seria l'almogàver.

4.- Quina és la teva arma preferida?

Coltell o bracamante.

5.- Quin encanteri tindries (portes) sempre al teu grimori?

Suerte.

6.- Quin és el teu ésser irracional o mitològic preferit?

El “gamusino". En el joc no és res més que una ombra, gairebé un ésser irrellevant. Però recordo la primera vegada que el vaig veure al manual. On visc s'intenta enganyar els nens amb la història d'anar a caçar-los: en nits de vent se surt al camp amb un sac i has de donar cops amb una fusta als troncs perquè entrin a dins. Veure reflectit això en un joc em va flipar.

ESPASES EN ALT

7.- Quin Pj recordes amb més afecte?

Joan Panxacontenta. Va ser el primer que em vaig fer. Va sortir amb el defecte d'obès i, al primer cop que va rebre, va patir una seqüela per la qual va acabar perdent una mà.

8.- Quin Pnj et va encantar interpretar?

Andrés de Loyola, el fill menor d'un noble. Es va encapritxar de la dona d'un PJ i va acabar matant-lo en una cacera com si fos un animal. Va rebre el seu merescut quan la dona el va matar al seu propi llit.

9.- Quina escena, com a jugador, et va quedar gravada?

A Fatum Sperantiae. El meu personatge, amb un atribut de Comandament alt, va liderar la resistència en una posada exalçant el personal per defensar-se d'una incursió a terres de frontera. En el moment de la veritat, i després de rebre la coça d'un cavall al pit, vaig acabar sortint volant per la finestra mentre tots els camperols defensaven la posada sense mi.

10- Quin és el crític o tirada que t'enorgulleix i va encimbellar al teu personatge?

No fa gaire, al darrere de la pantalla, un Brebice va treure un crític infligint 72 punts de dany directes al cap d'un pobre jugador. Abans d'aquest, i també com a Màster, jugant una aventura titulada La Gallarda, un dels personatges va matar d'un sol cop que hauria d'haver estat el matx final. Els jugadors encara recorden la cara que se'm va quedar.

11.- Quin és el Big Boss més temible que recordes o t'has enfrontat?

Com a jugador, la veritat és que m'he prodigat poc; podria comptar amb els dits duna mà les partides que he jugat. De tota manera, fa molta més por un enemic per l'esquena amb un ganivet amagat, la temuda tirada de pulmonia o fins i tot un matassans que no sap què fa. Això és Aquelarre, no? Sobrevius a Olocantos i Ígneos… per acabar morint en una baralla de taverna.

12- Quina va ser la tirada de sort més afortunada que recordes?

Cap; sóc de la teoria que la sort mai no es gasta quan toca. En el moment que de debò la necessites, ja l'has gastada en alguna ximpleria o en una tirada insignificant que no canviava res.

13.- Quina és aquesta pífia que va canviar la història i encara rius?

Una bruixa gallega, el meu segon personatge després de Juan Panxacontenta. Es deia Isabel Ajostiernos, una clara referència a les bruixes de la saga de Mundodisco de Terry Pratchett. Va morir apunyalada mentre rebuscava en un cos que jo creia que era un cadàver. D'aquí va venir la meva pífia en fer servir l'habilitat de Sanar: “no estaba muerto, estaba de parranda".

14.- Quin ha estat el gir argumental del Dj més dramàtic en una partida de Aquelarre?

Una aventura que va començar als voltants de Toledo per comprar uns llibres i va acabar portant-nos fins a la mateixa Jerusalem.

15- Una sortida que mai vas imaginar?

Fa poc en parlava en una postpartida. Com a Màster sóc de preparar moltíssim les aventures i contemplar mil situacions que poden plantejar els jugadors. Doncs al final sempre surten per un altre camí; i el més fantàstic de tot és que, en fred, em sembla que era l'opció més lògica.

LES RECOMPENSES

16.- Com Dj quina anècdota de partida sempre recordes?

Més que una anècdota, recordo detalls i petits tics d'alguns personatges. Els petits detalls són el millor: aquest PJ que es passa la partida senyant-se, o el que és absurdament oblidadís. M'encanta ficar a la partida detalls insignificants que moltes vegades passen desapercebuts: buscar el nom d'aquella flor que només creix en aquesta vall concreta, o perdre una hora sencera investigant quin plat exacte es va poder menjar durant la Batalla del Salado.

17.- Quines han estat les teves màximes riqueses o els èxits més destacats a Aquelarre?

Sobreviure.

18.- Quina edició del manual fas servir habitualment i quin és el teu mòdul més estimat?

Tercera edició. Dracs, El Retorno a Rincón y Rerum Demoni. La Santíssima Trinitat.

19.- ¿Menú clàssic per al dia de partida? ¿Cerveses comercials o artesanes?

Saps això que no es pot tenir més d'un hobby perquè no els dediques prou temps? I ja ni et dic si tens fills! Doncs, a banda de ser roler i tenir dos fills, també sóc homebrewer i geganter.

Però la realitat és que només en partides molt especials em permeto beure alguna cervesa que tinc guardada; la resta dels dies, refresc o aigua.

20.- Defineix breument què és Aquelarre per a tu i com esperes que evolucioni el joc

Vaig començar a jugar al rol de gran, a la universitat amb D&D. Descobrir que hi havia alguna cosa més enllà d'això i que a més parlava de coses i llocs que existien de debò em va encantar. El meu grup de rol mai no va ser gaire d'Aquelarre… encara avui en diuen «Pastelarre» perquè els sembla una castanya… Però per a mi és el meu joc favorit, el que més gaudeixo. I fa poc m'ha permès conèixer gent amb qui jugar online ia la qual avui puc trucar amics. Pel que fa a l'evolució… l'edició definitiva no era la tercera?

RODEN ELS DAUS

1.- Quina és la teva principal mania quan fas una fitxa de Aquelarre?

Que el personatge tingui una història per explicar. Saber per què és com és i què ho ha portat allà.

2.- Quines competències sempre reforces, sigui quin sigui el teu personatge?

Descobrir em sembla de les més útils i, per descomptat, alguna d’armes. Tot i que amb el pas dels anys sé que els que porten armes són els primers a morir.

3.- Quina professió et diverteix més?

He jugat molts més homes d’armes que no pas erudits, alquimistes o personatges de fe. Però si n’hagués de triar només un, seria l’almogàver.

4.- Quina és la teva arma preferida?

Coltell o bracamante.

5.- Quin encanteri tindries (portes) sempre al teu grimori?

Suerte.

6.- Quin és el teu ésser irracional o mitològic preferit?

El “gamusino". En el joc no és res més que una ombra, gairebé un ésser irrellevant. Però recordo la primera vegada que el vaig veure al manual. On visc s’intenta enganyar els nens amb la història d’anar a caçar-los: en nits de vent se surt al camp amb un sac i has de donar cops amb una fusta als troncs perquè entrin a dins. Veure reflectit això en un joc em va flipar.

ESPASES EN ALT

7.- Quin Pj recordes amb més afecte?

Joan Panxacontenta. Va ser el primer que em vaig fer. Va sortir amb el defecte d’obès i, al primer cop que va rebre, va patir una seqüela per la qual va acabar perdent una mà.

8.- Quin Pnj et va encantar interpretar?

Andrés de Loyola, el fill menor d’un noble. Es va encapritxar de la dona d’un PJ i va acabar matant-lo en una cacera com si fos un animal. Va rebre el seu merescut quan la dona el va matar al seu propi llit.

9.- Quina escena, com a jugador, et va quedar gravada?

A Fatum Sperantiae. El meu personatge, amb un atribut de Comandament alt, va liderar la resistència en una posada exalçant el personal per defensar-se d’una incursió a terres de frontera. En el moment de la veritat, i després de rebre la coça d’un cavall al pit, vaig acabar sortint volant per la finestra mentre tots els camperols defensaven la posada sense mi.

10- Quin és el crític o tirada que t’enorgulleix i va encimbellar al teu personatge?

No fa gaire, al darrere de la pantalla, un Brebice va treure un crític infligint 72 punts de dany directes al cap d’un pobre jugador. Abans d’aquest, i també com a Màster, jugant una aventura titulada La Gallarda, un dels personatges va matar d’un sol cop que hauria d’haver estat el matx final. Els jugadors encara recorden la cara que se’m va quedar.

11.- Quin és el Big Boss més temible que recordes o t’has enfrontat?

Com a jugador, la veritat és que m’he prodigat poc; podria comptar amb els dits duna mà les partides que he jugat. De tota manera, fa molta més por un enemic per l’esquena amb un ganivet amagat, la temuda tirada de pulmonia o fins i tot un matassans que no sap què fa. Això és Aquelarre, no? Sobrevius a Olocantos i Ígneos… per acabar morint en una baralla de taverna.

12- Quina va ser la tirada de sort més afortunada que recordes?

Cap; sóc de la teoria que la sort mai no es gasta quan toca. En el moment que de debò la necessites, ja l’has gastada en alguna ximpleria o en una tirada insignificant que no canviava res.

13.- Quina és aquesta pífia que va canviar la història i encara rius?

Una bruixa gallega, el meu segon personatge després de Juan Panxacontenta. Es deia Isabel Ajostiernos, una clara referència a les bruixes de la saga de Mundodisco de Terry Pratchett. Va morir apunyalada mentre rebuscava en un cos que jo creia que era un cadàver. D’aquí va venir la meva pífia en fer servir l’habilitat de Sanar: “no estaba muerto, estaba de parranda".

14.- Quin ha estat el gir argumental del Dj més dramàtic en una partida de Aquelarre?

Una aventura que va començar als voltants de Toledo per comprar uns llibres i va acabar portant-nos fins a la mateixa Jerusalem.

15- Una sortida que mai vas imaginar?

Fa poc en parlava en una postpartida. Com a Màster sóc de preparar moltíssim les aventures i contemplar mil situacions que poden plantejar els jugadors. Doncs al final sempre surten per un altre camí; i el més fantàstic de tot és que, en fred, em sembla que era l’opció més lògica.

LES RECOMPENSES

16.- Com Dj quina anècdota de partida sempre recordes?

Més que una anècdota, recordo detalls i petits tics d’alguns personatges. Els petits detalls són el millor: aquest PJ que es passa la partida senyant-se, o el que és absurdament oblidadís. M’encanta ficar a la partida detalls insignificants que moltes vegades passen desapercebuts: buscar el nom d’aquella flor que només creix en aquesta vall concreta, o perdre una hora sencera investigant quin plat exacte es va poder menjar durant la Batalla del Salado.

17.- Quines han estat les teves màximes riqueses o els èxits més destacats a Aquelarre?

Sobreviure.

18.- Quina edició del manual fas servir habitualment i quin és el teu mòdul més estimat?

Tercera edició. Dracs, El Retorno a Rincón y Rerum Demoni. La Santíssima Trinitat.

19.- ¿Menú clàssic per al dia de partida? ¿Cerveses comercials o artesanes?

Saps això que no es pot tenir més d’un hobby perquè no els dediques prou temps? I ja ni et dic si tens fills! Doncs, a banda de ser roler i tenir dos fills, també sóc homebrewer i geganter.

Però la realitat és que només en partides molt especials em permeto beure alguna cervesa que tinc guardada; la resta dels dies, refresc o aigua.

20.- Defineix breument què és Aquelarre per a tu i com esperes que evolucioni el joc

Vaig començar a jugar al rol de gran, a la universitat amb D&D. Descobrir que hi havia alguna cosa més enllà d’això i que a més parlava de coses i llocs que existien de debò em va encantar. El meu grup de rol mai no va ser gaire d’Aquelarre… encara avui en diuen «Pastelarre» perquè els sembla una castanya… Però per a mi és el meu joc favorit, el que més gaudeixo. I fa poc m’ha permès conèixer gent amb qui jugar online ia la qual avui puc trucar amics. Pel que fa a l’evolució… l’edició definitiva no era la tercera?