Questionarre: JR Despuig

Questionarre de Rolmasters
sobre Aquelarre a: JR Despuig

RODEN ELS DAUS

1.- Quina és la teva principal mania quan fas una fitxa de Aquelarre?

Una de les primeres coses que faig és llançar les notes sobre caràcter, i així després modelar la fitxa amb les conseqüències.

2.- Quines competències sempre reforces, sigui quin sigui el teu personatge?

Habilitat, sens dubte. És la clau de gairebé totes les grans fitxes. Ara amb la incorporació de la característica base de PER (Percepció) en les armes a distància s'ha equilibrat una mica el joc, encara que jo personalment no hi estigui d'acord. Com diu el refrany castellà, “cada maestrillo tiene su librillo"; i jo tinc el meu.

3.- Quina professió et diverteix més?

No és concretament divertir, és més bé gaudir; i és amb un Noble. Per a mi és la balança que sol inclinar les partides al teu favor i et permet una certa impunitat que em fa gaudir molt.

4.- Quina és la teva arma preferida?

Espasa. Jo sóc un clàssic. Però em sembla molt interessant la inclusió de tot un seguit de “ganivets" a la tercera edició que et permeten fer una fitxa més equilibrada. Jo sóc de l'opinió que el teu personatge sempre ha de tenir un percentatge acceptable en una arma. sinó estàs fotut. Això no vol dir que no puguis jugar sense tenir cap competència en armes, jo de fet ho he fet diverses vegades, Clergues i Alquimistes bàsicament; però sols obligar als teus companys a un sobre esforç en combat i això a vegades és mortal.

5.- Quin encanteri tindries (portes) sempre al teu grimori?

Suerte-Benedicción de Hada. És útil a qualsevol personatge i un salvavides genial. Després jugant amb un usuari de la màgia gairebé sempre: Unguento de Bruja y Alma de Estatua. Trobo molt interessant en el manual (Pàg. 238) els perfils de Bruixots, et permeten ràpidament situar-te amb un tipus de bruixot i després el pots modificar fàcilment al que havies pensat.

6.- Quin és el teu ésser irracional o mitològic preferit?

N'he de dir dues: L'Ombra i el Drac. El primer perquè un cop, com jugador, en vaig tenir una al meu servei, a un alt cost he d'afegir, però vaig gaudir com un “nan" amb ella. I el segon és el Drac, la criatura mitològica per excel·lència. I ah, per cert, també serà perquè Dracs és el suplement que he escrit al costat d'Albert Tarrés.

ESPASES EN ALT

7.- Quin Pj recordes amb més afecte?

Com no, el primer personje que em vaig fer per Aquelarre. Robert Hood, crec recordar. Genial mentre va viure, només us explicaré que després de fer un pacte amb un dimoni deixava sempre les meves petjades gravades a terra com si fossin cremades. La següent aventura va ser en un vaixell … Vaig haver de matar dos mariners i provocar un motí per salvar la pell. Tot i així, em va matar traïdorament un amic PJ en el següent mòdul. Allò ens va portar a una espiral de matances de PJs entre el grup que al final van concloure en unes regles bàsiques de no-agressió i respecte entre nosaltres que van durar anys.

8.- Quin Pnj et va encantar interpretar?

He dirigit molt a Aquelarre, i una de les coses que té Aquelarre, és que hi ha grans amics i enemics en els mòduls i campanyes. Si n'he d'escollir un, dic: El Baró Codina – Dracs. Llegiu o jugueu la campanya i després en parlem.

9.- Quina escena, com a jugador, et va quedar gravada?

Estàvem jugant els amics de sempre a casa meva i vam conseguir capturar un membre de la Fraternita Vera Lucis, que ens estava fotent ben bé. Després de l'interrogatori fallit dels meus companys, el meu mag goétic; sí, sí el que portava una Ombra com a companya. Em vaig cabrejar bastant perquè l'havíem torturat, ben torturat i se'ns reia a la cara. Llavors en un rampell de fúria vaig començar a cridar, jo, com boig detallant els pels i senyals de la meva tortura al susdit. Quan vaig acabar tots em miraven una mica angoixats i després em vaig adonar que eren com les 5 del matí i segurament m'havia sentit TOT meu barri cridant com un posseït les tortures que li feia a una persona imaginària. En fi, de vegades et fiques dins d'un PJ i juga sol …

10- Quin és el crític o tirada que t'enorgulleix i va encimbellar al teu personatge?

No va ser meu. El vaig patir jo. Jugavem a Rolemaster ambientat a la Terra Mitjana i amb el grupet d'amics de sempre vaig decidir que ja havia arribat el moment que aparegués un Drac. Entrada en escena espectacular, por a les cares dels PJ i els molt covards van fugir com rates de la posada que estava atacant el Drac. Un amic meu va vindre aquest dia a jugar, era la seva segona o tercera partida i jugava amb un nan. Em mira i em diu: Jo em planto davant del Drac i l'escupo a la cara. Quins collons el tio, portava el personatge amb menys nivell i es planta davant del Drac. Després de rebre tres tremendes bufetades del Drac i sobreviure el tio em diu: Ja em toca? Llança els daus: 97 TA + 86. Uff, crític I al Drac, torna a llançar els daus: 100 + 95 + alguna cosa més … Ja era igual. Drac Vermell mort d'un sol cop. Genial. Després els jugadors de sempre van tornar corrent a saquejar el Drac i ell no els va deixar tocar res. Genial, una altra vegada.

11.- Quin és el Big Boss més temible que recordes o t'has enfrontat?

Cthulhu. No hi ha més preguntes senyoria. Vam aconseguir llançar-li una motxilla plena de dinamita que li va explotar a la cara … El final, el predictible. Ah, espera … Estem parlant d'Aquelarre i jo me'n vaig per les branques. Berehito és un personatge recurrent en les nostres aventures, sempre és un desagradable plaer trobar-se amb ell.

12- Quina va ser la tirada de sort més afortunada que recordes?

En una partida recent ens va aparèixer un dimoni que ens anava a destrossar i jo li vaig dir, fem un tracte? El punt feble del dimoni era que havia d'acceptar un tracte si li ho proposaven i després d'una tirada sortosa de Comerciar vam sortir indemnes.

13.- Quina és aquesta pífia que va canviar la història i encara rius?

No va ser una pífia del meu personatge. Va ser meva: en Memòria. Jugàvem a Dracs i el meu personatge es va casar amb una dona. A causa de certes circumstàncies, després de viatjar per tot el mediterrani em vaig oblidar de recollir-la en les seves estances a Constantinoble, crec. I jo tan tranquil a Grècia. En fi, vaig pagar un dineral a un mercader perquè l'anés a buscar i me la portés però en aquest moment de la campanya no estàvem d'orgues. En fi, un desastre.

14.- Quin ha estat el gir argumental del Dj més dramàtic en una partida de Aquelarre?

Jugueu al nou Dracs i m'ho expliqueu vosaltres. He fet una campanya amb tot el que he pogut i una mica més. Jugueu i després si podeu Llegiu-. El gaudireu (o patireu).

15- Una sortida que mai vas imaginar?

Després preparar-me una campanya enorme per als meus jugadors, finalment li lliuro a un jugador una espasa màgica impressionant que portava temps buscant. Per posar-ho una mica més difícil, es la vaig robar i tot seguit li deixo diverses pistes per poder seguir el lladre fins a una ciutat costanera on va a continuar la campanya. El Tio em diu que li és igual, que renuncia a l'espasa. Massa embolic anar a recuperar-la. Vaig tancar el manual, vam agafar el cotxe i ens en vam anar de festa.

LES RECOMPENSES

16.- Com Dj quina anècdota de partida sempre recordes?

N'he explicat diverses, la que recordo com a jugador és que em vaig incorporar a una partida d'Aquelarre a mitja partida dirigida per un amic meu i després fer-me la fitxa, “aparec" a l'habitació on estan la resta dels jugadors. Primer assalt de combat, un arquer em llança una fletxa. Pam. Al cap. Mort. Genial. Em vaig cabrejar bastant, però em va fer aprendre una bona lliçó com a màster, de quan han de morir i quan NO han de fer-ho els teus jugadors.

17.- Quines han estat les teves màximes riqueses o els èxits més destacats a Aquelarre?

En acabar Dracs, vaig mirar la fitxa i la vaig comparar amb l'esborrany que tenia de l'original. Una evolució brutal en la fitxa, a partir de llavors sempre intentàvem jugar campanyes o encadenar mòdul rera mòdul.

18.- Quina edició del manual fas servir habitualment i quin és el teu mòdul més estimat?

Tercera. Mòdul: els meus dos preferits són el Rostro de la Bestia i Llàgrimas. Campanya: Dracs i Dracs (el nou).

19.- ¿Menú clàssic per al dia de partida? ¿Cerveses comercials o artesanes?

Pizza, patates. Cervesa i el que faci falta.

20.- Defineix breument què és Aquelarre per a tu i com esperes que evolucioni el joc

Ho diré curt: porto un tatuatge d'Aquelarre a l'espatlla des de fa gairebé 20 anys.
He escrit la campanya de Dracs.
Espero que evolucioni fins a un Aquelarre 4.0 amb les aportacions dels grans amants d'aquest joc, perquè visqui per sempre.

Questionarre de Rolmasters sobre Aquelarre a: JR Despuig

RODEN ELS DAUS

1.- Quina és la teva principal mania quan fas una fitxa de Aquelarre?

Una de les primeres coses que faig és llançar les notes sobre caràcter, i així després modelar la fitxa amb les conseqüències.

2.- Quines competències sempre reforces, sigui quin sigui el teu personatge?

Habilitat, sens dubte. És la clau de gairebé totes les grans fitxes. Ara amb la incorporació de la característica base de PER (Percepció) en les armes a distància s’ha equilibrat una mica el joc, encara que jo personalment no hi estigui d’acord. Com diu el refrany castellà, “cada maestrillo tiene su librillo"; i jo tinc el meu.

3.- Quina professió et diverteix més?

No és concretament divertir, és més bé gaudir; i és amb un Noble. Per a mi és la balança que sol inclinar les partides al teu favor i et permet una certa impunitat que em fa gaudir molt.

4.- Quina és la teva arma preferida?

Espasa. Jo sóc un clàssic. Però em sembla molt interessant la inclusió de tot un seguit de “ganivets" a la tercera edició que et permeten fer una fitxa més equilibrada. Jo sóc de l’opinió que el teu personatge sempre ha de tenir un percentatge acceptable en una arma. sinó estàs fotut. Això no vol dir que no puguis jugar sense tenir cap competència en armes, jo de fet ho he fet diverses vegades, Clergues i Alquimistes bàsicament; però sols obligar als teus companys a un sobre esforç en combat i això a vegades és mortal.

5.- Quin encanteri tindries (portes) sempre al teu grimori?

Suerte-Benedicción de Hada. És útil a qualsevol personatge i un salvavides genial. Després jugant amb un usuari de la màgia gairebé sempre: Unguento de Bruja y Alma de Estatua. Trobo molt interessant en el manual (Pàg. 238) els perfils de Bruixots, et permeten ràpidament situar-te amb un tipus de bruixot i després el pots modificar fàcilment al que havies pensat.

6.- Quin és el teu ésser irracional o mitològic preferit?

N’he de dir dues: L’Ombra i el Drac. El primer perquè un cop, com jugador, en vaig tenir una al meu servei, a un alt cost he d’afegir, però vaig gaudir com un “nan" amb ella. I el segon és el Drac, la criatura mitològica per excel·lència. I ah, per cert, també serà perquè Dracs és el suplement que he escrit al costat d’Albert Tarrés.

ESPASES EN ALT

7.- Quin Pj recordes amb més afecte?

Com no, el primer personje que em vaig fer per Aquelarre. Robert Hood, crec recordar. Genial mentre va viure, només us explicaré que després de fer un pacte amb un dimoni deixava sempre les meves petjades gravades a terra com si fossin cremades. La següent aventura va ser en un vaixell … Vaig haver de matar dos mariners i provocar un motí per salvar la pell. Tot i així, em va matar traïdorament un amic PJ en el següent mòdul. Allò ens va portar a una espiral de matances de PJs entre el grup que al final van concloure en unes regles bàsiques de no-agressió i respecte entre nosaltres que van durar anys.

8.- Quin Pnj et va encantar interpretar?

He dirigit molt a Aquelarre, i una de les coses que té Aquelarre, és que hi ha grans amics i enemics en els mòduls i campanyes. Si n’he d’escollir un, dic: El Baró Codina – Dracs. Llegiu o jugueu la campanya i després en parlem.

9.- Quina escena, com a jugador, et va quedar gravada?

Estàvem jugant els amics de sempre a casa meva i vam conseguir capturar un membre de la Fraternita Vera Lucis, que ens estava fotent ben bé. Després de l’interrogatori fallit dels meus companys, el meu mag goétic; sí, sí el que portava una Ombra com a companya. Em vaig cabrejar bastant perquè l’havíem torturat, ben torturat i se’ns reia a la cara. Llavors en un rampell de fúria vaig començar a cridar, jo, com boig detallant els pels i senyals de la meva tortura al susdit. Quan vaig acabar tots em miraven una mica angoixats i després em vaig adonar que eren com les 5 del matí i segurament m’havia sentit TOT meu barri cridant com un posseït les tortures que li feia a una persona imaginària. En fi, de vegades et fiques dins d’un PJ i juga sol …

10- Quin és el crític o tirada que t’enorgulleix i va encimbellar al teu personatge?

No va ser meu. El vaig patir jo. Jugavem a Rolemaster ambientat a la Terra Mitjana i amb el grupet d’amics de sempre vaig decidir que ja havia arribat el moment que aparegués un Drac. Entrada en escena espectacular, por a les cares dels PJ i els molt covards van fugir com rates de la posada que estava atacant el Drac. Un amic meu va vindre aquest dia a jugar, era la seva segona o tercera partida i jugava amb un nan. Em mira i em diu: Jo em planto davant del Drac i l’escupo a la cara. Quins collons el tio, portava el personatge amb menys nivell i es planta davant del Drac. Després de rebre tres tremendes bufetades del Drac i sobreviure el tio em diu: Ja em toca? Llança els daus: 97 TA + 86. Uff, crític I al Drac, torna a llançar els daus: 100 + 95 + alguna cosa més … Ja era igual. Drac Vermell mort d’un sol cop. Genial. Després els jugadors de sempre van tornar corrent a saquejar el Drac i ell no els va deixar tocar res. Genial, una altra vegada.

11.- Quin és el Big Boss més temible que recordes o t’has enfrontat?

Cthulhu. No hi ha més preguntes senyoria. Vam aconseguir llançar-li una motxilla plena de dinamita que li va explotar a la cara … El final, el predictible. Ah, espera … Estem parlant d’Aquelarre i jo me’n vaig per les branques. Berehito és un personatge recurrent en les nostres aventures, sempre és un desagradable plaer trobar-se amb ell.

12- Quina va ser la tirada de sort més afortunada que recordes?

En una partida recent ens va aparèixer un dimoni que ens anava a destrossar i jo li vaig dir, fem un tracte? El punt feble del dimoni era que havia d’acceptar un tracte si li ho proposaven i després d’una tirada sortosa de Comerciar vam sortir indemnes.

13.- Quina és aquesta pífia que va canviar la història i encara rius?

No va ser una pífia del meu personatge. Va ser meva: en Memòria. Jugàvem a Dracs i el meu personatge es va casar amb una dona. A causa de certes circumstàncies, després de viatjar per tot el mediterrani em vaig oblidar de recollir-la en les seves estances a Constantinoble, crec. I jo tan tranquil a Grècia. En fi, vaig pagar un dineral a un mercader perquè l’anés a buscar i me la portés però en aquest moment de la campanya no estàvem d’orgues. En fi, un desastre.

14.- Quin ha estat el gir argumental del Dj més dramàtic en una partida de Aquelarre?

Jugueu al nou Dracs i m’ho expliqueu vosaltres. He fet una campanya amb tot el que he pogut i una mica més. Jugueu i després si podeu Llegiu-. El gaudireu (o patireu).

15- Una sortida que mai vas imaginar?

Després preparar-me una campanya enorme per als meus jugadors, finalment li lliuro a un jugador una espasa màgica impressionant que portava temps buscant. Per posar-ho una mica més difícil, es la vaig robar i tot seguit li deixo diverses pistes per poder seguir el lladre fins a una ciutat costanera on va a continuar la campanya. El Tio em diu que li és igual, que renuncia a l’espasa. Massa embolic anar a recuperar-la. Vaig tancar el manual, vam agafar el cotxe i ens en vam anar de festa.

LES RECOMPENSES

16.- Com Dj quina anècdota de partida sempre recordes?

N’he explicat diverses, la que recordo com a jugador és que em vaig incorporar a una partida d’Aquelarre a mitja partida dirigida per un amic meu i després fer-me la fitxa, “aparec" a l’habitació on estan la resta dels jugadors. Primer assalt de combat, un arquer em llança una fletxa. Pam. Al cap. Mort. Genial. Em vaig cabrejar bastant, però em va fer aprendre una bona lliçó com a màster, de quan han de morir i quan NO han de fer-ho els teus jugadors.

17.- Quines han estat les teves màximes riqueses o els èxits més destacats a Aquelarre?

En acabar Dracs, vaig mirar la fitxa i la vaig comparar amb l’esborrany que tenia de l’original. Una evolució brutal en la fitxa, a partir de llavors sempre intentàvem jugar campanyes o encadenar mòdul rera mòdul.

18.- Quina edició del manual fas servir habitualment i quin és el teu mòdul més estimat?

Tercera. Mòdul: els meus dos preferits són el Rostro de la Bestia i Llàgrimas. Campanya: Dracs i Dracs (el nou).

19.- ¿Menú clàssic per al dia de partida? ¿Cerveses comercials o artesanes?

Pizza, patates. Cervesa i el que faci falta.

20.- Defineix breument què és Aquelarre per a tu i com esperes que evolucioni el joc

Ho diré curt: porto un tatuatge d’Aquelarre a l’espatlla des de fa gairebé 20 anys.
He escrit la campanya de Dracs.
Espero que evolucioni fins a un Aquelarre 4.0 amb les aportacions dels grans amants d’aquest joc, perquè visqui per sempre.

^